Més que una història que es desplega, evoluciona i es va fent a mesura que s’hi succeeixen els fets i s’hi acumulen les situacions i l’argument avança, Qui salva una vida, de Núria Cadenes, és com un retaule a les fosques que a poc a poc es va il·luminant per plafons no consecutius. La tria estructural que ha fet l’autora –capítols curts, cronologia desordenada i tendència a l’expressió sintètica i el·líptica– dona a l’obra un aire més de trencaclosques complicat i esquiu que de relat o contarella fàcilment comprensibles.

A l'inici de Qui salva una vida, amb la qual Núria Cadenes (Barcelona, 1970) ha guanyat el setè premi Proa, un capellà, mossèn Joan, és apallissat per un antic membre de la Gestapo. Són a Organyà, dins de l'església, el 1950. La novel·la retrocedeix llavors cap a la dècada anterior, en plena Segona Guerra Mundial, quan la frontera pirinenca esdevé terra de pas i de refugi. Mossèn Joan, fill d'una família pagesa, col·labora amb altres resistents –entre els quals hi ha en Melitó, la Rosita i l'Elisabet– ajudant jueus, aviadors aliats i fugitius del nazisme a travessar la frontera. Aquest és el punt de partida d'una història en què les accions clandestines són entrellaçades amb els dilemes morals que poden arribar a comportar. "En determinats moments històrics, la salvació col·lectiva depèn dels actes d'una poca gent justa i valenta. Fer el bé, de manera silenciosa i arriscada, com ho fan els personatges de la novel·la, exigeix un sacrifici total –explica Xavier Pla, portaveu del jurat–. Núria Cadenes ha escrit una novel·la lírica, vibrant, guiada per una pulsió ètica que la identifica de la primera a l'última pàgina".

Dos dies després que el planeta s'hagi instal·lat en l'incert regne de Donald Trump, Jordi Nopca (Barcelona, 1983) torna a les llibreries aquest dimecres amb una faula política allunyada temàticament de La teva ombra (2019), narració de llarg recorregut i alè amb què va guanyar el primer premi Proa de novel·la. Inevitablement, la lectura d'El futur és una petita flama (Proa) evocarà un món orwellià: el de La rebel·lió dels animals, però també, per les preocupacions que s'hi recullen, el de 1984.

Gràcies a Mercè i Joan, amb la qual Eva Comas-Arnal (Gavà, 1975) ha guanyat el sisè premi Proa, els lectors podran viatjar a la muntanya russa emocional de Mercè Rodoreda i Joan Prat, conegut amb el pseudònim d'Armand Obiols. Entre 1939 i 1948, la dècada en què transcorre la novel·la, els dos escriptors i amants s'exilien a França, fugen dels nazis, hi acaben convivint per força, i un cop acabada la Segona Guerra Mundial tenen l'esperança de poder tornar a Catalunya, tot i que allà hi han deixat les famílies trencades. Filòloga, assagista i traductora, Eva Comas-Arnal s'ha atrevit a ficcionar les vicissituds d'una de les parelles més brillants i polèmiques de la literatura catalana del segle XX. El resultat és un llibre amè i alhora rigorós, que defuig el cartró-pedra històric i una idealització excessiva dels protagonistes.

La història d'amor entre Mercè Rodoreda i Joan Prat va començar a l'exili, va patir els sotracs de la Segona Guerra Mundial i va sobreviure als intents per part del crític literari i poeta de tornar amb la seva dona, Montserrat Trabal, amb qui tenia una filla. "La seva relació va passar per nombrosos alts i baixos emocionals i va despertar moltes suspicàcies. És l'amor més famós i controvertit de la literatura catalana del segle XX", afirma Eva Comas-Arnal (Gavà, 1975), que amb la seva primera novel·la, Mercè i Joan, ha rebut el sisè premi Proa, dotat amb 40.000 euros, durant el transcurs d'un sopar al Museu Tàpies.

