La sanitat privada està en el punt de mira del govern espanyol arran de l'escàndol de l'Hospital de Torrejón de Ardoz, en què suposadament hi havia la directriu de rebutjar pacients o processos no rendibles per allargar les llistes d'espera i augmentar els seus beneficis. El ministeri de Sanitat ha ampliat la investigació que va ordenar a l’Alta Inspecció sobre aquest centre i que ara també es farà a la resta d'hospitals madrilenys de gestió privada del Grup Quirón, que en els darrers anys han incrementat substancialment el seu pressupost.

Un de cada tres metges catalans fa algun tipus d'activitat a la sanitat privada, és a dir, uns 15.300 professionals. Així ho reflecteix una enquesta elaborada pel Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC) als treballadors de la privada per conèixer la salut d'un sector a l'alça en els últims anys, ja que el nombre de persones amb mútua privada està creixent, sobretot des de la pandèmia de covid-19. A Catalunya un de cada tres ciutadans (el 34%) té avui mútua privada, segons dades de la darrera Enquesta de Salut de Catalunya (ESCA) del departament de Salut. Tot i l'elevat nombre de professionals que treballen a la sanitat privada, més de la meitat (el 64%) no se senten ben tractats per les asseguradores per culpa dels baixos sous, les dificultats per negociar i el tracte impersonal, d'acord amb els resultats de l'enquesta.

La confiança dels britànics en l'acció de Downing Street es perd per l'aigüera. Mentre els ciutadans de les illes temen, en només dues setmanes, una pujada de l'impost de la renda que trairia una de les promeses electorals clau del laborisme, i que podria causar un terratrèmol polític, un altre front molt sensible, l'NHS, el sistema nacional de salut, no acaba d'aixecar el cap ni d'eliminar significativament les llistes d'espera. Al juliol, eren 7,41 milions de pacients, només 200.000 menys que un any enrere, els que seguien esperant tractament. La vaga de cinc dies que inicien aquest divendres els metges residents als hospitals d'Anglaterra –tant a urgències com en l'assistència no urgent– tampoc no farà que millori la situació.

Anticipant-me al previsible final del sistema de protecció sanitària de funcionaris Muface tal com l’hem conegut, marcat per la lliure elecció entre assegurança privada i assegurança general pròpia de la seguretat social (avui CatSalut, a casa nostra), voldria identificar l’emergència d’un nou problema que afecta les desigualtats en salut. Es tracta d’un fet ja observat, però que la sortida de funcionaris del règim Muface cap a l’assegurança pública pot agreujar en gran manera.

De gestió n’hi ha de bona, de regular i de dolenta, al marge de la titularitat pública o privada del que és gestionat. Cada forma resulta la més adequada i eficient en funció de la finalitat del que s’ha de gestionar. L’empresa privada, la lliure iniciativa, té avantatges claríssims de cara a produir de manera eficient, fent els millors productes i serveis als preus més baixos possibles, perquè es minimitzen els costos per ser competitius, fet que, combinat amb els millors productes, pot assegurar l’èxit en el mercat. Buscar marge i assolir bons resultats econòmics requereix organització adequada, estímuls, implicació motivadora dels treballadors i flexibilitat en la presa de decisions. En últim terme, són els resultats econòmics els que proporcionen la bondat del funcionament tenint en compte que s’opera en el marc de productes mercantils, que es poden comprar o no, i no es tracta de serveis públics bàsics. Pretendre fer això en l'àmbit públic i l'organització funcionarial ja es veu clar que no seria la millor opció. Més costós, menys eficient, mals resultats... Una altra cosa són els serveis públics fonamentals, els quals han de tenir costos sostenibles per a l’erari públic, però la funció dels quals no és fer productes de baix cost, donar mal servei, abaratir costos que anirien en detriment del mateix servei... Aquí el sistema privat s'ajusta poc. Es tracta de finançament públic i això és poc adequat en un sistema en el qual s’han de fer marges empresarials i repartir dividends, ni que sigui de manera indirecta i encoberta. Cal, a més, un sistema de transparència en la contractació, un rendiment de comptes que casa malament amb la gestió privada. Hi ha qui creu que tot hauria de fer-se amb gestió privada, perquè se li suposa equivocadament una millor gestió. Per a algunes coses sí, però per a altres, no. Tot depèn de la finalitat del que s’administra. També hi ha qui creu que tot hauria de ser de propietat i gestió pública. Per a produir productes de consum s’ha demostrat que és una manera molt poc eficaç. Hauria de tenir naturalesa pública tot allò que no ha de ser remuneratiu.

