En un moment que al Congrés de Diputats no hi ha setmana que passi sense que Vox exalti la dictadura –Santiago Abascal va afirmar a principis de setembre que els governs de Francisco Franco eren millors que l’actual–, els tradicionals nostàlgics del franquisme viuen un moment d’hores baixes al carrer. Bona mostra n’ha sigut la commemoració aquest divendres del 45è aniversari de la mort del dictador, el segon 20-N des de l’exhumació de Franco del Valle de los Caídos. Poc més de trenta persones –i moltes d’elles desavingudes– s’han acostat durant el matí al panteó del cementiri de Mingorrubio, al districte madrileny del Pardo, on va ser reubicat el 24 d’octubre del 2019.

El cos d'un tirà té vida material i política post mortem. Explica moltes coses sobre les societats que es creen després de la seva mort, i decidir què fer amb els cadàvers dels botxins acostuma a ser una qüestió incòmoda. Aquest divendres, 20 de novembre, farà 45 anys que va morir Franco. Alguns nostàlgics preparen misses, peregrinatges i trobades per homenatjar-lo al Valle de los Caídos i al cementiri públic de Mingorrubio, on el cadàver del dictador va ser traslladat l'octubre de l'any passat després d'un llarg estira-i-arronsa amb els seus hereus i la Fundación Francisco Franco. Les seves restes ara són al mausoleu familiar, ¿però es pot considerar que són patrimoni? ¿El govern ha de vetllar perquè sigui un lloc de memòria antifeixista i evitar que es converteixi en un lloc d'exaltació a la dictadura? ¿O la seva tomba és privada?