"Aquest any què vols que et regalin per Nadal?". "No ho sé, tinc de tot". Sol ser la resposta més habitual durant les festes. Però hi ha coses de les quals mai tindrem prou, i són els productes gastronòmics saludables, de qualitat i artesans. Són sempre benvinguts, al rebost. Us hem fet una petita selecció per donar-vos idees sobre com obsequiar-los o posar-los a la carta dels Reis.

Uns 738 euros més a l'any és el que gasta avui en menjar, de mitjana, cada català si no ha canviat els hàbits de consum en comparació amb el gener del 2020, just abans de l'esclat de la pandèmia. En menys de cinc anys, el cost de l'alimentació ha augmentat un 37% per a la família mitjana.

És hora de menjar. A la taula hi ha un plat de sopa de carabassa i unes rodanxes de lluç. Amb un menú així és fàcil endevinar, tot i que sempre hi ha excepcions, quina serà la reacció de l’infant: esbufecs, queixes i una súplica. Prefereix patates fregides i una hamburguesa. Què fem? La psicopedagoga Anna Serra Dolcet explica que, davant d’una situació com aquesta –en què el repte dels límits treu el cap–, els progenitors senten una amalgama d’emocions, que van des de la frustració, passen per la preocupació del "si no menja" i arriben fins a la culpa. Una resposta ràpida, habitualment, sol ser “et menges això perquè ho dic jo” o “cuino una altra cosa perquè la qüestió és que acabis menjant”. Entre l’autoritarisme i la permissivitat, però, hi ha, segons Serra, un espai de diàleg (segons l’edat), d’obertura i de propostes ben diverses, a partir de les quals tothom se’n beneficiaran.

Torna una nova cita per als amants del menjar. Barcelona es prepara per a una nova edició de l'anomenat Black Friday gastronòmic, la Foodie Black Week 2025. Del 27 d’octubre al 2 de novembre, més de 450 restaurants, bars, restaurants, hotels, cocteleries i mercats gastronòmics de l’àrea metropolitana oferiran menús especials i descomptes. L’esdeveniment, que enguany celebra la tercera edició, està impulsat per entitats públiques i privades, i busca celebrar la diversitat culinària de la ciutat i donar suport al sector de la restauració.

“M’he sentit jutjada per altres famílies, creuen que és una mena de càstig que li imposo a la meva filla, com si l’estigués privant de coses. Però no em fan sentir malament, tot el contrari, a mi em fan pena els infants que no poden tenir una alimentació sana i bona”, explica la Daniela Reyes, mare de la Sara de set anys. Ella i la seva parella són algunes de les famílies que eviten el consum de sucre a la dieta dels seus fills.

El mar és infinit, però les butxaques dels consumidors no. Els deu peixos més consumits a Catalunya el 2024 es poden agrupar segons una única característica: són els que arriben al mercat amb un preu més ajustat. També tenen altres punts en comú, com ara que són peixos petits, de molta tradició culinària i de molta qualitat.

El producte més robat ja no és l’alcohol, és l’oli. Que és part de la nostra dieta, com el pa i com el vi. Res en sabem, en realitat, de l’oli, perquè no estem acostumats a fer tastos, com els andalusos, que sí que n’estan. Anem als restaurants, i, suquem pa en un oli de Jaén (meravellós, esclar). Hi ha restaurants on ens deixen sucar al nostre.

Sovint les coses que ens marquen la vida venen determinades per la casualitat. L’any 2019, pocs dies abans de la Volta Ciclista a Catalunya, l’equip UAE Team Emirates es va quedar sense cuiner. Van tirar de contactes i van acabar arribant a Esteve Ramírez (Barcelona, 1990), que havia treballat a la cuina de grans restaurants i tenia formació en nutrició esportiva. Havia de ser una solució temporal, però avui aquest cuiner català s’ha acabat encarregant d’alimentar l’equip durant les competicions més importants. I això inclou també el menjar de Tadej Pogacar, el guanyador de tres Tours de França en els últims cinc anys. 

