Al llarg de 42 anys d'història, el premi Herralde de novel·la –dotat amb 25.000 euros– només ha estat compartit en una ocasió. Cal remuntar-se fins al 1994 per trobar-se amb dos guanyadors, Pedro Zarraluki i Carlos Perellón. Tres dècades després han estat Xita Rubert i Cynthia Rimsky les escollides pel jurat per compartir, ex aequo, el guardó insígnia de l'editorial Anagrama, amb les novel·les Los hechos de Key Biscayne i Clara y confusa, dues novel·les que "destaquen per la seva excentricitat, pel risc i per sortir de l'obvietat", segons ha avançat l'escriptor Juan Pablo Villalobos en nom del jurat.

Nou desconeguts fugen en globus d'uns bombardejos i han de decidir qui d'ells es llança a l'aigua perquè els altres puguin arribar sans i estalvis en una illa deserta des d'on puguin començar una nova civilització. Encara que hi ha hagut una guerra mundial que ha acabat amb gairebé tots els habitants de la Terra, el que està en joc no és el futur de l'espècie humana, sinó l'intent d'aconseguir una feina temporal com a venedor en uns grans magatzems. Aquest és el curiós punt de partida d'El desierto blanco, primera novel·la de Luis López Carrasco (Múrcia, 1981), que ha estat reconeguda aquest dilluns amb el 41è premi Herralde, dotat amb 25.000 euros, convocat anualment per l'editorial Anagrama. Una obra "enigmàtica i extrema, que hipnotitza i arrossega el lector –assegura el jurat–. Una de les seves grans virtuts és que es llegeix amb molta agilitat però planteja temes profunds". El desierto blanco és una novel·la que mira la realitat política i social del present mirant-se'l des de la realitat apocalíptica d'una "dinàmica de treball" en què participen diversos aspirants a una feina poc qualificada.

A l'última novel·la de Javier Pérez Andújar, quatre artistes conviuen en un garatge i reben la visita d'un ésser monstruós amb qui intentaran comunicar-se. Guanyadora del premi Herralde, El año del Búfalo (Anagrama) és un dels viatges literaris i mentals més radicals de la temporada. L'escriptor combina la narració del confinament artístic dels protagonistes –un dels quals, l'escriptor finlandès Folke Ingo, explica la història que llegim– amb una pluja de biografies de dictadors, assassins i colpistes i la marea ascendent de notes al peu de pàgina, que modifiquen i qüestionen el relat principal.

Luisgé Martín (Madrid, 1962) comença les presentacions de Cien noches (Anagrama) fent una pregunta al públic: “Qui d’aquí ha sigut infidel a la parella?” “No aixeca la mà ningú o l’aixeca una persona –explica l’autor per mail des de Mèxic–. És una broma, evidentment, però em serveix per arrencar demostrant que mentim molt en això”. La novel·la que va guanyar el premi Herralde 2020 és una aproximació al desig, la promiscuïtat i l'amor a través d’una jove psicòloga que ho experimenta tot en primera persona, la Irene. Martín trena en aquest argument la mort d'un home i la investigació il·legal d'una agència de detectius.

Luisgé Martín ha escrit quatre novel·les en una: una novel·la de tesi sobre la promiscuïtat, una novel·la moral, una novel·la eròtica light i, alhora, una novel·la negra amb un crim i una investigació per descobrir-lo. El resultat, Cien noches, ha guanyat el 38è premi Herralde de novel·la, que s'ha anunciat aquest dilluns. El llibre és una faula moral que explora "el desig i la fidelitat, la promiscuïtat i les formes que adopta la mentida" dins la parella, segons el mateix autor, que ja avança que hi fa un al·legat a favor de la promiscuïtat: "Resistir-se a l'adulteri és com aquestes persones que es resisteixen a deixar els llibres sense acabar-los. Com més aviat t'adones que és un error, millor. Hi ha molts llibres per llegir i no cal perdre-hi el temps. Les persones que no han sigut promíscues, que no han viatjat i que no han llegit, són persones que han viscut menys", afirma. El finalista del premi és l'argentí Federico Falco amb Los llanos. El premi està dotat amb 18.000 euros i les dues obres sortiran a la venda el 25 de novembre amb Anagrama.