<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<rss xmlns:media="http://search.yahoo.com/mrss/" xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/" xmlns:dcterms="http://purl.org/dc/terms/" xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"  xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/" version="2.0">
  <channel>
    <title><![CDATA[Ara.cat - Gran Barrera de Corall]]></title>
    <link><![CDATA[https://www.ara.cat/etiquetes/gran-barrera-de-corall/]]></link>
    <description><![CDATA[Ara.cat - Gran Barrera de Corall]]></description>
    <language><![CDATA[es]]></language>
    <ttl>10</ttl>
    <atom:link href="http://www.ara.cat:443/rss-internal" rel="self" type="application/rss+xml"/>
    <item>
      <title><![CDATA[El canvi climàtic devasta els esculls coral·lins de tot el món]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.ara.cat/societat/canvi-climatic/canvi-climatic-devasta-esculls-coral-lins-mon_1_4180275.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/b0380100-d71e-4f24-878f-cbcc342a14f8_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" /></p><p>Durant la dècada posterior al 2009 el món ha perdut al voltant d’un 14% dels esculls coral·lins, a causa sobretot del canvi climàtic, segons un exhaustiu informe internacional sobre l’estat dels coralls del nostre planeta. L’informe, publicat recentment, subratlla les catastròfiques conseqüències de l’escalfament global, però també obre la porta a l’esperança que se salvin alguns d’aquests esculls si els humans actuem amb celeritat per frenar els gasos d’efecte hivernacle.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Catrin Einhorn/The New York Times]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.ara.cat/societat/canvi-climatic/canvi-climatic-devasta-esculls-coral-lins-mon_1_4180275.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 12 Nov 2021 19:23:24 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/b0380100-d71e-4f24-878f-cbcc342a14f8_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Un exemplar de corall del gènere Pocillopora, emblanquit per l’excessiva temperatura de l’aigua a la Polinèsia.]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/b0380100-d71e-4f24-878f-cbcc342a14f8_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[En una dècada 
 s’ha perdut el 14% 
 de tot el corall ]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[La Unesco avisa que la Gran Barrera de Corall està "en perill"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.ara.cat/internacional/unesco-avisa-gran-barrera-corall-perill_1_4029907.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/6aa71bb7-5e3f-479d-a40d-e97212dee60d_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" /></p><p>La Unesco ha recomanat que la Gran Barrera de Corall sigui inclosa a la llista dels llocs que són patrimoni de la humanitat i que estan “en perill”, la qual cosa ha provocat una ferotge reacció del govern australià, que defensa la seva gestió d’una de les principals destinacions turístiques del país. </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Livia Albeck-Ripka (The New York Times)]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.ara.cat/internacional/unesco-avisa-gran-barrera-corall-perill_1_4029907.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 22 Jun 2021 17:19:58 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/6aa71bb7-5e3f-479d-a40d-e97212dee60d_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Peixos nedant per la Gran Barrera de Corall]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/6aa71bb7-5e3f-479d-a40d-e97212dee60d_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[Austràlia defensa la seva gestió de l'ecosistema i veu la mà de la Xina darrere de l'informe]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Troben un escull de corall més alt que l'Empire State a la Gran Barrera d'Austràlia]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.ara.cat/internacional/gran-barrera-de-corall-australia_1_2557243.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/bf15a887-3007-41cd-abad-47241ff2d837_16-9-aspect-ratio_default_0.png" /></p><p>Un gratacel al fons del mar. Investigadors australians de l'<a href="https://schmidtocean.org/cruise-log-post/ancient-underwater-landscapes-video-update/" rel="nofollow">Schmidt Ocean Institute</a>, de Califòrnia, han descobert un gran escull de corall a l’extrem nord de la Gran Barrera de Corall d’Austràlia, la primera troballa d’aquesta mena en 120 anys. De cinc-cents metres d'alçada, l’escull és més alt que l’Empire State Building de Nova York i les Torres Bessones Petronas de Kuala Lumpur. La descoberta va tenir lloc la setmana passada, mentre un equip de científics dirigit pel doctor Robin Beaman, de la Universitat James Cook, estava fent una cartografia submarina en tres dimensions del fons marí del nord de la Gran Barrera. </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Ara]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.ara.cat/internacional/gran-barrera-de-corall-australia_1_2557243.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 28 Oct 2020 13:58:54 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/bf15a887-3007-41cd-abad-47241ff2d837_16-9-aspect-ratio_default_0.png" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Representació de l'escull de corall trobat a la Gran Barrera d'Austràlia]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/bf15a887-3007-41cd-abad-47241ff2d837_16-9-aspect-ratio_default_0.png"/>
      <subtitle><![CDATA[Un institut oceanogràfic californià fa el primer descobriment d'aquesta mena des de fa 120 anys]]></subtitle>
    </item>
  </channel>
</rss>