La sensació és ben coneguda i l'experimentem cada dia: ens posem davant del plat a taula, comencem a menjar i, en un moment donat, ens aturem perquè ens sentim tips. I sovint, com experimentem cada Nadal, saltar-nos aquest senyal de sacietat del cos penalitza, ja que acostuma a comportar digestions feixugues i empatxos poc plaents. Però, com sap el cervell, l'òrgan que regula el comportament, quan l'organisme té prou nutrients i no necessita ingerir més aliments? Sembla que científics de la Universitat de Colúmbia, als Estats Units, han trobat la resposta.

Què passa quan cau menjar a terra? És fiable la regla dels cinc segons? És a dir, la que afirma que si l’aliment ha estat cinc o menys segons en contacte amb la superfície, el bufem i podem ingerir-lo sense problema. No suposa cap amenaça per a la salut dels consumidors?

Tothom que sigui amo d’un gat sabrà que el felí, a diferència del gos, no s’ho menja tot en tres segons. El gat és llepafils. Si té gana –o desig– miolarà, però si el que li dones no li és de grat, et mirarà amb menyspreu, intentarà obrir l’armari on deses les seves llepolies i, finalment, t’abandonarà per anar a pidolar a cal veí. El gos, ja ho sabem, s’ho endrapa tot, sigui el que sigui. Qualsevol amic que tingui gats et pot dir: “A la Bola li agrada això, al Tell li agrada això altre, sembla mentida” (els noms dels felins, en aquest cas, estan basats en fets reals).

Patates fregides amb musclos. Aquest és el plat més típic de Brussel·les, que, a més, s'anuncia com a mètode pescaturistes a tots els racons del centre de la ciutat, però no us espanteu. La cuina belga va molt més enllà de la famosa combinació del tubercle i el mol·lusc, tot i que també val (i molt) la pena tastar-los. La capital de la majoria d'institucions de la Unió Europea ha adoptat els millors sabors d'arreu d'Europa i del món sense abandonar els seus, i els paladars poden delectar-s'hi amb menjars molt diversos, d'una gran qualitat i per a totes les butxaques.

Quan es té el primer fill resulta complicat tot d'una aterrar en la lògica de l'alimentació infantil: llet materna, llets de fórmula i de creixement i, després, un munt de directrius (més o menys lògiques) a l'hora d'introduir l'alimentació als infants. Un món canviant segons avança el coneixement pediàtric i al·lergològic on ja no serveix el coneixement acumulat de les mares i àvies. Després d'aquesta primera fase d'iniciació a l'alimentació, els pares i mares afronten la inquietud per assolir una dieta equilibrada i que els infants mengin fruita i verdura de manera inversament proporcional a la quantitat de xocolata i llaminadures que anhelen prendre.

Fins als sis mesos es recomana que els nadons facin lactància materna o de fórmula en exclusiva. A partir d’aleshores, inicien l’alimentació complementària, que no és res més que anar introduint de forma progressiva fruites, verdures, carns i peixos, pasta i llegums en el dia a dia de les criatures. Fer el canvi en aquest moment respon sobretot a dos fets: que la lactància exclusiva no cobreix els requisits energètics d’aquesta edat i que es vol cobrir les necessitats d'oligoelements i minerals com el ferro, que en la lactància es troben minsament presents. A partir dels sis mesos, tal com explica Sara Serra, gastroenteròloga pediàtrica de l’Hospital de Sant Pau, també es produeixen “canvis a nivell psicomotor com que el petit comença a aguantar-se assegut, la qual cosa fa la deglució segura. Té la capacitat d’agafar objectes/aliments i dirigir-los a la boca i el reflex d’extrusió comença a desaparèixer, cosa que permet que l’aliment en format pastós o sòlid pugui ser empassat”. Un últim canvi té a veure amb la seva capacitat d’observació i és que, a aquella edat, els infants “al·lucinen quan veuen la resta de la família menjar”.

