Quan Joan Miró es va plantejar la creació de la seva fundació no va voler que fos un mausoleu per al seu art, sinó un centre que aixoplugués els artistes més joves. Així, l'Espai 10, que més endavant va ser rebatejat com a Espai 13, va ser un lloc pioner perquè els creadors de les joves generacions poguessin exposar, a vegades per primera vegada, en una institució. Entre aquests creadors hi ha Fina Miralles (Sabadell, 1950), Susana Solano (Barcelona, 1946) i Eva Lootz (Viena, 1940), que van exposar a l'Espai 10 als anys setanta i vuitanta.

A l'univers de l'escultora Susana Solano (Barcelona, 1946) sovint hi ha imatges aparentment dures, com les gàbies, els espais tancats o els quadrilàters. També ho poden semblar perquè són peces radicalment "rotundes i austeres", com diu el director artístic de la Fundació Vila Casas, Bernat Puigdollers, amb motiu de la retrospectiva que li dediquen els Espais Volart fins al 14 de juliol. Amb unes vuitanta obres des dels anys 80, una cinquantena de les quals són escultures –i algunes inèdites–, Anònims és l'exposició més ambiciosa de Solano a Barcelona des que el Macba li va dedicar una mostra el 1999. Després de l'exposició que li va dedicar la Fundació Suñol el 2014, és l'oportunitat per tornar a gaudir de l'obra d'una gran renovadora de l'escultura catalana i espanyola dels anys 80 i 90, que no sempre ha rebut l'atenció que mereix.