Una jutge de Los Angeles ha decidit que la demanda que la jugadora d'escacs georgiana Nona Gaprindaixvili va posar contra Netflix i Gambit de dama per difamació tiri endavant. La cinc vegades campiona mundial d'escacs, de 80 anys, es va querellar contra la plataforma el setembre del 2021 perquè a la minisèrie protagonitzada per Anya Taylor-Joy s'assegura que mai va jugar contra homes i perquè se l'anomena "escaquista russa". Gaprindaixvili diu que, en realitat, l'any 1968, època en què transcorre Gambit de dama, va competir contra gairebé 60 homes, inclosos 10 grans mestres.

Quan la Isabel Marzal, vila-secana de 47 anys, va decidir apuntar-se al club d’escacs del seu poble, ara fa tres anys, es va trobar que era l’única dona. No només al club, també en els tornejos i a les activitats que organitzaven. “És incòmode i a vegades violent ser l’única dona a tot arreu. Comences a pensar que ets al lloc equivocat, et preguntes per quin motiu és així, si les dones no tenen la mateixa capacitat per jugar, si està mal vist...” L’escaquista afegeix que també s’ha trobat en situacions que evidencien que els escacs femenins no estan normalitzats. “Una vegada en una lliga em van dir «Les mares han d’esperar fora». Es dona per fet que si una dona és allà és perquè hi porta el nano -comenta-. O en un torneig vaig sentir que el del costat li deia al meu rival «Quina sort, t’ha tocat la dona». No són comentaris amb mala fe, són homes que mai a la vida han vist una dona jugant a escacs”. També s’ha trobat amb actituds paternalistes. “Et diuen «Que bé, esclar que sí, està molt bé que les dones jugueu»”. Tot i això, assegura que són comentaris més aviat excepcionals i que en general la gent és molt respectuosa.

La minisèrie Gambito de dama va ser una de les triomfadores dels premis Emmy entregats aquest diumenge, però no a tothom li ha agradat la ficció protagonitzada per Anya Taylor-Joy. La jugadora d'escacs georgiana Nona Gaprindaixvili ha demandat Netflix perquè considera que la minisèrie conté "informació falsa" i, per això, exigeix una compensació de cinc milions de dòlars. Les cinc vegades campiona mundial d'escacs, de 80 anys, està indignada perquè en la minisèrie s'assegura que mai va jugar contra homes i perquè se l'anomena "escaquista russa". Gaprindaixvili diu que, en realitat, l'any 1968, època en què transcorre Gambito de dama, va competir contra gairebé 60 homes, inclosos 10 grans mestres.

A l’ombra de l’exitosa sèrie Gambito de dama arriba per primer cop en versió catalana una novel·la de Walter Tevis (San Francisco, 1928 - Nova York, 1984), un autor que si es coneix a Catalunya i a Espanya ho és més per les versions cinematogràfiques dels seus llibres –El vividor, El color del diner o L'home que va venir de les estrelles, entre d'altres–  que no pas per la lectura de les traduccions que se n’havien fet, fins ara només en castellà.

Un clic i desenes de parells d’ulls es fixen en com el peó blanc llisca dues caselles. El rellotge comença a córrer. El seu contrincant negre és ara qui emmiralla el moviment i camina endavant. La llum de la sala és tènue i el públic observa atent en un silenci que només interromp el narrador de la partida. Som en un Moscou fictici de finals dels anys 60 i Elizabeth Harmon acaba d’obrir l’enfrontament final contra el campió mundial rus Vasili Borgov amb un gambit de dama, la jugada d’escacs que mig món ha descobert a través de Netflix. La minisèrie Gambito de dama s’ha convertit en un fenomen inesperat, no només per als seus creadors. A l’escena, continua el ball de reines i torres sobre un tauler de noguera emmarcat per una fina sanefa. En aquest moment de la ficció, al minut 43, els treballadors de Rechapados Ferrer -una empresa amb més de 50 anys d’història de la Garriga- van aturar l’episodi. Només amb aquest detall en van tenir prou per reconèixer que aquella fusta havia sortit del seu magatzem.

Principals fets i grans campions mundials

Els escacs són tan antics que els historiadors no es posen d’acord sobre quan van néixer. Podrien tenir els orígens a l’Índia, a la Xina o a l’Antiga Roma. Sí que sabem que es van estendre per tot Europa a l’Edat Mitjana i que van viure anys daurats al segle XX, quan alguns dels grans conflictes geopolítics es van traslladar al tauler. L’URSS va utilitzar els escacs com a arma propagandística, el duel Fischer-Spasski va ser un símbol de la Guerra Freda i l’ascens d’un jove Garri Kaspàrov va coincidir amb els aires de canvi de la perestroika. En els últims anys del segle va sorgir el que seria el primer campió mundial asiàtic de la història (Viswanathan Anand) i també la primera dona que arribava al top ten (Judit Polgár). Ara Magnus Carlsen encarna la imatge del campió modern: mediàtic, emprenedor i amant de les noves tecnologies.

]]>

Gambito de dama no és només la minisèrie més vista en la història de Netflix i un èxit global. Ha estat també “una porta d’entrada gegant a totes les persones que mai no havien tingut cap interès en els escacs i per a gent que feia molt temps que no hi jugava i s’han tornat a motivar”, diu Ramon Chalmeta, vicepresident i responsable d’escacs base de la Federació Catalana d’Escacs (FCE), que subratlla que s’està vivint un “boom” dels escacs com feia anys que no passava.

]]>

'Gambito de dama'

Scott Frank i Allan Scott per a Netflix. En emissió a Netflix España

Quin insòlit plaer trobar-se amb un melodrama d'altura que posa en el centre la intel·ligència de la dona protagonista i no (només) els seus sentiments. Gambito de dama és la gran sorpresa de Netflix aquesta temporada, una minisèrie que va aterrar fa unes setmanes a la plataforma sense fer gaire soroll i que ha esdevingut un fenomen gràcies al boca-orella. Els creadors, Scott Frank i Allan Scott, parteixen de la novel·la homònima i de certa inspiració autobiogràfica de Walter Tevis, l'escriptor responsable també de dos títols que van inspirar dos grans films de billar amb Paul Newman, El vividor i El color del diner. Del seu llibre amb aires autobiogràfics sorgeix aquesta ficció al voltant d'una òrfena que desenvolupa des de ben petita un talent extraordinari per als escacs.

]]>