Poc abans de les 7 del vespre Joan Laporta i Víctor Font es trobaven just davant de les oficines del Barça. Una mica després hi arribava Toni Freixa. Unes oficines que Laporta coneix bé, perquè hi va treballar durant uns quants anys. Les oficines on Font vol entrar per començar a canviar un club que segueix ofegant-se en una temporada que està sent caòtica. Les oficines on Freixa vol tornar si guanya unes eleccions que segueixen sense data, tot i que els tres candidats ja n’han marcat una en vermell: el 7 de març. Llavors, si la pandèmia ho permet, finalment el barcelonisme escollirà el seu nou president en uns comicis històrics, ja que per primer cop es farà servir el vot per correu.

Joan Rosell no es presentarà a les eleccions a la presidència del Barça, previstes per al 24 de gener del 2021. L'expresident de la CEOE (2010-2018) i de Foment del Treball (1995-2011) finalment no farà el pas per governar el club blaugrana, segons va avançar dilluns al migdia el programa Sin concesiones, de Ràdio Kanal Barcelona, i va poder confirmar l'ARA. Rosell, igual que Jordi Roche, havia de representar una tercera via moderada en relació amb els dos teòrics favorits per imposar-se als comicis, Joan Laporta i Víctor Font.

Ja és oficial: Joan Laporta salta a l’arena electoral. L’expresident del Barça (2003-2010) i excandidat a les eleccions del 2015 –les que va guanyar Josep Maria Bartomeu– torna a postular-se per governar la institució blaugrana després dels comicis previstos per al 24 de gener del 2021. Laporta va escenificar el pas endavant en un acte multitudinari al recinte modernista de l’Hospital de Sant Pau de Barcelona. Amb mascaretes, una cançó en bucle anomenada Estimem el Barça –lema de la seva campanya–, un to conciliador, més línies generals que propostes concretes i el suport de figures incondicionals del seu entorn com el periodista Jordi Finestres o Rafael Yuste, exdirectiu culer (2005-2010) que repetiria en cas de victòria.

Joan Laporta iniciarà la carrera per tornar a ser president del Barça. L'advocat barceloní, de 58 anys, ha convocat dilluns els mitjans de comunicació a l'Hospital de Sant Pau, on començarà a explicar el seu projecte per tornar al govern blaugrana després d'haver-ho provat sense èxit als comicis del 2015, en què va quedar en segona posició darrera de Josep Maria Bartomeu. Laporta va ser el president del Barça entre el 2003 i el 2010. Va abandonar el poder en el millor moment esportiu del primer equip, entrenat llavors per Pep Guardiola. El seu mandat va donar quatre Lligues, una Copa del Rei, tres Supercopes d'Espanya, dues Champions, una Supercopa d'Europa i un Mundial de Clubs.

Quan Josep Maria Bartomeu va anunciar, el dia que presentava la dimissió, que el projecte per crear una Superlliga europea tirava endavant, ningú a dins de la UEFA es va sorprendre. “Ens volen treure més diners”, va reaccionar un alt directiu de la federació europea, que oficialment s’oposa a aquest projecte de 18 equips, sense ascensos ni descensos, que cada any lluitarien per ser els millors i omplir-se les butxaques. En canvi, el president de la lliga espanyola, Javier Tebas, ha atacat tant Bartomeu com el Reial Madrid, ja que pateix per si aquesta vegada la possibilitat d’una Superlliga és real: “És un projecte sense cap ni peus. Un projecte pensat a la barra d’un bar de matinada per buscant noves maneres de fer diners. Demostren que no saben com funciona el mercat del futbol, una Superlliga seria un desastre”, ha assegurat.