El penis de Jaume I El Conqueridor no s'ha desintegrat. El membre del rei s'ha conservat durant més de 750 anys perquè va quedar momificat. I el més important de tot: encara manté una mica d'esperma. Lídia Obiols és una catalana de veritat, amb accent de les comarques gironines, i s'ha convertit en presidenta de Catalunya. Assumint una gran responsabilitat, se sent cridada a deixar-se penetrar pel gran penis del Conqueridor per recuperar la puresa de la nació i engendrar una nova nissaga de reis catalans que facin allò que no han fet "els presidents titafluixes del procés". Obiols intentarà salvar "un país on ja no hi ha blancs" i posar fi a la barbàrie woke, liderada per immigrants, feministes, homosexuals i gent d'esquerres.

Des que va visitar per primera vegada l'Argentina el 2012, l'actor i director de la Sala Trono de Tarragona, Joan Negrié, buscava la manera de portar a Catalunya Todo lo que está a mi lado, de Fernando Rubio. Ara finalment ho ha aconseguit dins del Festival Internacional de Teatre de Tarragona (FITT), que tindrà lloc del 3 al 6 de setembre. El plantejament inicial de l'espectacle ja és trencador: el director col·loca set llits a la via pública, en espais descontextualitzats, i en cadascun d'ells una actriu espera un espectador per explicar-li una història d'infantesa, un somni. "És una proposta molt especial, molt íntima. El públic pot passar per tots els llits i viure cadascuna de les experiències de dones de procedències i casuístiques diverses. L'espectacle parla de la memòria, de què significa la intimitat, de les vacances, dels moments vitals de cadascú. És una funció molt poètica, tothom pot sentir-s'hi identificat i farà sentir a l'espectador una exclusivitat i una privacitat tremendes", explica Negrié, que també és el director del FITT.

Oriol Grau (Barcelona, 1963) s’embarca, per primera vegada als 61 anys, en un monòleg teatral. I ho fa per respondre la gran pregunta que es deu haver fet el públic durant anys: què li va passar perquè, assolida la popularitat, deixés la televisió i desaparegués del panorama mediàtic? Amb més ficció i comèdia del que s’intueix en el plantejament, La mare, el dimoni i jo és un recorregut per la trajectòria de l’actor que es podrà veure del 16 de maig a l’1 de juny a la Sala Trono de Tarragona, i més endavant en altres espais.

"És com dirigir el Barça de la millor època", afirma Nelson Valente, mirant-se la companyia que ha reunit a la Sala Petita Teatre Nacional per Amnèsia, que es representarà del 9 de maig al 2 de juny. L'autor i director argentí més present al teatre català (aquesta temporada amb quatre obres en cartell i l'any que ve ja ha avançat que té tres projectes més a Barcelona) estrena una comèdia dramàtica sobre una família que ha d'afrontar un moment tan decisiu com inevitable: la demència de la mare, que interpreta Mercè Aránega. La dona ja no es pot valdre per si mateixa i toca repartir-se la responsabilitat, "en general malament", diu Valente, entre els germans. L'obra, però, va més enllà del diagnòstic mèdic i parla de fins a quin punt ens defineix la nostra memòria, "com processem els records i com processem el dolor del passat", explica Valente, que cita des de Buñuel fins a Lorca, passant per l'Argentina: "Vinc d'un país al qual li falla la memòria i comet els mateixos errors de forma recurrent", recorda.

La consellera de Cultura, Àngels Ponsa, qualifica d'"incomprensible" que l'alcalde de Tarragona, Pau Ricomà, hagi decidit suspendre totes les activitats culturals programades fins al novembre. En una entrevista amb l'ACN, explica que estan en converses amb el consistori per intentar revertir la decisió. La patronal del sector teatral, Adetca, s'ha afegit a la demanda. "Ja fa dies que denunciem que aquestes decisions sense cap justificació en contra de l'activitat cultural no s'entenen", ha afirmat a l'ACN Isabel Vidal, presidenta de l'Associació d'Empreses de Teatre de Catalunya. Vidal recorda que les activitats culturals no estan prohibides a Catalunya, sinó limitades només al 50% de l'aforament, i que quan el consistori tarragoní les va tancar l'assistència de públic encara era del 70%. Isabel Vidal demana a Ponsa que "faci entendre" a Ricomà que la cultura és una activitat "segura" i que faci marxa enrere en una decisió que, afirma, fa "molt mal" a entitats i empreses del sector que han fet esforços per "posar-se al dia" amb totes les mesures de seguretat.