Després de dos anys de restriccions (l'any passat encara calia reserva prèvia i el públic estava assegut) la Mercè recupera la normalitat amb un centenar de concerts entre els espais del BAM, el festival Acció Cultura Viva i la Música Mercè, amb concerts a l’espai públic i de lliure accés del 23 al 26 de setembre.

Ja fa una dècada que Nico Roig (Barcelona, 1976) va començar la seva trajectòria en solitari amb l'excel·lent disc –i, sovint, pertorbador– Tonada del genoma humà (Amniòtic, 2011). Després de Les dones macabres (Amniòtic, 2013) i Vol. 71 (Quatreguineus, 2016) va obrir un parèntesi creatiu que no es va tancar fins que, en ple confinament, va aparèixer el seu quart disc, Yo siempre sueño que sí (U98 Music). "Mai he tingut cap urgència per publicar música, les cançons surten quan tinc necessitat de compondre i cantar –diu–. Aquí, a diferència del que havia fet abans, que eren cançons plenes de personatges i amb històries, he volgut mirar cap a mi i explicar-me. Ara parlo de coses que m'afecten, però he intentat allunyar-me de la literalitat. No volia sonar ni avorrit ni obvi".