L'aprovació, ara fa vint anys, del matrimoni igualitari va suposar per al col·lectiu LGTBI la conquesta d'un dret civil, la "normalització" de les parelles del mateix sexe, i encara més de les dones lesbianes. Ho remarca l'activista i artista Alpe Conceptes, que des que era un adolescent, al tardofranquisme, s'havia mogut per l'ambient barceloní –on va conèixer els que van ser els grans referents de la lluita del col·lectiu– i que, acollint-se a la llei holandesa, havia formalitzat per notari la unió amb la seva parella home l'any 1994. La seva mare i la cunyada van ser els testimonis en una cerimònia que va acabar amb un dinar familiar. Anys després, el 2000, la parella es va separar i va tornar al notari per refer els respectius testaments. En aquell moment, el matrimoni igualitari no estava en l'agenda social i Llucià Ainsa vivia la seva homosexualitat de portes endins, lluny de les reivindicacions i de la lluita LGTBI.

L'heraldista Armand de Fluvià, fundador de l'històric Front d'Alliberament Gai de Catalunya (FAGC), creat el 1975 poc abans de la mort del dictador Francisco Franco, ha mort aquest divendres als 92 anys a Barcelona, segons ha informat el FAGC. L'activista ha estat un dels referents en la lluita i la conquesta dels drets dels col·lectius LGTBI, i va impulsar la creació de diferents entitats, com el Moviment Espanyol d'Alliberament Homosexual i el Casal Lambda de Barcelona. Llicenciat en Dret, es va acabar dedicant a l'heràldica, fins a convertir-se en un referent català en aquest camp, amb nombroses distincions internacionals.

Els milers de manifestants en favor dels drets LGBTI que han recorregut aquest dissabte el centre de Barcelona han aprofitat l’atenció amb motiu del Dia de l’Orgull per enviar quatre missatges contundents. El primer, que no volen ser utilitzats per Israel, presentat com el país de l’Orient Mitjà més obert amb la diversitat de gènere, com a “justificació del genocidi” contra la població de Palestina. El segon, que és una necessitat urgent poder “plantar cara” a la crisi ecologista provocada pel canvi climàtic i a la social causada pels problemes d’accés a l’habitatge. El tercer, que l’auge de l’extrema dreta s’està traduint en un increment d’agressions al col·lectiu que sovint queden “impunes”. I, en quart lloc, que és imprescindible l’aprovació d’una llei trans catalana, paralitzada per la convocatòria de noves eleccions, que blindi els drets d’aquest col·lectiu, sovint migrant.

L'Església ortodoxa grega continua profundament molesta per la decisió del govern conservador i el Parlament grec de legalitzar el matrimoni entre parelles del mateix sexe i reconèixer els infants de les parelles LGBTIQ+ i els nascuts a través de la gestació subrogada. Tres setmanes després d'aquesta fita al país hel·lè, el Sant Sínode ha proposat excomunicar els diputats que van donar suport a la llei i han assegurat que no batejaran els fills de les parelles LGBTIQ+. Aquest tipus d'exabrupte dels prelats grecs no és res nou a Grècia: l'any 2020, en plena pandèmia de la covid 19, van voler excomunicar el primer ministre Kyriakos Mitsotakis per haver proposat que la comunió es deixés de fer amb la mateixa cullereta a la boca de tots els fidels.

Una cambrera del xiringuito Kaliua de Badalona ha denunciat que la van acomiadar pel sol fet de tenir pèls a les aixelles. Disconforme pel que considerava una injustícia, la dona va dur el seu cas al col·lectiu LGTBIQ+ Qaliu, que parla obertament d'una "discriminació sexista”. La noia ha assegurat a RAC1 que un client es va queixar que deixés veure els seus pèls al vestir una samarreta de tirants i va ser llavors quan la direcció del local li va demanar que es tapés amb una màniga curta o directament es depilés.

Inney Romero i Julián Parra van arribar el 19 de maig a Barcelona. Van haver de fugir precipitadament de la seva Veneçuela natal després d’haver patit amenaces i agressions. El seu crim: defensar els drets de les persones intersexuals i haver-se negat a avalar falsos títols universitaris per a "ministres, viceministres, jutges i diputats" afins al règim de Nicolás Maduro. Fins a aquesta setmana no han aconseguit una cita per demanar asil a les autoritats espanyoles.

