Com més aviat es diagnostica un càncer, millor és el pronòstic dels pacients. Amb aquesta idea treballen tots els professionals que lluiten contra la malaltia, que busquen noves estratègies per millorar la detecció precoç i començar a tractar els malalts en fases més inicials, quan les supervivències són més elevades. Les persones amb sospita de patir un càncer de pròstata o algun tumor neuroendocrí s'han de fer una prova anomenada tomografia per emissió de positrons (PET/TC), que acaba determinant si hi ha o no rastre de la malaltia. Per fer aquestes proves cal un tipus de medicament molt especial que es prepara amb un isòtop radioactiu i, fins ara, tots els hospitals catalans els havien de comprar a laboratoris externs. Des del setembre, però, l'Hospital Germans Trias i Pujol és el primer centre de Catalunya que ja té autonomia plena en aquest camp després d'incorporar un generador d'aquest isòtop, que porta per nom gal·li 68.

És dilluns i el Matthew i l’Aidan, de sis i vuit anys respectivament, es troben a l’hospital de dia de pediatria de Sant Pau. Mentre reben tractament, cadascú s’entreté com pot: el primer amb la tauleta i el segon amb el telèfon mòbil. De sobte, la Laura i la Gisela, narradores professionals, irrompen a la sala amb les seves bates, malles i xancletes de coloraines i el seu carro (una cadira de rodes customitzada) ple de llibres, i pregunten als infants si els ve de gust escoltar un conte. Tots dos responen afirmativament. Per al Matthew és el primer contacte amb els Contes que curen. A partir d’aquell moment, els dos petits deixen de ser només pacients per convertir-se en el que són: nens que es deixen portar per la màgia d’una història, que s’encomanen de l’emoció amb la qual les contacontes expliquen les peripècies del pirata Malapata i el conillet Ralph i que riuen i interactuen entre ells –quan prèviament ni es coneixien– mentre imaginen amb ajuda de les narradores que van a bord d’un vaixell pirata.

És el primer centre de naixements públic que va obrir a Catalunya i cinc anys després ha tancat les portes. El centre de naixements de la Fundació Hospital Sant Joan de Déu de Martorell és un centre referent en l’atenció natural al part normal liderat per llevadores. Va obrir el 2017 i l'1 de gener va tancar temporalment, segons la direcció, perquè no hi havia prou professionals per poder donar "el servei adequat". En els últims cinc mesos, al·leguen, han marxat cinc llevadores. Si bé és cert que manquen llevadores en el mercat laboral, les fonts consultades asseguren que això no explica el degoteig de baixes i no és el factor principal pel qual el centre ha tancat.

No consta cap registre oficial de les contencions que es fan als pacients de psiquiatria a Catalunya: ni se sap el número ni tampoc el temps de durada, i encara menys en quines circumstàncies s’ha optat per deixar fora de joc un malalt. Però, de fer-se’n, encara se’n fan, malgrat que hi ha una voluntat general de reduir-les al mínim. Per a l’OMS, sovint se'ls immobilitza perquè és la via fàcil i ràpida en un sistema de salut mental força tensat i insta els governs a intervenir-hi perquè els professionals evitin el mètode. 

L'Hospital Germans Trias i Pujol ha estrenat RutiCar, un nou servei d'atenció sanitària que permet fer revisions de marcapassos sense que els pacients surtin del cotxe. Es tracta d'un projecte pilot, amb una durada d'uns tres mesos, que permetrà atendre prop de 600 pacients amb dispositius de control de ritme cardíac amb l'objectiu de reduir els riscos sobre la seva salut.

Salut confia que en els pròxims dies s'arribarà al pic de la pressió als hospitals després d'haver superat, ja fa uns dies, el pic de contagis, però avisa que la situació actual no permet un relaxament de les restriccions perquè la pressió als hospitals és molt alta. "Ni de bon tros estem en situació de recomanar un relaxament notable de les mesures", ha radiografia el secretari general del departament, Marc Ramentol, durant la visita a les instal·lacions annexes de l'Hospital Germans Trias i Pujol (Can Ruti), que s'estrenaran aquest dilluns i que es preveu que serveixin per arribar a triplicar la capacitat a l'UCI que tenia el centre abans de la pandèmia. Segons les últimes dades, a Catalunya ja hi ha 730 pacients de covid en llits de crítics, i això, com ha recordat Ramentol, són molts més dels que hi va haver en el pic de la segona onada. I hi ha, a més, un element afegit: l'"amenaça important" que representa la variant britànica.

El 12 de març del 2020 la mare de la Nerea, que és infermera d’UCI, va tenir els primers símptomes de covid i, l’endemà, el va agafar la seva filla, que té 12 anys. Primer van tenir unes dècimes de febre, tos i dispnees. La mare –es vol mantenir en l’anonimat–, de 43 anys, va tenir problemes de respiració molt greus durant tres setmanes i actualment si fa esforços s’ofega, però la Nerea ho ha passat molt pitjor i encara avui, 12 de gener del 2021, no pot fer vida completament normal.