La cançó d’amor és gairebé tan antiga com l’amor i la pena. Ja és esplendorosa a l’Antic Testament: “Els mars profunds no podran apagar l’amor, / ni ofegar-lo les fonts dels oceans. / I si algú oferia tots els béns de casa seva a canvi de l’amor, / només obtindria menyspreu”, pregona el Càntic dels Càntics. 23 segles després, Rosalía expressa el mateix a Juro que. Res no podrà amb la força dels amants. "Si em fas triar entre tu i la riquesa, em quedo amb tu", que cantaven Los Chunguitos. Buscar la cançó d’amor perfecta és entendre que gairebé tot ja és entre els fruits saborosos del Càntic dels Càntics: la joia, el desig, l’anhel, el neguit, la carnalitat, l’èxtasi i un reguitzell de jocs metafòrics que viatgen a través dels segles, dels trobadors al lied i fins ara mateix, quan Bad Gyal, perfumada d’oli de coco, lloa el vigor de l’amant.