Entrar al Santa Mònica aquest estiu és com trepitjar un terreny de joc insòlit que uneix art i esport. El centre d’arts, ubicat al final de la Rambla de Barcelona, presenta, fins al 14 de setembre i de forma gratuïta, ‘CITISSIMUM ALTISSIMUM FORTISSIMUM’, una gran exposició que posa el focus en un tema actual però poc representat en el món de l’art: l’esport de competició.

Els Bombers de Barcelona han rescatat aquest dimecres al migdia un treballador que havia quedat atrapat en un forat de les obres de la Rambla, a l'altura del carrer Pintor Fortuny. L'home està conscient i ha rebut la primera atenció sanitària in situ. Segons fonts consultades per l'ARA, l'operari serà traslladat a l'Hospital Clínic, si bé sembla que el seu estat no és greu.

Des d’aquest dimarts els antics ocellaires de la Rambla de Barcelona podien ser expulsats de les seves parades, que durant els últims anys han anat canviant fins a convertir-se en llocs de venda de molts altres productes, sense rastre ja dels animals exòtics que van arribar a vendre durant tot el segle XX. Des del 1855 ocupaven un espai a la mítica Rambla barcelonina. Aquest dijous, l'Ajuntament de Barcelona els ha demanat les claus per fer-los fora, els paradistes s’hi han negat perquè consideren que el procediment judicial encara està obert i el desnonament arribarà durant les pròximes setmanes: és l’últim capítol d’un llarg serial que ve de lluny i que, fins i tot, ha arribat al Parlament i al Tribunal Europeu de Drets Humans.

L’escriptor George Orwell va detestar el porró, probablement també l’oli d’oliva i va trobar a faltar enormement el te, la llet, la xocolata, el sucre i el pa. També el tabac. Aquests últims van ser els elements que escassejaven durant la Guerra Civil, i a Catalunya especialment durant el temps que ell hi va viure, que va ser molt curt i intens: entre el 26 de desembre del 1936 i el 23 de juny del 1937, el dia que va haver de fugir de Barcelona dalt d’un tren si no volia córrer el risc que el detinguessin i el matessin.

La sala d'apel·lació de l'Audència Nacional, la que resol els recursos, ja s'ha pronunciat sobre les peticions que van fer els condemnats pels atemptats del 17-A i les víctimes contra la sentència inicial. Els jutges han mantingut els aspectes fonamentals de la sentència de fa un any, que va condemnar dos integrants i un col·laborador de la cèl·lula jihadista que va cometre els atemptats terroristes de l'agost del 2017 a Barcelona i Cambrils, tot i que han acceptat parcialment el recurs de dos d'ells per una qüestió tècnica.

A la Rambla, un dels espais més populars de Barcelona, no només s'hi pot menjar paella, beure sangria i comprar figuretes de trencadís gaudinià. "Durant els segles XIX i XX va tenir un protagonisme literari destacable. Des de l'obertura de la Llibreria Verdaguer el 1835, a la Rambla hi va haver fins a dotze llibreries, entre les quals es trobava l'Espanyola i la Francesa", explica Enric Bono, director del projecte Vila del Llibre, que va néixer el 2008 a Bellprat, a l'Anoia, i que des de llavors ha anat creixent i s'ha celebrat en una desena de localitats més, entre les quals hi ha Cervera, Sitges i l'Escala.

La gran transformació de la Rambla, presentada en societat el 2018, encara no té una data fixada per a l'inici d'obres, però el govern municipal sí que ha tirat endavant ja el projecte executiu per fer-la possible quan hi hagi disponibilitat pressupostària, previsiblement a partir de l'any que ve. La comissió d'Urbanisme ha donat llum verda aquest dimarts a l'obra, que suposa una inversió de 44,5 milions d'euros i preveu grans canvis urbanístics com limitar la circulació a un sol carril per sentit o ampliar i homogeneïtzar els espais de vianants, amb un nou terra característic fet de pedra natural, granit i pòrfir, que dibuixarà línies horitzontals de façana a façana.

El passeig més emblemàtic de Barcelona es quedarà sense els antics ocellaires situats a la part alta de la Rambla i l'Ajuntament crearà una ràdio pública que s'emetrà des d'un antic quiosc de flors. La transformació, però, encara no té data, segons ha explicat aquest divendres la regidora de Comerç, Montserrat Ballarín. Primer s'ha d'aprovar el projecte –ho portaran al ple al febrer– i s'han de fer diferents tràmits burocràtics, com l'aprovació del Pla d'Usos de la Rambla i la Modificació del Pla General Metropolità, que es preveu que es puguin fer durant l'estiu. A més, segons ha apuntat el regidor de Ciutat Vella, Jordi Rabassa, la situació excepcional de la pandèmia fa que no es tingui clar quan hi haurà diners per començar les obres.