La història es repeteix. Cada vegada que el Girona és a prop d’aspirar als llocs d’ascens directe, fica la pota. A Cartagena podia haver posat pressió als seus rivals, però que ho pogués fer no significa que ho acabés fent. Tres minuts impropis que l'equip no s'ha pres seriosament a l’inici del partit han sigut suficients per llançar el partit a les escombraries (3-0). Si ja necessitava aferrar-se a un miracle per aconseguir l’ascens directe, val més que vagi pensant com s’ho farà per afrontar un nou play-off.

"Míchel, català; Míchel, català; Míchel, català". La melodia, ideada i interpretada pel grup d'animació Jovent Gironí, s'ha convertit en un ritual els dies de partit a Montilivi. Amb raó, ja que el tècnic madrileny està disposat a tornar el club a la Primera Divisió. A sis punts de l'ascens directe, aquest dissabte viatja a Cartagena (16.15 hores, Movistar LaLiga) en la primera de les sis finals que queden per tancar el campionat de Lliga.

Mentre molts rumiaven si el que intentava Míchel era bona idea, el tècnic madrileny hi insistia. Mai li ha passat pel cap que el pla s’havia de tocar, tot i estar-se diverses jornades en zona de descens. Quin mèrit té no haver estripat res, quan el més senzill hauria sigut acontentar tothom. El Girona s’ho ha passat de conya durant 45 minuts contra el Cartagena (2-0), reafirmant-se en un estil de joc que serà temible quan rutlli sense intermitències. La primera gran exhibició ha tingut lloc avui, a la primera part. Ha sigut com si juguessin sols.

Cent cincuanta vegades Cristhian Stuani. I les que facin falta, de fet. L’uruguaià està d’aniversari contra el Cartagena (16 hores, Movistar LaLiga). Inspirat de cara al gol com no ho havia estat aquesta temporada, viu un moment dolç. Ha estat clau en l’ascensió classificatòria d’un Girona que el cuida, ara que el seu estat físic no és el d’abans. L’olfacte, però, continua sent una garantia. En els tres darrers partits jugats, va fer l’empat contra el Saragossa, l’agònic gol contra el Fuenlabrada al minut 96 i el hat trick de cap que va permetre remuntar l’Alcorcón.

Dimecres a Girona i dissabte a Almeria: aquest és el calendari gironí en la semifinal del play-off. L’empat a Cartagena (1-1), amb un gol de Valery després que De Blasis avancés els locals, no va significar cap canvi en la classificació i acaba la Lliga cinquè, cosa que li deixa el factor camp en contra en el que tant de bo sigui el primer dels dos passos que haurà de fer si vol tocar el cel. L’altra semifinal la disputaran el Leganés i el Rayo Vallecano. Els millors anys de vida del club continuen: en els últims set, el Girona ha aconseguit el seu únic ascens a Primera, ha fet quatre play-offs i ha jugat un parell de temporades a l’elit. Si alguna cosa promet el present són emocions fortes, a Montilivi ho saben prou bé. Cordeu-vos el cinturó.

Amb una tranquil·litat inusual, el Girona visita el Cartagena (21 hores, Movistar LaLiga) en l'última jornada de la Segona Divisió després d’haver fet els deures classificant-se per al play-off d’ascens a Primera. L’únic al·licient que tindran els gironins és el d’aconseguir la vuitena victòria consecutiva, un fet que si no s’aconsegueix, tampoc tindrà gaire importància. Ben pensat, ni provoca mal de cap descobrir a qui s’enfrontarà la setmana que ve a la semifinal: el Leganés, l’Almeria, el Rayo Vallecano o l’Sporting són els candidats. És tan gran l’alegria per haver accedit a les eliminatòries que la resta és secundari.

El Sabadell va marxar de Cartagonova amb les butxaques plenes després d’obtenir un triomf de gran valor (1-2) davant d’un rival directe. Els arlequinats van protagonitzar una remuntada sonada amb dos gols en cinc minuts que li permeten tancar la jornada fora del descens. Com va passar al camp del Tenerife, el conjunt d’Antonio Hidalgo va arrossegar un altre equip a la zona baixa, obrint una lluita que segueix del tot oberta.

Nico Melamed no oblidarà mai la primera visita oficial de l'Espanyol a Cartagena (1-3). El jove migcampista argentí va revolucionar un partit que els blanc-i-blaus perdien inesperadament a un quart d'hora per al final. Una actuació de gran impacte que el confirma com una de les promeses del planter, de d'on fa molt de temps que reclama i mereix més minuts al primer equip.

Tres dies després de rebre el Saragossa, l’Espanyol visitarà aquest dimecres el Cartagena (19 h, M. LaLiga) en una quarta jornada intersetmanal que posarà a prova la profunditat del fons d’armari espanyolista. El conjunt murcià, que viu un moment delicat –només ha sumat un dels últims 15 punts–, serà el tercer dels quatre rivals a qui els blanc-i-blaus s’enfrontaran en deu dies. Un Tourmalet condensat que va començar dijous de la setmana passada a Leganés i que tancarà aquest diumenge la visita de l’Sporting a Cornellà-El Prat. La particular escalada de l’Espanyol, però, no acabarà aquí, ja que abans d’acabar l’any encara s’enfrontarà amb l’Almeria i el Logronyès, dos dels equips més en forma de la categoria.

Qualsevol altre equip s’hauria deprimit. Però no aquest Girona, que a l’escalfament ha perdut Cristhian Stuani per unes molèsties. A diferència d’altres cursos, però, l’equip té vida sense ell. No és tan bonica, però en té. Ha estat la nit de Mamadou Sylla, fitxat com a agent lliure fora de termini, i que ha marcat dos gols vitals contra un Cartagena (2-1) que ha plantejat molts problemes. Amb el triomf, la ratxa s’eleva a dotze punts dels últims quinze. I el davanter ja porta tres gols, que benvinguts siguin.

Pocs haurien encertat, després de les dues derrotes seguides en el començament del Girona a la Lliga, que la capacitat de reacció seria immediata: l’equip gironí ha sumat nou dels últims dotze punts en joc i les aspiracions de recuperar una part del seu crèdit poden confirmar-se en la visita del Cartagena a Montilivi (19 hores, #Vamos). “Era fonamental tornar a la línia d’esforç i compromís. Tenim una mica més de tranquil·litat, però sabem que res és fàcil i que haurem de continuar amb la mateixa implicació”, assegura Francisco, que va recuperar el 3-5-2 en l’últim partit tot i que ara no assegura mantenir-lo. “Podem repetir-ho i és una opció més, el que vull és ser més atrevits en camp contrari. El sistema ha de ser indiferent i no ha d’afectar la nostra identitat. No tinc res a retreure als futbolistes perquè hi estan deixant la pell”.