Els primers dos caps de setmana del mes d'abril han estat marcats per dos importants pics de calor, especialment el que va començar divendres i acabarà aquest dilluns, que han omplert les platges com si ja fos començaments de l'estiu. Fa poc més d’una setmana ens va visitar una massa d'aire càlid d'origen tropical continental, és a dir, arrencant del nord d'Àfrica, un fet que va impulsar una gran quantitat de pols sahariana en suspensió. Aquest cap de setmana, en canvi, la massa d'aire ha tingut un origen tropical marítim, és a dir, de l'Atlàntic, i, a més, ha arribat acompanyada del fenomen de la subsidència, que ha permès que la temperatura hagi pujat encara més.

S’ha acabat un mes d’octubre que ha tornat a ser de rècord a Catalunya. La temperatura mitjana del mes ha superat per tres dècimes la de l’any passat, que ja havia sigut rècord. Segons càlculs de l’ARA a partir de dades de més de 140 estacions del Meteocat, la mitjana del mes a Catalunya ha sigut lleugerament superior als 17,3 °C de l’any passat, i gairebé 5 graus més alta, per exemple, que la d’un octubre relativament fred com el del 2020.

Diuen, els del temps, que estem a tants graus però que la sensació tèrmica és de molts més. I això de la sensació tèrmica ve donat per la temperatura, la humitat i la velocitat de l’aire (no cal dir que no es mou ni una fulla) i els paràmetres personals, com l’índex metabòlic (si tu desprens calor) i l’índex d’indument, cosa que explica que els animals domèstics es passin el dia ajaçats al damunt de les superfícies fredes. És per l’indument pelut o de plomes.

No és una cursa, però, si ho fos, l'emergència climàtica no només aniria guanyant sinó que ho faria amb una proesa rere una altra. "És com si cada any aparegués un nou corredor que bat un rècord, però que ho fa per molt, i l'any següent es tornés a batre, no seria pas normal", resumeix de forma gràfica el director del departament de Ciències de la Terra del Barcelona Supercomputing Center (BSC), Francisco Doblas. La paradoxa és que, en aquest cas, les marques històriques no són gestes a ovacionar i ni de bon tros a celebrar.

Amb una reserva hídrica –aigua embassada– al conjunt de l'Estat del 48,9%, uns nivells històrics d'altes temperatures –acabem de deixar enrere el mes d'abril més càlid des que es tenen registres– i una pagesia, en especial la catalana i l'andalusa, agonitzant per una collita que es preveu nefasta, el govern espanyol s'ha vist obligat a moure fitxa. El consell de ministres extraordinari d'aquest dijous ha aprovat una bateria de mesures que busquen pal·liar els efectes de la sequera des de tres àmbits: ajudes econòmiques per als agricultors, més inversió per millorar les infraestructures hidràuliques (des de les preses fins als canals) i reforçar la protecció dels treballadors, sobretot d'aquells exposats a les altes temperatures.

Ja des d’inicis d’agost, al mercat s'hi ha pogut trobar raïm i figues de coll de dama, de proporcions petites, en general, i fins i tot amb aspecte sobremadurat. També des de principis d’agost a Prades (Baix Camp) ha començat la collita de llúpol, ingredient imprescindible amb què s’elabora la cervesa, i que hi aporta aroma i amargor, entre altres. Són tres exemples de com el menjar que ens alimenta pateix les conseqüències de les altes temperatures, perquè tots tres s’haurien d’haver collit a finals d’agost i setembre, i entretant podrien haver agafat més grandària a la planta o arbre on es desenvolupen. Les plantes interpreten la calor com el senyal per créixer, i per això les collites s’han hagut d’avançar. A Catalunya, la temperatura mitjana ha augmentat 1,6° respecte dels últims quaranta anys, i per al 2100 la previsió és que els increments oscil·lin entre els 2 i els 5°.

El sector comercial a Catalunya ha entomat amb certa recança les noves mesures d'estalvi energètic que han entrat en vigor aquest dimecres, que limiten als 27 graus la temperatura mínima per l'aire condicionat i l'obligació d'apagar els llums dels aparadors a partir de les deu de la nit, cosa que alguns establiments del centre ja van posar en marxa ahir a la nit.

Són diversos els científics que apunten que mentre les emissions de gasos hivernacle provoquin un augment de les temperatures del planeta, la salut de les persones estarà en perill. Ara, però, un estudi elaborat per l'Institut de Salut Global (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació "la Caixa", revela que si no es prenen amb urgència les mesures necessàries per pal·liar els efectes del canvi climàtic, el nombre de morts per calor creixerà de manera exponencial en les pròximes dècades. La investigació, publicada a la revista científica The Lancet Planetary Health, mostra que l'escalfament global conduirà inevitablement a un descens de la mortalitat associada al fred i un increment de les morts com a conseqüència de la calor, un efecte que es podria arribar a controlar si s'apliquen mesures per reduir el nombre d'emissions de CO2 a l'atmosfera.

Aquesta matinada s'ha repetit l'ambient gèlid a bona part dels països del centre i el nord d'Europa. S'ha registrat una mínima de -14 ºC a Nuremberg, -13 ºC a Praga, -12 ºC a Zurich, -11 ºC a Basilea i -6 ºC a Berlín, Varsòvia i Praga. L'onada de fred ja fa dies que dura, tot i que ha passat de llarg del sud-oest del continent. A la meitat nord de França l'anomalia de temperatura respecte a la mitjana dels dies 7 a 12 de febrer ha estat de fins a -7 ºC, fet que demostra la persistència del fred i els valors ben baixos. En canvi, al sud del país, com també ha passat a casa nostra, l'anomalia de temperatura ha estat positiva.