Durant molts anys -i parlant a grans trets- la literatura russa present a les llibreries incidia majoritàriament en clàssics com Puixkin, Tolstoi, Dostoievski, Gógol, Lérmontov, Turguénev i Txékhov. En català, novel·les com Crim i càstig i Pares i fills van arribar el 1929, traduïdes per Andreu Nin i Francesc Payarols, dos dels pioners de la traducció russa a casa nostra, als quals s’afegirien, a partir de finals de la dècada dels 50, August Vidal i Roget -que, tot i traduir sobretot del castellà, es va ocupar d’un Soljenitsin, Un dia a la vida d’Ivan Deníssovitx - i Lluís Maria Güell, que en tres dècades de feina s’ocuparia, en totes dues llengües i des del 1964, dels llibres de memòries de Maksim Gorki, de Les ànimes mortes de Gógol, de L’idiota de Dostoievski i de Caballería roja, d’Isaak Babel, entre molts altres exemples.