Les cendres a la piscina, tercera novel·la de Laura Gost (sa Pobla, 1993), amb la qual ha guanyat el cinquè premi Proa de novel·la, arrenca en un xalet on en Sebastià, que acaba de fer 81 anys, mor. A partir d'aquí, l'acció retrocedeix fins als anys 50 per explicar-nos l'esplendor, les grandeses i les petites misèries d'aquest home i la seva família. Les vides de tots ells, escodrinyades a partir de moments decisius en el seu periple biogràfic, entreteixeixen intimitat i l'evolució de Mallorca, una illa devorada pel turisme, en part, a conseqüència de les inversions del protagonista.

Casaments i infidelitats. Fills prometedors i fills decebedors. La construcció de nous hotels i xalets de tres pisos davant del mar. Tot això i molt més apareix a Les cendres a la piscina, novel·la amb la qual Laura Gost (Sa Pobla, 1993) ha guanyat el 5è premi Proa, dotat amb 40.000 euros. "El petit món on viuen els personatges és l'excusa perquè l'autora els sotmeti a una pressió àcida i de vegades sarcàstica, però sempre divertida", ha assegurat aquest dimarts Xavier Pla, portaveu del jurat del guardó, poc abans que es fes públic durant un sopar al Macba. La mirada irònica és un dels trets distintius de l'autora mallorquina, que en aquest cas es fixa en una família de Sa Pobla inspirada en la seva que fa fortuna gràcies al negoci hoteler.

¿Què passaria si els fills fossin gestats fora del cos femení? ¿Quins vincles s'establirien entre els nadons i els pares? ¿Compensaria no viure en primera persona l'embaràs, a canvi de saber que el fill visqués sense l'amenaça de malalties hereditàries? Aquestes són algunes de les preguntes que s'ha plantejat els últims anys Martí Domínguez i que han motivat l'escriptura de Mater. L'escriptor i biòleg valencià –nascut a Madrid el 1966– ha guanyat el quart premi Proa de novel·la, dotat amb 40.000 euros, amb un llibre que reflexiona sobre aquestes qüestions i moltes altres.

El retorn a la literatura de Maite Salord (Ciutadella, 1965) ha estat per la porta gran: El país de l'altra riba es va emportar el III Premi Proa de Novel·la. Salord havia aparcat els últims set anys l'escriptura, perquè la política en primera línia l'havia absorbit completament. Va estar al Consell Insular de Menorca durant 16 anys, institució que va arribar a presidir entre el 2015 i el 2017, des de la formació econacionalista Més per Menorca. El llarg parèntesi, però, no li ha fet oblidar allò que més l'apassiona, com es viu la història de portes endins i com la viuen aquells que la pateixen.

Maite Salord (Ciutadella, 1965) gairebé havia aparcat l'escriptura el 2015. Des del 2005 combinava la seva tasca literària amb la política, primer com a regidora de l'Ajuntament de Ciutadella pel Partit Socialista de Menorca i després com a consellera i presidenta al Consell Insular de Menorca. El 2014 havia començat una novel·la, però la feina a les institucions va deixar aquell projecte pràcticament congelat fins a l'arribada de la pandèmia. "El confinament em va permetre comptar amb una mica més de temps i vaig reprendre-la", explica Salord. Aquella història, titulada El país de l'altra riba i a la qual va donar forma "en un procés lent i complex", s'ha convertit aquest dimarts en la tercera guanyadora del premi Proa, que està dotat amb 40.000 euros. La novel·la es publicarà dimecres de la setmana vinent i ha estat seleccionada d'entre les 24 candidates d'enguany per un jurat format per Vicenç Villatoro, Xavier Pla, Marina Porras, Clara Queraltó i Josep Lluch.

És habitual que l'escriptor Francesc Serés (Saidí, Baix Cinca, 1972) ens delecti per Twitter amb imatges i vídeos idíl·lics de la Garrotxa: l'última llum del dia escolant-se per cingles o volcans, el cantar dels ocells en una fageda o aquell verd que hauria de tenir un to propi al Pantone. Aquesta Garrotxa recòndita i secreta és en la que ha furgat per escriure La casa de foc, la novel·la que li ha valgut el segon Premi Proa i que l'11 de novembre el tornarà a posar a les lleixes de les llibreries, sis anys després de La pell de la frontera. Serés s'endú els 40.000 euros del guardó, al qual s'havien presentat 41 originals, gràcies a un jurat format per Vicenç Villatoro, Nelleke Geel, Xavier Pla, Clara Queraltó i Josep Lluch.