Trenta-un anys va haver d'esperar Antoni Ruiz per obtenir un gest de l'estat espanyol al col·lectiu LGTBI per la repressió del franquisme. Era el 1976 quan, amb 17 anys, va explicar que era homosexual a la seva mare i ella, buscant consell, ho va dir a una monja, que va acabar denunciant-lo. A partir d'aquí comença l'itinerari de la repressió: comissaria, on per suggeriment d'un gris, va ser violat per un altre pres; quinze dies a la presó de la Model de València, quinze a la de Carabanchel i quinze a la de Badajoz, i un any més desterrat a 100 quilòmetres de la seva casa de Xirivella. El calvari repressiu va suposar el seu despertar en l'activisme, tot just quan l'Espanya de la Transició avançava amb el pes de les estructures feixistes. "Des de llavors mai he deixat de lluitar i ara encara menys", assenyala Ruiz, fundador de l'Associació d'Expresos Socials, que va crear després d'assabentar-se per casualitat que a la policia encara li constaven els seus antecedents penals per homosexual. No va ser fins al 2000 que es van destruir els expedients. Més tard, el 2007, va aconseguir les primeres indemnitzacions a homosexuals presos i torturats. Poca cosa: en el cas de Ruiz, uns 4.000 euros. Dels gairebé 5.000 represaliats, només 200 van demanar una compensació. "Cap de nosaltres havíem comès delicte, només érem homosexuals".

La irrupció de Vox al panorama espanyol no és aliena a l'ofensiva fonamentalista que, a escala mundial, imposa una agenda ultraconservadora i retrògrada, centrada sobretot a atacar els drets aconseguits per les dones i pel col·lectiu LGTBI. De les esglésies evangelistes nord-americanes amb filials a l'Àfrica subsahariana al Brasil de Bolsonaro, sense oblidar el trumpisme i el govern catòlic de Polònia, per esmentar-ne només uns pocs exemples. De la mateixa manera que les feministes de tot el món treballen en xarxa, els grups d'extrema dreta s'alien sota diferents sigles i organitzacions supranacionals per consensuar missatges i accions que atempten directament contra els drets humans. Una d'aquestes activistes feministes és Almudena Rodríguez, que el 2022 va signar amb Unai Gil Ofensiva fonamentalista a la democràcia, un informe en el qual l'Associació de Drets Sexuals i Reproductius donava detalls d'aquesta conjura sobre qui són i què persegueixen, com es mouen i quin és el seu gran objectiu. 

Quan Donald Trump va deixar la presidència dels Estats Units, ho va deixar tot lligat i ben lligat. Un mes abans de perdre les eleccions del 2020, va assegurar-se una majoria afí al poder judicial amb la polèmica nominació d'Amy Coney Barrett per ocupar la vacant de la progressista Ruth Bader Ginsburg al Tribunal Suprem. Va ser la tercera vegada que utilitzava la potestat presidencial per designar jutges vitalicis a la màxima instància judicial. 

L'Observatori Contra l'Homofòbia (OCH) alerta que en els primers tres mesos del 2023 s'han registrat gairebé un 20% més de discriminacions contra les persones LGTBI que en el primer trimestre de l'any passat. El col·lectiu més afectat continua sent el dels homes gais, tot i que també preocupa l'increment d'incidències contra les dones lesbianes i l'augment de la intensitat de les agressions contra el col·lectiu trans.

Cadena perpètua o, fins i tot, pena de mort per ser homosexual. El Parlament d'Uganda, a l'Àfrica oriental, ha aprovat aquesta setmana una àmplia llei en contra dels drets LGTBI que endureix els delictes penals –i n'introdueix de nous– per castigar els actes homosexuals. Al país ja eren il·legals, però les noves mesures dibuixen un panorama encara més cru per al col·lectiu. La maniobra és la culminació d'una llarga campanya per criminalitzar l'homosexualitat i perseguir-la. També pot afectar aquelles persones que, simplement, defensen els drets de la comunitat LGTBI. La norma és una de les més restrictives que hi ha actualment al món.

Avui a les portes del Congrés s'han vist dues escenes contraposades. D'una banda, la ministra d'Igualtat, Irene Montero, en sortia eufòrica per celebrar amb centenars de manifestants l'aprovació provisional de la denominada llei trans, una fita històrica per al col·lectiu LGTBI i que sens dubte és una de les més avançades a Europa en el reconeixement dels seus drets. Al mateix temps, una de les figures de més pes dintre del PSOE, l'exvicepresidenta i presidenta de la comissió d'igualtat del Congrés, Carmen Calvo, atenia sola els periodistes per explicar les seves raons per haver-se abstingut en la votació d'aquesta llei, que s'ha aprovat amb 188 vots a favor, 150 en contra i set abstencions. Clarament, en el pols que fa més d'un any que mantenen Montero i Calvo ha guanyat la ministra per golejada. Fa mesos que els socialistes intenten modificar alguns dels punts més controvertits de la llei, però finalment la ministra d'Igualtat ha aconseguit que la norma passés sense gairebé cap modificació substancial.

Després d'un llarg i tortuós camí, la llei trans ha vist aquest dilluns, finalment, la llum. Just la vigília del dia que se celebra l'Orgull LGTBI, el consell de ministres ha aprovat la normativa impulsada pel ministeri d'Igualtat que pilota Irene Montero i que permetrà, entre d'altres, canviar de sexe a partir dels 16 anys sense que calgui un informe mèdic o haver de passar un tractament hormonal, cosa que suposa una "despatologització", segons ha dit la mateixa Montero en roda de premsa. La llei reconeix, així, la lliure determinació de gènere, no sense que hagi generat divisió entre el moviment feminista i entre els mateixos socis del govern de coalició, el PSOE i Unides Podem. "Les persones trans podran ser reconegudes per les administracions pel que són, sense por i sense culpa", ha defensat Montero.