A partir del 2025, els hospitals, els centres d'atenció primària (CAP) i els sociosanitaris gestionats pel Servei Català de la Salut (CatSalut) deixaran de derivar els pacients a empreses i clíniques privades perquè facin rehabilitació. Segons ha pogut saber l'ARA, el Govern prepara una modificació del decret del sistema sanitari integral d'utilització pública de Catalunya (Siscat) que regula la contractació d'aquest servei sanitari perquè les entitats que són prescriptores de fisioteràpia –els centres públics i concertats i les fundacions i consorcis privats sense ànim de lucre– actuïn com a proveïdors. És a dir, després d'operar un pacient, l'hospital ja no el derivarà a cap dels centres privats que fins ara tenien externalitzat el servei, sinó que tota l'atenció l'oferirà el mateix hospital.

Aquest és el tercer article que escric sobre el tema del títol que encapçala aquest text. Respon a un informe publicat per l'oficina de l'OMS a Barcelona sobre desigualtats en salut. Com moltes altres anàlisis, posa el focus en el que es gasta privadament en sanitat com a prova d’equitat. I Espanya és medalla de plata, pel poc que gasten les famílies més humils, interpretat això com que el bon accés a l’assistència pública per part d'aquests grups socials fa menys necessària la privada. Però per desgràcia la desigualtat no està en el que es veu fàcilment (la despesa) sinó en el que no es veu tan fàcilment (l’accés frustrat d’alguns grups, que impacta en pitjors resultats en salut).

La vida percentual

Un home arriba a la platja a primera hora amb el diari sota el braç. Cada vegada es veuen menys espècimens que llegeixin. Menys encara que llegeixin el diari. Els que llegeixin el diari de paper aviat seran peces de museu. I, encara menys, a la sorra. El lector fidel munta la paradeta, estira la tovallola, plantifica una ombrel·la que només li cobreix un genoll i es disposa a saber què passa al món. Tot d’una, s’assabenta que la Comissió Europea planteja un 15% d’estalvi del consum energètic a partir de la tardor. Li expliquen que Pedro Sánchez és, amb un 24,1%, el polític que més va agradar al debat de política general. En canvi, s’adona que el PP de Núñez Feijóo se situa, amb un 30,1% d’intenció de vot, per davant del PSOE, amb un 28,2%. Segons el CIS, VOX baixa, del 15% al 12%. Però també ERC (2,9%) i Junts (1,2%) van avall. L’home continua girant pàgines i descobreix que les trucades de dones que fan soles el Camí de Sant Jaume i denuncien assetjament han pujat un 3,8% respecte a fa un any. També descobreix que en plena drecera cap a la descarbonització, un Airbus380 amb motor Rolls Royce va volar durant tres hores amb un combustible 100% sostenible. En canvi, unes pàgines més enllà sap que la recollida selectiva de residus als municipis de Barcelona continua lluny de l’objectiu del 50% que marca la UE. Només amb el reciclatge del vidre –61%– sembla que ho fem bé. A les pàgines de cultura s’adona que el sector del llibre creix un 5,6% el 2021. I la salut? Malament. Un 33% de les nenes i un 46% dels nens catalans d'entre 6 i 12 anys tenen sobrepès. Això sí, el nombre de persones que a Catalunya tenen mútua privada baixa lleugerament i es queda en el 28,7%. L’home tanca el diari i se’n va a l’aigua. Al cap de poc, mor ofegat pel periodisme de dades. Ell només volia saber com anava el món i l’autòpsia ha revelat que ha patit una sobredosi de percentatges. Al funeral, la vídua maleeix els mitjans que no interpreten el món sinó que tan sols comparen tants per cents. 

]]>

Fa temps que molts analistes de la política social estan instal·lats en allò de fer rondos més que xutar, que diria el mestre Cruyff. Certament, tot depèn de tot, però qui vulgui ajudar en la presa de decisions per intentar millorar el món, cosa prou difícil, no pot instal·lar-se en el constant "no, però sí; sí, però no".

]]>

Com ja va fer en la primera onada, el departament de Salut reforçarà l'aliança entre hospitals de diferent titularitat que operin a la mateixa regió sanitària per fer créixer la disponibilitat de llits, tant convencionals com de crítics (aquests últims podrien créixer fins als 1.100), del conjunt del país. Les autoritats sanitàries alerten que, si bé les dades indiquen que s'ha passat el pic màxim de contagis, caldrà esperar unes setmanes per arribar al pic d'ocupació dels hospitals i és necessari disposar de tants llits com sigui possible per atendre malalts de coronavirus, però també d'altres malalties.

]]>