Laia Manzanares és actriu de teatre, cinema i televisió. Va saltar a la fama pel seu personatge d’Oksana a Merlí i aquest any ha protagonitzat la sèrie de RTVE Asuntos Internos. També estrenarà la pel·lícula Lo que queda de ti i Orlando al teatre Centro Dramático Nacional a Madrid.

Els Watson, l'obra més ambiciosa de la temporada del Teatre Nacional, és un espectacle especial i insòlit per molts motius. El primer, perquè es tracta d'una obra contemporània de l'anglesa Laura Wade que s'introdueix en la novel·la inacabada de Jane Austen (1775-1817) i intenta entendre per què no la va acabar (i la resol a la seva manera). El segon, pel joc teatral que proposa, amb l'autora mateixa dins l'espectacle, un mecanisme que l'equip que dirigeix Josep Maria Mestres s'ha conjurat per no aclarir-ne ni mu, més enllà de la trama d'embolics familiars i pretendents que plantegen les cent primeres pàgines que Austen va deixar escrites (i que l'editorial Cal Carré acaba de publicar amb una traducció de Núria Sales). I, en tercer lloc, perquè és un espectacle tan gran que difícilment es podria aixecar en un teatre que no fos públic, que no es podria permetre els dinou actors, "de 9 a 80 anys" –acota Dafnis Balduz–, que interpreten els divuit personatges (dos nens doblen un personatge). "Veieu-la perquè no sabem quan ho podrem tornar a repetir", avisava la directora del Nacional, Carme Portaceli, que agraïa la "pluja de milions" de la Generalitat de Catalunya que els permet anar amb menys estretors pressupostàries.

A l’inici de Quest, l’opera prima de la mallorquina Antonina Obrador que ha inaugurat aquest dilluns la tretzena edició de l’Atlàntida Mallorca Film Fest, s’hi explica una llegenda sobre una illa remota, una planta màgica i una cova on hi ha un llac. “Qui en beu l’aigua rep el perdó de tot el mal que hagi comès –s’hi diu–, però els que no han mirat enrere amb penediment, com més en beuen més set tenen i queden atrapats per sempre”. Amb aquest avís per a navegants, mai millor dit, s’obre la història d’un biòleg, el Lluc, interpretat per Enric Auquer, a qui no són ni l’illa ni la planta ni el llac els motius que el retenen atrapat. “És la història d’un home que se’n va sol a una illa a viure el seu dol –explica Auquer–. Fins aquí sembla senzill d’entendre. Tot canvia, però, quan hi arriba la seva germana i es crea una corba en la seva història i apareix la complexitat. Però la vida ja és això: interaccions que tot ho canvien, i també els cadàvers que vas deixant”.