Des del seu primer llibre el 1999, L'inceste, l'escriptora francesa Christine Angot (Châteauroux, 1959) ha dedicat una part important de la seva obra literària a examinar els abusos sexuals que el seu pare va infligir-li des dels 13 anys. El tema reapareix en el seu primer documental, Una familia, que s'estrena aquest divendres a Filmin. Al documental, Angot demana explicacions a la seva madrastra i també s'encara amb el seu exmarit i la seva pròpia mare, testimonis silenciosos de l'incest. Una pel·lícula incòmoda i descarnada amb què la directora passa comptes amb una societat que primer va silenciar els abusos i després, quan ella va trencar el silenci, la va atacar i acusar de mentidera.

Aquesta setmana he conegut la història de dos joves catalans, l’Ana i en Daniel, que són germans de pare i són parella. La seva història –que els protagonistes expliquen amb una claredat plena d’arguments– ha generat un rebombori que demostra, un cop més, que vivim en una societat intolerant i plena de prejudicis.

El testimoni que explica Camille Kouchner al seu primer llibre, La familia grande (Península), ha sacsejat França. L'advocada i professora universitària de dret privat hi recorda com el seu padrastre, el politòleg, assagista i exdiputat al Parlament Europeu Olivier Duhamel, havia abusat sistemàticament del seu germà bessó quan tenien 14 anys. La tempesta mediàtica que el llibre va desencadenar va ser espectacular, i fins i tot va acabar amb un canvi legal de l'edat de consentiment sexual. ¿Podia ser que un dels grans referents de l'esquerra hagués sigut capaç de mantenir una relació incestuosa amb el seu fill adoptiu? Per què l'autora havia esperat tres dècades a denunciar-ho públicament? Quina mena de família -i de societat- pot viure donant l'esquena a uns fets tan pertorbadors? A través del relat de la seva vida íntima, Camille Kouchner analitza un país en ple procés d'examen de consciència sobre els abusos sexuals, la pederàstia i l'incest.

La nova novel·la de Mark Haddon (Northamton, Anglaterra, 1962) El Dofí (Amsterdam/Salamandra), traduïda al català per Núria Parés, comença al nostre temps: una avioneta s’estavella i mata violentament tots els ocupants, a excepció d’una nena que viatja al ventre de la mare. La nena, a qui posen el nom d’Angèlica, es fa gran i el seu pare, enfonsat per la pèrdua de la seva dona, la tanca al seu particular castell i n’abusa. Un jove, Darius, la intenta salvar però després d’una baralla acaba fugint a bord d’un vaixell anomenat El Dofí. Quan es desperta, ja no és Darius sinó Pèricles, i ja no som al segle XXI sinó a la Grècia clàssica i en un mar ple de perills i aventures. No és l’únic temps al qual viatja Haddon: hi ha també una visita al Londres sòrdid de Shakespeare. Però, en el rerefons, sempre hi ha l'abús. L'il·lustrador, pintor, poeta i professor d'escriptura creativa va triomfar arreu del món quan va donar veu a un jove autista a El curiós incident del gos a mitjanit (2003). Va ser la seva primera novel·la adreçada al públic adult. Fins aleshores havia escrit contes infantils. Ara ha decidit encarar-se (literàriament) amb Shakespeare i venjar-se de George Wilkins.