La nova novel·la de Mark Haddon (Northamton, Anglaterra, 1962) El Dofí (Amsterdam/Salamandra), traduïda al català per Núria Parés, comença al nostre temps: una avioneta s’estavella i mata violentament tots els ocupants, a excepció d’una nena que viatja al ventre de la mare. La nena, a qui posen el nom d’Angèlica, es fa gran i el seu pare, enfonsat per la pèrdua de la seva dona, la tanca al seu particular castell i n’abusa. Un jove, Darius, la intenta salvar però després d’una baralla acaba fugint a bord d’un vaixell anomenat El Dofí. Quan es desperta, ja no és Darius sinó Pèricles, i ja no som al segle XXI sinó a la Grècia clàssica i en un mar ple de perills i aventures. No és l’únic temps al qual viatja Haddon: hi ha també una visita al Londres sòrdid de Shakespeare. Però, en el rerefons, sempre hi ha l'abús. L'il·lustrador, pintor, poeta i professor d'escriptura creativa va triomfar arreu del món quan va donar veu a un jove autista a El curiós incident del gos a mitjanit (2003). Va ser la seva primera novel·la adreçada al públic adult. Fins aleshores havia escrit contes infantils. Ara ha decidit encarar-se (literàriament) amb Shakespeare i venjar-se de George Wilkins.