A principis del segle XX, Pablo Picasso dibuixava a l’oli una mare bellíssima, amb uns cabells llargs i ondulats, adornats amb una rosa, mirant amorosament el seu fill, que li agafava el pit amb la maneta. La mirada romàntica i idealitzada del pintor es repeteix en moltes obres artístiques. En canvi, hi ha poca literatura sobre la maternitat explicada per les mateixes mares i les autores que en el passat van ser prou audaces per qüestionar algunes coses i sovint van topar amb la incomprensió. Mercè Rodoreda ho va fer a Aloma, al final de la novel·la, quan la protagonista baixa cap al centre de la ciutat, i diu que d’aquí poc: "Jo no seré jo sinó aquesta criatura" [està embarassada].