A la taula hi ha dues ampolles d’aigua. Ella ho agraeix, educada. Jo he de confessar que obro la meva i bec. Crec que és un recurs per mirar de dissimular els nervis. Però alguna cosa no acaba de funcionar, i busca amb la mirada la seva persona de confiança: “Seria possible tenir aigua d’una altra manera? No utilitzo plàstic”. Ho ha dit en veu baixa, però soc al seu costat i ho he sentit. Em mira i afegeix: “Sé que una persona sola no fa res, però si ho fem tots, potser sí que canvien les coses”. És una frase, una escena, que crec que defineix per si sola el personatge. Angela Davis (Birmingham, Alabama, 1944), filòsofa, política marxista i segurament, per sobre de tot, lluitadora incansable pels drets humans i contra la discriminació racial. És una activista que suma ja 80 anys, però no sembla que el pas del temps li hagi corbat l'esquena o li hagi tret l’energia per continuar fent conferències arreu del món. En aquest cas, visita Barcelona per participar a la Fira Literal a la Fabra i Coats i per rebre un homenatge a la Universitat Pompeu Fabra, que la va investir doctora honoris causa l’any 2021. Confessa que està acostumada a conviure amb el jet lag i una agenda plena. “Sempre és així”, diu somrient. I aquí sí, es comprova com hi ha coses que es mantenen immutables. Potser el caminar s’ha alentit, i el mític cabell afro de color negre s’ha tornat blanc, però apareix el mateix somriure franc que ja lluïa als anys 70, quan era una de les persones més buscades per l’FBI. El mateix que li hem vist per defensar els drets dels negres, dels pobres, de les persones empresonades o del col·lectiu LGTBIQ+. El mateix que li hem vist com a acadèmica o com a icona revolucionària. I avui conversa amb el diari ARA en l'única entrevista que concedeix a un mitjà de premsa escrita a tot l’Estat. 

L’endemà d’un 8-M que s’ha intentat minimitzar i fins i tot s’ha prohibit, i el dia que començava el judici per l’assassinat de George Floyd a mans de la policia als Estats Units, la Universitat Pompeu Fabra acollia entre els seus doctors honoris causa la professora i activista nord-americana Angela Davis (Birmingham, Alabama, 1944). No és casual que totes tres coses passin a la vegada, podria afirmar la mateixa Davis. Perquè la professora defensa a les seves tesis, i també ho va fer ahir, el feminisme interseccional com a palanca de canvi del món; és a dir, la indissoluble connexió entre les lluites pels drets civils i la justícia social.

"¿Cómo puede ser que las manifestaciones más numerosas de estos últimos meses contra el racismo, en los Estados Unidos y en todo el mundo, se hayan dado en el momento más peligroso de nuestra historia reciente?", se preguntaba este lunes al atardecer Angela Davis, conectada con el CCCB desde California. "Porque es un problema más global que nunca", añadía.

"¿Com pot ser que les manifestacions més nombroses d'aquests últims mesos contra el racisme, als Estats Units i arreu del món, s'hagin donat en el moment més perillós de la nostra història recent?", es demanava aquest dilluns al vespre Angela Davis, connectada amb el CCCB des de Califòrnia. "Perquè és un problema més global que mai", afegia.