Al començament és tot tan desconcertant i encara més quan et trobes un nadó que té problemes per adaptar-se, que plora molt, que dorm poc. I llavors veus altres famílies que tenen la criatura dins del cotxet i que estan tots tan tranquils menjant-se una paella. En canvi, tu i el teu marit esteu desbordats, l’un agafant el nen que no para de bramar i l’altre engolint el menjar tan ràpid com pot mentre tota la gent del restaurant us mira.

Canelons amb crema de tòfona

Per a 4 persones

Ingredients

Per al farcit

Per a la salsa beixamel

Per a la crema de tòfona

Preparació

De la salsa beixamel:

De la crema de tòfona:

Dels canelons:

Escudella

Per a 6 persones

Ingredients

Per a la pilota:

Preparació

Presentació

Carles Gaig

El cuiner Carles Gaig (Barcelona, 1948) és un dels garants del receptari català. El seu cognom està associat a tradició, qualitat i a uns canelons per llepar-se’n els dits que prepara des de ben petit. Els seus besavis es van iniciar en la restauració al barri d’Horta el 1869 i ell en va heretar l’ofici, que porta a la sang. Actualment, té dos restaurants a Barcelona: el Petit Comitè (passatge de la Concepció, 13) i el Gaig Barcelona (carrer de la Nau Santa Maria, 5).

]]>

Hi ha dones que viuen sempre a dieta. Cada dia, cada hora, a cada àpat que se’ls presenta se sotmeten a les estrictes normes del règim perpetu que s’han imposat. Les veureu i potser creureu que són primes per naturalesa, que ho han estat sempre. Elles mateixes us diran que no paren de menjar, que endrapen sense parar. Menteixen molt bé, les anorèxiques cròniques; tenen tan integrada la malaltia que ja sembla que formi part d’elles. Algunes de les nostres presentadores de televisió, actrius i models ens apareixen en pantalla amb evidències de viure en aquest estat permanent de privació, i es converteixen, per l’impacte visual dels seus cossos desnerits, en un nefast model per a les que les veiem. És cert que ara la influència més perjudicial és a internet, espai on les nenes no triguen a rebre continguts sobre dietes i exercici. Però com en tots els valors que ens marquen, els missatges més importants són els que ens arriben per part de les persones amb les quals convivim i que ens estimem, les que han estat referents sòlids des que vam néixer. En el cas de les mares, a més, som el model més important per a les nostres filles, el primer mirall per construir la seva feminitat (fins i tot si la tenim en procés de deconstrucció). Per això devem ser ja un parell les generacions de dones que hem nascut en la cultura dels trastorns alimentaris. I és possible que, si no som conscients de patir-los, acabem educant les nostres filles, conscientment o inconscientment, en els principis de la disciplina corporal i l’ansietat vinculada a l’alimentació. 

]]>

Nadal és sinònim d’endrapar i d’obsequiar. Així que, si ajuntem les dues variables, el resultat de la suma és obvi: fem una tria d’idees gastronòmiques per regalar (o per autoregalar-vos, que també està bé).

]]>

Com tots els animals que viuen en entorns naturals, els humans primitius s’havien de conformar a passar gana sovint. Fins que no vam descobrir l’agricultura, l’única manera d’aconseguir aliments era mitjançant la caça i recol·lecció. El primer sistema proporcionava àpats nutritius, però no necessàriament freqüents. El segon era més frugal, però una mica més segur. Entre una cosa i l'altra, anàvem tirant.

]]>

Com podem saber si hi ha massa menjar al plat o en falta? Si cada criatura és diferent, ¿les racions haurien de ser iguals? “Per a les racions hi ha uns estàndards, encara que caldria individualitzar-ho perquè cada nen té un metabolisme diferent”, assegura Mònica Peitx, endocrinòloga pediatra del centre CPEN.

]]>