Just fa una dècada, a mitjans de l'any 2015, a Ripoll s'estava consolidant una cèl·lula terrorista. Estava formada per nou nois i liderada per un imam. Eren joves (entre 15 i 26 anys, en aquell moment) i hi havia quatre parelles de germans. Dos anys després, un d'ells va conduir una furgoneta a tota velocitat, i es va emportar tot el que va trobar per davant, a la Rambla de Barcelona. Unes hores més tard, altres membres de la cèl·lula van sembrar el pànic amb ganivets al passeig marítim de Cambrils. Era l'agost del 2017, i setze persones van morir assassinades. Què va portar a nou joves, la majoria criats a Catalunya, a abraçar el jihadisme? Avui estem una mica més a prop de respondre a aquesta pregunta amb certesa.

La comissió del Congrés encarregada d'investigar els atemptats jihadistes del 17 d'agost a Barcelona i Cambrils ha citat a declarar aquest dimarts l'expresident de la mesquita Annour de Ripoll Ali Yassine, que com a dirigent de la comunitat musulmana de la localitat va ser l'encarregat de contractar Abdelbaki es-Satty com a imam. Es-Satty acabaria sent el cervell dels atacs que van perpetrar joves ripollesos. Després dels atemptats, l'expresident de la mesquita va assegurar que no havia vist mai mostres de radicalització en l'imam, i avui ho ha tornat a ratificar.

L’exdirector del CNI, Félix Sanz Roldán, va dir ahir a la comissió del Congrés que investiga els atemptats de l'agost del 2017 que "si algú pensa o imagina que vam poder evitar la mort de 16 persones i no ho vam fer, és una infàmia, una maldat i una vilesa". Esclar, qui pot creure que un estat atemptarà contra ell mateix? I, alhora, sabem que el terrorisme d'estat existeix, i també que hi ha accions que se'n van de les mans. I que hi ha béns suprems a protegir que ho justifiquen tot. Pensar que gràcies a un atemptat es protegirà la unitat d'Espanya a un preu raonable no és una maldat sinó una hipòtesi, crua però plantejable. 

“Són els atemptats oblidats, de seguida vam girar full a Catalunya. L’1 d’octubre ja ningú els recordava”, assegura la periodista Anna Teixidor sobre els atacs terroristes que van tenir lloc a Barcelona i Cambrils el 17 d’agost del 2017. Teixidor, autora del llibre Els silencis del 17-A (Pòrtic), és una dels tres periodistes d’investigació, juntament amb Nacho Carretero i Jesús García, que ha donat forma a la docusèrie 800 metros, que fa un relat exhaustiu dels fets. Dirigida per Elías León Siminiani, director de produccions com El caso Alcàsser, la sèrie documental s’estrena aquest divendres a Netflix.

Dimarts comença a l’Audiència Nacional de Madrid un dels judicis més esperats dels últims temps, el que ha d’aclarir els atemptats terroristes de l’agost del 2017 a Barcelona, Cambrils i Alcanar, en què es van cometre 16 assassinats. Però els autors materials dels fets són morts perquè van ser abatuts per la policia o van morir a l’explosió de la casa d’Alcanar, i això pot condicionar molt aquest judici.

Pocs dies abans que comenci el judici pels atemptats jihadistes de l’agost del 2017 a Catalunya, les víctimes han lamentat la falta de suport i acompanyament del govern espanyol i de la Generalitat en tràmits jurídics, mèdics i burocràtics. Han agraït, en canvi, l’actitud i l’ajuda econòmica de l’Ajuntament de Barcelona, que ha aportat 50.000 euros a la defensa de les víctimes a l’Audiència Nacional. Segons informa Efe, l’alcaldessa de la ciutat, Ada Colau, ha demanat a l’administració més "empatia, sensibilitat i humanitat" a l’hora d’atendre les víctimes del terrorisme.