"Em mobilitzaré cap al front per comandar les forces de defensa", va anunciar dilluns al vespre en una agressiva declaració Abiy Ahmed, el primer ministre etíop que fa tan sols dos anys va rebre el premi Nobel de la pau i que lidera una guerra contra els tigrinyes de la regió septentrional del país. El discurs és un pas més en l'escalada militar al país, mentre el conflicte es desplaça cada vegada més a prop de la capital, Addis Abeba. "Els que vulgueu formar part dels fills d'Etiòpia que seran aclamats per la història, alceu-vos pel vostre país avui. Trobem-nos al front de batalla", ha dit en el comunicat, difós a través del seu compte de Twitter. Ahmed és enginyer i abans de dedicar-se a la política va ser militar.

L’escriptor anglès Samuel Butler, autor de la sàtira utòpica Erewhon, deia que “només cal un obrir i tancar d’ulls per convertir un home pacífic en un guerrer”. Fa més de cent anys que Butler va deixar escrites aquestes paraules, però avui cobren especial sentit a Etiòpia. El 10 de desembre del 2019, el primer ministre etíop, Abiy Ahmed, rebia a Oslo el premi Nobel de la pau per haver ajudat a posar fi al conflicte etern entre el seu país, Etiòpia, i la veïna Eritrea. En recollir el guardó, Ahmed va voler recordar els temps en què li va tocar ser un jove soldat que lluitava contra tropes eritrees: “La guerra és el epítom de l’infern per a tots aquells que hi participen. Ho sé perquè hi vaig ser i vaig poder tornar-ne. He vist germans matant germans al camp de batalla, he vist vells, dones i nens tremolant de por sota la pluja mortal de bales i projectils”. Però això era el 2019.

Unes 350.000 persones viuen en situació de fam extrema a la regió de Tigre, al nord d’Etiòpia, i més de 4 milions (el 70% de la població) necessiten assistència alimentària urgent. Són dades publicades aquesta setmana per les Nacions Unides i que fan evidents les greus conseqüències per a la població civil de la guerra que el govern etíop lliura des de principis de novembre contra el Front Popular d'Alliberament de Tigre. És el pitjor episodi de fam des del que va afectar Somàlia l'any 2011.

La guerra que s'està lliurant al nord d'Etiòpia, des de fa gairebé vint dies i enmig d'un silenci absolut, sembla que arriba a la fase final. Com a mínim, això és el que ha assegurat aquest dimarts el govern del primer ministre etíop, Abiy Ahmed, que el passat 5 de novembre iniciava una brutal ofensiva a la regió de Tigre després d'acusar d'alta traïció el Front Popular d'Alliberament de Tigre (FPAT), que governa la zona, per haver atacat les bases militars de les ciutats de Mekele i Dansha i haver matat soldats etíops. Segons les autoritats d'Addis Abeba, "un gran nombre de milicians" de Tigre s'han rendit en les últimes hores després que el govern central llancés un ultimàtum de tres dies als líders del FPAT perquè abandonessin les armes. El compte enrere acaba aquest dimecres, just quan les tropes etíops tenen envoltada Mekele, la capital de la regió, amb "una gran acumulació de tancs i artilleria", segons les Nacions Unides.