En la història d'aquesta joveníssima marca hi ha moltes bones notícies, però també dues que no ho són tant. La millor és que en només un any Ohne Project, la flamant aventura empresarial de Manel Garcia Prats i Hanna Buschmann –un català i una alemanya que es van conèixer treballant a les oficines de Reebok a Catalunya i que ara viuen en una masia de les comarques gironines–, ha venut 20.000 parells de vambes. I la cosa no para de créixer: fa poc aquesta particular marca de vambes no existia i ara aquesta parella mil·lennial ja està pensant en fer créixer l'equip. Ara mateix només el conformen ells dos, amb la col·laboració d'una empresa d'Elx, la capital del calçat, on porten a fabricar els seus models.

Ara que ja ha arribat l’estiu, les diferents possibilitats de calçat rivalitzen entre elles per cridar la nostra atenció. Però està clar que les sandàlies (amb mitjons o sense) són l’opció més efectiva per suportar la calor. Un calçat que, mai més ben dit, és més antic que l’anar a peu, ja que els faraons de l’Antic Egipte, malgrat anar descalços bona part del dia, no concebien la seva vida (ni la mort) sense elles. Tant és així que, a la tomba de Tutankamon, s’hi van trobar més de quaranta parells de sandàlies i, a més, existia la figura del portasandàlies, dedicat exclusivament a custodiar les dels reis i faraons. Actualment, entre les opcions estiuenques més venerades tenim les sandàlies de dit i les del tipus Birkenstock, però també n’hi ha unes altres que darrerament estan guanyant posicions: les Teva.

Avui al 'Ho faig com puc' del Criatures volem saber com han de ser les sabates que comprem pels nostres fills. Què hem de tenir en compte? Quina talla és la correcte? Què vol dir calçat respectuós? Són preguntes que responem amb la podòloga pediàtrica, Neus Moya.

Avui al 'Ho faig com puc' del Criatures volem saber com han de ser les sabates que comprem pels nostres fills. Què hem de tenir en compte? Quina talla és la correcte? Què vol dir calçat respectuós? Són preguntes que responem amb la podòloga pediàtrica, Neus Moya.

Un dels temes que més dilemes desperta durant la primera infància és la conveniència o no de posar sabates a les criatures. Als nadons, tal com subratlla Albert Martínez, CEO de la clínica podològica M.O., “les sabates els han de ser exposades, no posades”. Parlem “d’un cos en creixement que necessita estímuls i un desenvolupament on no hi hagi res que pugui limitar l’enfortiment de les estructures”, sobretot, insisteix, els primers mesos de vida, quan “hem de prioritzar més que mai la funcionalitat sobre l’estètica”.

Al principal centre comercial de les Filipines, l'SM Megamall de Mandaluyong, a Manila, hi ha des de principis de maig un rètol gros en català. S'hi llegeix "Caràcter mediterrani", l'eslògan que des de fa dècades acompanya per tot el món l'empresa d'espardenyes gironina Toni Pons.

Als últims casaments on l'han convidat, Xavier Berneda sempre s'hi ha presentat en vambes. Només en una ocasió recent, a Itàlia, un codi de vestimenta estricte va obligar el copropietari de la marca de calçat catalana Munich –juntament amb el seu germà David– a canviar un dels seus models esportius per una sabata de pell més clàssica. Ja és la tercera generació al capdavant de la firma, que viu l'onada de popularitat de les vambes i el 2021 va registrar el millor any de vendes en la història d'una empresa fundada el 1939. Però gestionar una companyia que cada any s'acosta més al seu centenari també ha forçat la direcció a buscar maneres d'adaptar-se als nous hàbits de consum per no quedar-se enrere.

Hi ha poques peces de roba que generin aquest efecte d'una manera tan clara: a les Crocs, o les estimes o les odies. Quan aquesta marca va néixer a principis dels 2000, els seus fundadors no es podien imaginar que unes sabates pensades per moure's dins els vaixells arribarien a les passarel·les, es convertirien en una icona pop tan desitjada com criticada i acabarien generant milers de milions de dòlars. La pandèmia i la demanda de moda còmoda arran del confinament han resultat en un ressorgiment de les vendes de l'empresa Crocs, que va tancar el 2022 amb un rècord de facturació de 3.600 milions, un 54% més que l'any anterior. La seva història és la d'un calçat que va arribar al món com a eina laboral, però que ha arribat fins als peus d'artistes internacionals i a col·leccions compartides per grans firmes de luxe.

"Gairebé quasi cap nen, però tampoc cap adult, porta un calçat correcte". L'afirmació és de la podòloga Neus Moya, que aprofita la xarxa social d'Instagram per fer pedagogia de com ha de ser un calçat respectuós. Els motius d'aquests errors són diversos: des de la dificultat de trobar aquest tipus de calçat en botigues convencionals fins al desconeixement de les característiques que ha de complir unes sabates ja siguin per a un infant o per a un adult. "Sabem com ha de ser una alimentació saludable, però no un calçat respectuós", apunta.

El canvi d’estació té un alt impacte en el nostre armari. Però no només per les peces de vestir de més envergadura que ens toca prioritzar, sinó també pel nostre calçat, que ha de ser més tancat per protegir-nos millor de l’exterior. A pesar d’aquestes obligacions que implica el fred, la moda no queda a banda i la nova temporada ve plena de dissenys estèticament molt interessants. Colors vius, contrastos de textures o clàssics revisitats són algunes de les propostes més interessants.

Quan arriba el fred toca canviar-se les sabates per evitar refredats, però això no implica ni perdre el glamur, ni l’estil personal de cadascú. De fet, les col·leccions de calçat hivernals són idònies per potenciar l’elegància perquè habitualment estan fetes amb materials més nobles. A banda d’això, cada cop són més nombroses les firmes que porten el calçat masculí fins a llocs estètics que abans estaven reservats només per a dones o nens. Amb tot, l’arribada de la nova estació es presenta com una molt bona oportunitat per fer goig i també divertir-se.

Forrest Gump cordant-se unes Nike Cortez per no deixar de córrer durant setmanes. El trio de rapers Run DMC dedicant una cançó a les Superstar. El director Wes Anderson dissenyant unes Adidas inspirades en un personatge de The life aquatic (2004). Les vambes són un dels fonaments de la moda occidental, sobretot en la seva cara més urbana: fa anys que han deixat de ser un complement per passar a ser protagonistes. Tot i que en un principi van ser pensades i dissenyades per fer esport, aquesta funció ja no comprèn tota la seva dimensió, al contrari, és una part molt petita i tècnica d'una indústria mastodòntica. Entre les mítiques Keds i les Converse All Star –nascudes el 1916 i el 1917– i el nou model Adidas x Raf Simons, més semblants a un calçat d'astronauta que al d'un atleta, han passat desenes de milers de models amb sort desigual. Això sí, tots han ajudat a consolidar les vambes com un element bàsic del nostre vestuari. 

Diuen que la moda sempre reflecteix el moment actual. Potser per això, de cara a aquest hivern les botes contundents amb reminiscències militars estan ocupant un lloc tan prominent en les col·leccions que s'han pogut veure a les últimes setmanes de la moda i també a les webs i aparadors de les firmes de moda urbana, que són les que realment ofereixen el que el carrer demana. O, si més no, fabriquen el que la gent es pot pagar i, per tant, s'acaba imposant.