L'informe sobre la llei trans que el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) haurà d'estudiar el pròxim 20 d'abril es mostra contrari a algunes de les parts de la normativa, que ja va provocar tensions dins del govern espanyol, i considera que algunes disposicions contradiuen el "dret fonamental a la igualtat". El text, elaborat pels vocals Ángeles Carmona, Clara Martínea de Careaga i Wenceslao Olea, apunta que hi ha articles de la llei que vol impulsar el govern espanyol, sota la batuta del ministeri d'Igualtat, que impliquen una "discriminació indirecta d'aquelles persones no contemplades en l'àmbit d'aplicació [de la llei], especialment significativa cap a les dones no transsexuals", segons l'esborrany de l'informe.

L'Ajuntament de Barcelona obrirà a l'octubre un nou centre relacionat amb el feminisme i la lluita contra la LGTBIfòbia que anirà destinat a promoure noves masculinitats. Aquest nou espai és una de les mesures que impulsa per lluitar contra l'augment d'agressions LGTBIfòbiques i masclistes. La primera cosa que ha fet ha sigut una campanya de visibilització amb la col·locació de catifes amb els colors de l'arc de Sant Martí a l'entrada dels principals equipaments públics de la ciutat, així com a l'entrada d'alguns punts del transport públic.

Fa un dia a Màlaga. Fa tres dies a Huelva. El 9 de juliol, el 3 de juny i el 30 de maig a Barcelona. Impossible oblidar-se de l’assassinat de Samuel Luiz a la Corunya. L’escalada d’agressions homòfobes està desbocada. Impunitat. L’Omar pronuncia fins a quatre vegades quasi seguides aquesta paraula, no se li n'acut cap altra que descrigui millor i amb més cruesa la situació present. Ell i 3.000 persones més omplen la part baixa del passeig de Gràcia en la concentració estàtica convocada per diverses associacions LGTBI amb l’ànim d’autoafirmar-se, "plantar cara" i no arronsar-se davant la violència i l’odi. "Com pot ser que passin aquestes coses? Què hi té la gent dins del cap?", es pregunta l’Omar. No se li escapa que l’auge electoral de la ultradreta té molt a veure amb el destapament d’aquesta mena d’actituds intolerants i feixistes. "Ens assabentem només de les agressions que es denuncien, i no vull ni pensar quantes n’hi ha en realitat, quants insults, vexacions i intimidacions diàries hi ha", remata.

De l’Orgull a la denúncia en menys d’un mes. La comunitat LGTBIQ+ sortirà als carrers el dijous 22 de juliol en una crida unitària inèdita en els últims 44 anys, que dona pistes que alguna cosa està passant en el col·lectiu. Hi ha por i molta preocupació per l’augment de la violència homòfoba en els últims mesos, esperonada pels missatges ultres que “legitimen” aquests atacs. És com si els homòfobs haguessin sortit de l’armari, tot i que la discriminació quotidiana cap al col·lectiu sempre ha estat present, i se sabessin impunes.

El Partit Popular espanyol es va abstenir aquest dijous al Parlament Europeu en la votació per demanar que es congeli l'arribada de fons europeus a Hongria arran de l'entrada en vigor de la llei que prohibeix parlar d'homosexualitat a les escoles. Tot i que la majoria del grup popular a l'Eurocambra va votar a favor de la iniciativa, 12 dels 13 eurodiputats del PP (inclosa la seva cap de files, la catalana Dolors Montserrat) van optar per l'abstenció. L'únic que no va fer-ho va ser Esteban González Pons, vicepresident del grup, que sí que va donar-hi suport.

Centres de salut d'Uganda, Kènia i Tanzània, inclosos alguns que són finançats amb ajuts estrangers, ofereixen o donen referències sobre proveïdors de "teràpies de reconversió" per reconduir l'homosexualitat, la transsexualitat, les persones intergènere i, en general, qualsevol membre del col·lectiu LGTBIQ+. Ho ha revelat el portal OpenDemocracy, després d'una investigació de sis mesos que demostra també que donacions econòmiques del Regne Unit i de l'organització humanitària USAid estan vinculades a hospitals en què la “teràpia de conversió” es recomana i s'aplica de forma habitual a persones del col·lectiu LGTBIQ+.

La capital de Geòrgia, Tbilisi, havia d'acollir aquest dilluns per primera vegada una marxa de l'Orgull LGTBI. Però, finalment, els organitzadors de l'acte l'han cancel·lat arran de les protestes violentes de grups d'ultradreta (que han assaltat la seu de l'entitat i han agredit periodistes) i després de constatar que el govern, les forces de seguretat i la influent Església ortodoxa georgiana els giraven l'esquena.