1. Notícia. El concepte de notícia va lligat a la novetat: coneixement d’una cosa que no se sabia. I en aquest sentit, l’enèsim cas d'incompliment dels compromisos pressupostaris de l’Estat amb Catalunya (exercici 2021) no té res de desconegut ni d’inesperat, any darrere any es repeteix la mateixa lamentable cançó, expressió d’una deixadesa que no pot ser casual ni involuntària. Forma part de les patologies estructurals d’un sistema carregat de mecanismes de resistència al reconeixement de les diferències. Si a més les dades van acompanyades d’una sinistra asimetria que fa que Madrid rebi molt més del que li tocava, no és estrany que la normalitat sigui portada dels mitjans de comunicació, perquè és escandalosa.

Probablement, el conseller Jaume Giró és l’únic que ha cregut que la negociació per a l’aprovació dels pressupostos anava, fonamentalment, de pressupostos. No ho dic en demèrit seu, sinó tot el contrari. No és un home de qui es pugui sospitar ingenuïtat política. Però tampoc no hauria acceptat una responsabilitat política tan greu com la d’Economia i Hisenda en moments tan complexos per anar-hi a fer partidisme ni populisme de cap mena. I estic segur que a l’hora d’elaborar el projecte de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per a l’any 2022 hi ha posat tota la racionalitat possible per fer que el país recuperi el seu tremp econòmic i per assenyalar el millor futur de benestar i prosperitat possible, bo i tenint en compte les extraordinàries limitacions a què està sotmès i sense autoenganyar-se ni enganyar-nos. Però els fets, tossudament, tornen a mostrar que això no va principalment de gestió racional: en diuen debat pressupostari, i no ho és.

Més que la de la CUP amb els pressupostos presentats pel Govern d'ERC i JxCat, segurament la incomoditat més grossa és la de molts sectors de la societat catalana amb aquesta negociació agònica. Una negociació agònica més. Des del món empresarial fins al de les entitats socials, passant pel camp de la sanitat o el cultural, moltes persones i organismes esperen amb candeletes que aquests comptes públics s'aprovin i ajudin el país a encarar la sortida de la crisi amb unes garanties mínimes. Feia temps que a Catalunya no es veien uns pressupostos tan expansius. Naturalment, es pot discutir el detall i la distribució de partides, però el sol fet que hi hagi un augment general és de per si una bona notícia. Per això hi ha la consciència general que no es pot deixar passar aquesta oportunitat. Uns pressupostos prorrogats (i ja en portem uns quants els últims anys) serien un fracàs col·lectiu imperdonable. L'impuls econòmic des del sector públic és ara mateix un imperatiu àmpliament sentit i compartit.

El consell de ministres ha aprovat finalment, gairebé amb un any de retard, el conveni pel qual Barcelona recupera a efectes pràctics la condició de capital cultural i científica. I ho fa amb un total de 20 milions d'euros de subvencions directes a 37 entitats de la ciutat, fruit de l'acord del febrer del 2020 entre l'alcaldessa Ada Colau i el president del govern espanyol, Pedro Sánchez. Són 20 milions que serviran per "eixugar dèficits" en les institucions que més han patit a causa del covid. "Són diners gastats", admet el regidor de Cultura i tinent d'alcalde Jordi Martí, però avui se n'han sabut els detalls.

Injecció pressupostària per a cultura. El projecte de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per a l'any 2022 preveu incrementar en 82,5 milions la inversió en cultura respecte als de l'any 2020, els últims que es van aprovar. Segons ha pogut saber l'ARA, la previsió de l'executiu català és situar en 369,5 milions la partida destinada a polítiques culturals, el que, segons expliquen a aquest mateix diari fonts coneixedores del projecte, suposa un 1,3% del pressupost que es dedica als diferents departaments del Govern i que se situarà al voltant dels 28.423 milions. El percentatge queda encara lluny de l'objectiu del 2% en cultura que reclama el sector, però millora respecte al 2020, quan el pes de la inversió cultural pressupostada era de l'1,1%.

¿Es recorden d’aquella broma del compte enrere de “A la una, a les dues, a les dues i mitja, a les dues i tres quarts…” i el tres no arriba mai? Doncs els partits independentistes estan estirant els temps de la negociació dels pressupostos de la Generalitat d’una manera semblant. Esquerra va dient que els vol pactar amb la CUP, la CUP diu que no ho sembla perquè no els escolten, els socialistes s’ofereixen per pactar-los, Esquerra diu que ni de broma, i Junts diu el que digui el responsable de quadrar els comptes, que és el conseller Giró, independent posat per Junts, que òbviament vol que els pressupostos tirin endavant. 

La negociació dels pressupostos de la Generalitat ja fa temps que està en marxa –el conseller d'Economia, Jaume Giró, ha mantingut diverses trobades amb la CUP–, però aquest dimarts s'ha mantingut una reunió clau de cara a les converses que s'intensificaran en les pròximes setmanes: segons ha pogut saber l'ARA, el president, Pere Aragonès, s'ha trobat amb els cupaires al Palau de la Generalitat per intentar acostar posicions pocs dies abans que es presenti el projecte dels comptes a la cambra catalana. Hi han participat també el vicepresident, Jordi Puigneró; la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, i el mateix conseller Giró, que s'ha compromès a presentar els pressupostos a principis del mes de novembre.

Junts per Catalunya presentarà una esmena a la totalitat als pressupostos de l'Estat del 2021. Així ho ha anunciat la portaveu al Congrés, Laura Borràs, en roda de premsa des de la seu del partit, on ha denunciat una "manca de voluntat" de negociar del govern espanyol i les debilitats que tenen, segons el seu parer, els comptes de Pedro Sánchez i Pablo Iglesias. "És un crit d'alerta", ha clamat la portaveu del grup a Madrid, que ha enumerat una sèrie de greuges i la "insuficiència" de recursos per a Catalunya. Aquest posicionament públic expressat per Laura Borràs implica un nou punt i a part amb els quatre diputats del PDECat (que ja fan vida separada), ja que dilluns la formació de David Bonvehí va anunciar que no bloquejarà els comptes espanyols.