És costum que el president de l'Associació de Premsa Estrangera de Hollywood pugi a l'escenari durant la gala anual dels premis per pronunciar unes paraules que, bàsicament, intenten desviar l'atenció sobre el fet que l'organització és un minúscul lobby acusat reiteradament de pràctiques corruptes i poc transparent en les seves finances, un club privat amb regles d'admissió opaques format en alguns casos per persones que ni tan sols exerceixen de periodistes i en què no hi ha normes clares per evitar que les votacions siguin adulterades pels regals que fan les productores als socis. Però en la gala dels Globus d'Or que es va celebrar aquest diumenge van ser tres els membres de l'associació els que van pujar a l'escenari, i no per parlar de les seves bones accions al llarg de l'any, sinó per entonar un mea culpa: “Com en les pel·lícules i les sèries, la diversitat és vital. Reconeixem que necessitem més membres negres a l'organització i hi treballem”.

Explicava Sacha Baron Cohen fa uns dies al New York Times, en una de les poques entrevistes que concedeix fora de personatge, que el 2005, quan va rodar la divertidíssima Borat, aprenentatges culturals a Amèrica per fer contribució a la gloriosa nació del Kazakhstan, era necessari un personatge "així de misogin, racista i antisemita" per revelar els prejudicis interns de la gent. “Però aquests prejudicis es mostren ara obertament –afegeix–. Els racistes estan orgullosos de ser racistes”. Què ha passat en els 15 anys transcorreguts des del primer Borat fins a la seva seqüela Borat subsequent moviefilm? (el subtítol és ara Entrega d'un suborn prodigiós al règim americà per al benefici de la gloriosa nació del Kazakhstan). La resposta és, esclar, Donald Trump. “Quan el president és obertament racista i obertament feixista –diu Baron Cohen–, la resta de la societat canvia la seva manera de parlar”.