"Es continuarà perpetrant la discriminació del menor i de la dona". Així s'expressava fa poc més de dos anys Zuriñe Quintana quan en una conversa amb l'ARA se li preguntava sobre la possibilitat que tirés endavant el recurs que la Fiscalia havia presentat davant el Tribunal Suprem contra la seva victòria laboral. Zuriñe era la primera treballadora i mare soltera a qui un tribunal espanyol, en concret el Tribunal Superior de Justícia del País Basc (TSJPB), havia reconegut el dret a accedir a les vuit setmanes addicionals de permís pel naixement i cura del menor que, segons la llei, correspondrien a un segon progenitor. És a dir, se li permetia poder sumar el permís de maternitat i paternitat pel fet de ser mare soltera.

"Avancem cap a un país que garanteixi tots els drets per a totes les famílies". La ministra de Drets Socials, Ione Belarra (Unides Podem), ha celebrat a través de Twitter l'aprovació de la llei de famílies en segona volta al consell de ministres. Després de tres mesos en audiència pública, la norma ha rebut pocs canvis tècnics i ara fa el salt al Congrés de Diputats. Entre les principals novetats, destaquen els nous permisos laborals per cuidar fills i pares.

Jo mai mai li compraré joguines de plàstic. Bec. Jo mai mai li posaré un vídeo a l'hora de dinar. Torno a beure. Jo mai mai li donaré menjar processat abans dels tres anys. Tercer chupito. Ja fa un any i gairebé deu mesos que va arribar la Gal·la i la paternitat s'ha convertit en una borratxera de contradiccions. He après a acceptar-ho sense dramatismes, però de vegades la ressaca és inevitable. Jo mai mai li diré bona nit per telèfon perquè ja són les vuit (o les nou, o les deu) i encara estic treballant al diari. Aquest glop va costar d'empassar. 

Les condicions materials determinaran com serà la teva maternitat. Si no tens una situació econòmica estable, no pots assumir el pagament d'un habitatge digne, tens una feina precària i no comptes amb una xarxa de suport, amb la tribu, “això marcarà que visquis la maternitat amb angoixa, esgotament i molta precarietat. Les condicions materials marquen que puguis cuidar amb dignitat. Estem massa acostumades a sentir que els teus fills són el problema, quan en realitat són una qüestió col·lectiva”. Amb aquesta contundència, però des de l’experiència vital d’haver entrevistat moltes mares, parla la periodista madrilenya Diana Oliver, autora del llibre Maternidades precarias. Tener hijos en el mundo actual: entre el privilegio y la incertidumbre (Ed. Arpa), publicat recentment.