Marcial González Rodríguez té 60 anys i en fa 42 que està postrat en una cadira de rodes. Quan era jove, va tenir l’ocurrència d'enfilar-se a un arbre i va caure fatalment al buit. Fa poc més d'una dècada, també li van detectar un tumor a la columna vertebral i, des d'aleshores, tampoc té mobilitat al braç dret. Viu a Torre Baró, el barri barceloní de la pel·lícula El 47 on les cases es van construir sense ordre ni concert al vessant de la muntanya i les vistes de la ciutat són espectaculars, però que per arribar-hi cal armar-se de paciència. Malgrat això, cada dia de dilluns a divendres una treballadora del servei municipal d'atenció a domicili va a casa seva. Hi està com a màxim una hora i mitja. El lleva, el renta, el pentina, el vesteix, li dona l'esmorzar i el deixa assegut a la cadira de rodes fins que a les dues de la tarda un amic el torna a ficar al llit, i tres hores més tard la seva germana li prepara un dinar-sopar que ja li serveix fins a l'endemà.

Vull viure a casa és el títol d’un llibre, escrit per Montserrat Vilaseca, que narra la història de la Remedios, una dona que va viure al barri del Raval. El llibre dona peu a reflexionar sobre el concepte tenir cura que, més o menys tímidament, s’ha anat instal·lant en els últims temps en el discurs polític i assistencial. L’ètica centrada en la cura mira de trobar un equilibri únic entre dependència i autonomia establint una relació respectuosa de proximitat i reciprocitat entre una persona que té una necessitat i una altra que, reconeixent la seva singularitat, intenta ajudar-la. Vetlla per no actuar des de posicions de poder, ja sigui amb actituds paternalistes o autoritàries. Un escenari que no es va donar amb la Remedios. La vida de la protagonista va ser dura, difícil, plena d’entrebancs, amb uns últims mesos internada en una residència en contra de la seva voluntat. Finalment, però, va trobar un centre que li va permetre recuperar l’equilibri amb la família, els amics del barri i la comunitat de Sant Egidi.

"Hem decidit que ja n'hi ha prou. No pot ser que cada vegada anem a pitjor, amb més precarietat, i justament quan es parla tant de cures i de la feminització de la pobresa". Parla una treballadora del servei d'atenció domiciliària de Barcelona, format per 4.000 treballadores (la majoria són dones), que cuida de les persones més vulnerables i que l'Ajuntament té externalitzat a empreses privades. Un punt, aquest últim, que ha generat polèmica en les dues darreres adjudicacions: el 2016, dues empreses mercantils vinculades a Sacyr i ACS (Valoriza i Clece) van desbancar l'ONG Associació Benestar i Desenvolupament (ABD) i es van quedar el servei en dues de les quatre zones en què es divideix Barcelona. I el 2020, aquestes dues empreses van quedar desbancades per Servisar, filial del grup Domusvi, que té com a accionista majoritari el fons Intermediate Capital Group (ICG), amb filials a l'illa de Jersey. Això va generar malestar perquè l'Ajuntament té aprovat des del 2016 que els contractistes no haurien de tenir relació econòmica ni financera amb països considerats paradisos fiscals. Però Jersey, que tradicionalment s'ha considerat paradís, no s'inclou a la llista de la UE de territoris no cooperadors a efectes fiscals. I l'adjudicació va tirar endavant i va reobrir el debat entre les entitats socials sobre la conveniència de "deixar les cures fora de la lògica de mercat".

A Barcelona hi ha 355.000 persones que treballen tenint cura d'altres persones: gent gran, malalta o amb discapacitat. Un sector força precaritzat, perquè sovint s'hi treballa sense contracte. Una d'aquestes persones és la Mahalalee, que va arribar fa 17 anys a Barcelona des de Bolívia i encara no ha pogut trobar una feina fixa. A partir d'ara, però, espera tenir-ho una mica més fàcil. És una de les 15 dones –totes de països de Llatinoamèrica– que es dediquen a cuidar gent gran, netejar cases i fer altres feines de cures que han accedit gratuïtament a una formació per obtenir un certificat com a professionals d'atenció sociosanitària. El programa, impulsat per l'Ajuntament de Barcelona en el marc del Pla de Barris, pretén professionalitzar dones en situació d'atur o precarietat laboral perquè puguin tenir un contracte laboral, per exemple, en residències de gent gran.

El Consell Comarcal del Pallars Jussà assumirà directament la prestació del servei d'assistència domiciliària, almenys, mentre duri el nou procés de licitació. Recordem que aquest s'haurà de tornar a fer a instància del Tribunal de Contractes del Sector Públic, després que l'empresa que ha prestat el servei els últims anys hi presentés recurs. Des de l'ens comarcal assenyalen que "d'aquesta manera es garanteix la continuïtat del servei sense afectació per als usuaris que continuaran sent atesos per les professionals que ho feien fins ara".

El Consell Comarcal del Pallars Jussà tornarà a treure a concurs públic el servei d'assistència a domicili a la comarca. Ho farà després que una de les empreses que hi volia optar presentés un recurs davant del Tribunal Català de Contractes del Sector Públic. Es tracta de Servillar, l'empresa que ha estat prestant el servei els darrers anys, que considera que el concurs presenta mancances o errors a l'hora d'establir la valoració econòmica del servei, qualifica de desproporcionats alguns criteris de control a la solvència econòmica i tècnica dels licitants o impugna alguns criteris de desempat, entre altres aspectes.

Ja va passar el 2016, quan l'Ajuntament d'Ada Colau va deixar la meitat del servei d'atenció domiciliària (SAD) de Barcelona en mans de Scyr i Florentino Pérez, i les entitats socials es van regirar demanant canvis en aquest tipus de concursos que fan referència a la cura de les persones. I la polèmica s'ha incrementat ara, després que aquest diari avancés que l'Ajuntament ha tornat a adjudicar dos dels quatre lots de la ciutat a una empresa propietat d'un fons d'inversió. En aquest cas, a més, es tracta de ServiSAR, filial del grup DomusVi, que té com a accionista majoritari

L'adjudicació del contracte per a l'atenció domiciliària de Barcelona (SAD), que és el segon de més envergadura de l'Ajuntament, torna a generar polèmica. Si l'última vegada dues empreses mercantils vinculades a Sacyr i ACS (Valoriza i Clece) van desbancar l'ONG Associació Benestar i Desenvolupament (ABD), ara el 50% del servei se l'adjudica Servisar, filial del grup Domusvi, que té com a accionista majoritari el fons Intermediate Capital Group (ICG). Aquest fons té filials a l'illa de Jersey, un territori que tradicionalment s'ha considerat un paradís fiscal tot i que actualment no s'inclou a la llista de la UE de territoris no cooperadors a efectes fiscals.