¿És de debò una au única al món? ¿Es cria al pol Nord? ¿Creix en nius a dalt dels arbres? ¿O es tracta d’una criatura de laboratori que ni tan sols té cap? Tota mena de llegendes acompanyen des de fa 30 anys un dels menjars més omnipresents a les taules del Brasil per Nadal. Allà, són molts els que han sentit algun cop històries sobre l’origen d’aquest superpollastre, el Chester, sempre envoltat d’un misteri que ha donat ales a les més extravagants teories (com la de la bèstia sense cap). Ben pocs poden assegurar haver-ne vist mai un exemplar viu, i per això, quan el periodista Vitor Hugo Brandalise Junior deixa anar assegut en un bar, entre amics, la frase “El meu tiet va ser un dels inventors del Chester”, sap que tindrà l’atenció total de l’audiència.

Qui no ha preguntat una recepta a algú de casa, i ha acabat sense entendre res? Als que les saben de memòria, per ofici, per vocació, perquè les han practicat mil i una vegades, els costa reordenar els passos perquè els altres els aprenguin. Encara és més costós que els posseïdors de la recepta desitjada expliquin les quantitats i els temps exactes dels ingredients. Frases com "tu ja ho veuràs"; "ho sabràs" o fins i tot "el temps en què recites un parenostre" són les consignes per saber quants grams o quant de temps de cocció és necessari. Per tot això, ens hem proposat explicar-vos les receptes que sempre havíeu volgut saber bé per cuinar a casa aquest Nadal.

El pollastre farcit és una de les receptes laborioses més preuades i un dels plats més típics de Nadal, però es pot fer de tantes maneres com cuiners hi hagi. La que us proposem segueix el patró de fer-ho molt fàcil als comensals, que no es trobin cap os quan el tinguin al plat, que hi puguin sucar pa i que els sembli el plat més gustós que mai han menjat.

Una nit del 2017, Michael Berkheimer va decidir anar a sopar amb la seva família i amics al restaurant Wings on Brookwood, a la ciutat de Hamilton, a l'estat nord-americà d'Ohio. Per menjar es va demanar unes ales de pollastre sense ossos amb all i parmesà. Mentre mastegava va notar que una part del pollastre anava per la via equivocada i, tot i que va intentar vomitar, no va aconseguir desfer-se'n. Al llarg d'aquella nit va tenir febre i els dos dies següents no podia menjar res. Resulta que el pollastre sense ossos sí que en portava, concretament un os de tres centímetres i mig que els metges van haver de treure-li de la gola mitjançant cirurgia.

En un dia de festa, després de passar el matí fora de casa amb la família o els amics, a la platja, la piscina o de passeig, ve molt de gust parar a una rostisseria de confiança a recollir pollastres a l’ast per dinar. És un plat bo, pràctic, agrada a petits i grans i no necessita preparacions complicades, n’hi ha prou amb servir-lo a taula acompanyat de patates fregides o amanida. A Barcelona, durant tot l’any, els diumenges o festius les rostisseries de més renom tenen cues llarguíssimes, mentre que, a l’estiu, és la Costa Brava, molt poblada de turistes i veïns de segones residències, on els negocis reben més clients.

La cuinera del restaurant La Xicra, de Palafrugell, explica com preparar el rostit de l'Empordanet, el qual necessita una herba aromàtica, el marduix. També requereix paciència, perquè el temps de cocció del plat és de dues hores, i després cal deixar-lo refredar abans de tallar-lo.

La cuinera Carme Ruscalleda explica com fer servir el vermut en una recepta que enllaça amb la tradició de fer servir l'alcohol en la cuina. Com explica en el llibre La paella pel mànec. Consells i receptes per cuinar bé i viure millor (AraLlibres), "a la cuina catalana ens agrada regar un rostit amb brandi o amb vi ranci i els sofregits i els confitats d'olles de peix també se solen perfumar amb vi blanc o cava". A més, continua explicant Ruscalleda, "el vinagre és l'ingredient principal en la cuina dels escabetxos i les vinagretes, i a la cuina dolça l'alcohol també hi és ben present, per exemple, en les peres al vi".

És un peix que es mossega la cua. Encara que en aquest cas caldria parlar del pollastre i les plomes. Al Regne Unit se'n sacrifiquen entre 20 i 21 milions cada setmana: 1.100 milions a l'any, aproximadament, dels quals 850 es produeixen a les illes i la resta arriben des d'Irlanda o des del continent. Ara per ara és la proteïna preferida del país. Des del 1970, el consum d'aquesta carn blanca ha augmentat el 70%, mentre que el de la vermella ha caigut el 81%, d'acord amb l'enquesta d'hàbits d'alimentació publicada a finals del novembre. Per abastir tanta demanda i a baix preu, els sistemes d'explotació estan lluny de ser sostenibles i de tenir cura de l'entorn.

La cuinera Carme Ruscalleda assegura que la recepta que proposa, "de cultura nadalenca", és poc laboriosa, i que el mateix plat ofereix un primer, un segon i també un tercer plat. De fet, la seva recepta gairebé es podria dir que és una escudella, però no ho és ben bé. I tot plegat ho explica amb il·lusió, la mateixa que envia a aquells que cuinen per a la família els dies de Nadal.

El sector avícola català –dedicat a la producció tant de carn de pollastre com d'ous de gallina– afronta "amb tranquil·litat" el futur immediat, la qual cosa el converteix en una excepció en un sector primari afectat molt negativament per l'encariment de les matèries primeres i l'energia i pels efectes de les altes temperatures i la sequera. Superada l'escalada de costos de producció, les empreses avícoles gaudeixen de "preus sostinguts en el temps de manera molt equilibrada" i un "consum molt correcte per a la producció" actual, explica a l'ARA Joan Anton Rafecas, president de la Federació Avícola Catalana (FAC), la patronal del sector.

La cuinera Carme Ruscalleda explica com preparar a casa una recepta tradicional catalana, el pollastre a la col, que també és vàlida amb perdiu, faisà, ànec o pularda.

El cuiner Gerard Solís, del restaurant El Racó de Sant Climent de Llobregat, explica com preparar a casa el pollastre amb suc, una recepta que al xef li recorda la seva àvia, perquè li preparava sempre que anava a casa seva. La preparació és una de les més antigues del corpus català, que no ha sofert variacions respecte de les indicacions descrites en els llibres com El Sent Soví.

1.

Pèsols amb ous

]]>

El cuiner Marc Mallasén Vancells, de l'Hotel Seventy de Barcelona, revela com preparar a casa una amanida amanida de magranes amb pit de pollastre escabetxat. A més, detall com desgranar el fruit a partir d'un truc senzill, que consisteix a fer quatre talls a la part de la corona de la fruita, i després treure'n els grans a partir dels grills.

]]>