Ja es veia venir que l’expressió “fer l’amor” com a sinònim de practicar la vida sexual no tindria futur, encara que té molt de passat. La naturalitat amb què, en aquests moments, nois i noies, homes i dones, en totes les variacions de qualitat, gènere i quantitat, practiquen la vida sexual ha acabat bandejant una expressió massa tendra per a un acte força animal. Perquè el sexe i l’amor no sempre van aparellats, malgrat els consells de sant Pau, veritable fundador cristià de la relació tancada entre sexe i amor, és a dir, del matrimoni virtuós, cosa cada dia més rara.

Poc es podria pensar el 1787, quan Mozart va estrenar Don Giovanni a Praga, que 233 anys després veuríem aquella mateixa òpera –on apareixen personatges emmascarats– amb mascaretes quirúrgiques. I no pas per por de llibertins amorals o d'estàtues que caminen, sinó de bitxos microscòpics batejats amb el nom de covid-19.