Durant molts anys, l’esmorzar dels hotels ha estat un servei que els establiments havien de donar, però que no rebia la mateixa atenció que d'altres que oferien. Croissants congelats, cafè de mala qualitat i molt malbaratament d’aliments al final del servei. Precisament aquest apartat ha estat en el punt de mira de molts establiments que han decidit millorar-ho, encara que fos per reduir costos. Alguns fins i tot han portat l’esmorzar al nivell culinari d’un restaurant gastronòmic. Analitzem els canvis que hi ha hagut en els últims anys i quins trigaran més a arribar. De fet, segons va dir el crític gastronòmic Daniel Salas a la ponència Les fronteres del millor esmorzar d’hotel al congrés HIP celebrat a Madrid, els hotels s’estan posant les piles “de la mateixa manera que quan van veure que la gent sortia a menjar al restaurant del davant i no es quedaven al seu”.

L'esmorzar de forquilla ha deixat enrere el seu ostracisme. I això que no és l'àpat més instagramejable del món, sobretot quan consisteix en un plat suculent de menuts. Així i tot, és un dels pocs reductes que preserven el receptari tradicional català i s'ha fet més visible amb iniciatives com el mapa col·laboratiu d'Esmorzapp, que ja conté més de 2.500 locals on cruspir-se un bon esmorzar de forquilla. L'ha impulsat el periodista i gastrònom Albert Molins, que ara ha fet un pas més enllà en la seva reivindicació d'aquest petit tiberi amb la publicació del llibre Esmorzar de forquilla (Cossetània, 2025). L'ha presentat recentment en un dels temples esmorzadors, l'històric bar Gelida de Barcelona.

Com si acabés de començar un nou any, la rentrée escolar també comporta nous reptes i desitjos per al curs que s'inicia, com el de menjar bé, de manera saludable, amb àpats farcits d'energia i de ràpida execució. Ja forma part del mainstream alimentari, però paga la pena recordar que els cereals comercials, generalment plens de sucres afegits o, darrerament, edulcorants de tota mena, són la pitjor de les opcions en una dieta saludable, i almenys per als dies de cada dia. Un bon esmorzar ha d'incloure lactis, cereals integrals, fruita i greixos saludables o, dit d'una altra manera: llet, iogurt, formatge fresc, torrades, civada, peces de fruita de temporada, llavors, alvocat i oli d'oliva, entre altres. D'altra banda, és important recordar que l'obesitat a la infància és un fenomen cada cop més estès i que, segons unes dades de fa pocs dies de la investigadora Isabel María Blancas, de l'Hospital Universitari Reina Sofia de Còrdova, la meitat dels nens d'entre 6 i 16 anys pateixen obesitat i sobrepès, cosa que significa que en vint anys les xifres s'han duplicat. Per això és molt útil tenir a mà un seguit de receptes.

Sembla que el món es pot dividir entre aquelles persones que esmorzen i les que surten de casa sense haver pres ni un mos, però més enllà dels beneficis (evidents) de fer-ho, aquest primer àpat de la jornada es reivindica cada cop més com a plaer gastronòmic, a l'alçada del dinar i el sopar, i per a alguns gastrònoms és reconegut com un moment per al caprici i l'autohomenatge, no només en cap de setmana. Un exemple d'això és l'extensió imparable del brunch i de les fórmules d'esmorzar de cap de setmana dedicat al dolce far niente. Segons les darreres dades de l'Enquesta Nacional de Salut d'Espanya, més del 80% de la població espanyola esmorza a casa, però el 12,24% només pren alguna cosa líquida, com cafè, i el 57,6% menja també l'esquema tancat de pa, torrades, galetes, cereals i brioixeria. Els estàndards d'un menjar saludable consideren que un bon esmorzar ha d'incloure algun lacti, fruita o verdura i cereals, tres ingredients que admeten un univers pràcticament inexplorat de deliciosos suggeriments, sense haver de caure necessàriament en excessos irracionals o en avorrits i previsibles esquemes inamovibles.

"L'esmorzar sempre m'ha agradat", explica el periodista Albert Molins Renter, impulsor de la idea del mapa interactiu dels esmorzars de forquilla i cap de societat del diari La Vanguardia. "M'interessa la litúrgia de què es compon, la tassa on ens agrada prendre el cafè a casa, l'ordre en què mengem, primer salat, després el dolç o bé a l'inrevés", comenta Molins, que assegura que, quan és fora de casa, per exemple en un hotel, dedica una estona per observar ("que és el que ha de fer sempre un periodista") què menja per esmorzar la gent. El setembre del 2020, cansat de veure com la moda dels brunchs s'implantava a casa nostra ("a Barcelona, ho veia a tot arreu"), va crear un mapa perquè, de manera col·laborativa, la gent situés els llocs on es podia fer un bon esmorzar de forquilla als Països Catalans.

Hi ha un clàssic dels dies d’estiu a la carretera: veure els ciclistes pedalant per la serpentina de l’asfalt, pujant els ports més inclinats, amb el tronc doblegat i amb l’esforç marcat a la cara. I hi ha un altre clàssic al qual cal estar ben atent per prendre’n nota: l’estol de bicicletes arrambades contra una paret. Si en veieu, busqueu els ciclistes, perquè estaran asseguts en una de les millors taules del país on menjar un esmorzar de forquilla i ganivet d’alta volada. Entrevistem dos ciclistes aficionats, amb oficis allunyats de la bicicleta, el joier Roc Majoral, de la joieria Majoral, i Miquel Torres Maczassek, cinquena generació del celler Família Torres, que ens expliquen les seves rutes, cadascú per separat i per diferents indrets del país, que acaben en una bona meta gurmet.