A Europa són molt populars les anomenades vies verdes (greenways, en anglès), antics recorreguts ferroviaris reconvertits en camins per a passejants i ciclistes. La que va de Cracòvia a Viena és de les més llargues (750 quilòmetres), seguida de la de París-Mont Saint-Michel (de 450 km). A Ponent, a falta d’autèntiques vies verdes, han decidit apostar pels seus regadius. La comunitat de regants del canal d’Urgell, una de les infraestructures de reg més antigues de la demarcació de Lleida, ha iniciat un pla de modernització que passa per convertir-lo en el canal verd més llarg del continent. Els 325 quilòmetres de camins que discorren en paral·lel al canal principal i les quatre séquies auxiliars es rehabilitaran amb la restauració de ponts i casetes, es connectaran a través de passarel·les i es verdificaran amb vegetació autòctona. “Volem que el canal beneficiï tot el territori i atregui un turisme familiar i de qualitat”, reclama el president de la comunitat de regants, Amadeu Ros.

"Recordo parlar amb alcaldes i regidors i que em tractessin de boig per voler que vingués gent de fora en bicicleta. Un em va dir que no volia turisme de bicicleta, que volia que els visitants vinguessin en cotxe", explica Xavier Corominas, alcalde de Salt del 1991 al 1999 i president del Consorci Ruta del Carrilet a finals dels 90. Les coses han canviat molt des de llavors i ara les comarques gironines, que són un important pol d'atracció per a ciclistes de tot el món, disposen d'una important xarxa de rutes per recórrer pedalant o a peu. En la creació d'aquesta xarxa hi ha tingut un paper imprescindible el Consorci Vies Verdes de Girona, creat l'any 2003 fruit de la fusió, sota el paraigua de la Diputació, dels ens que gestionaven els carrilets d'Olot a Girona i de Girona a Sant Feliu de Guíxols, i la Ruta del Ferro i del Carbó, de Ripoll a Ogassa passant per Sant Joan de les Abadesses.

El secretari d'Infraestructures i Mobilitat, Isidre Gavín, ha signat aquest divendres amb els alcaldes de Sort, Raimon Monterde, i Rialp, Gerard Sabarich, el conveni sobre el projecte de via ciclista entre els dos municipis. Aquesta via, de 2,7 quilòmetres de llarg i 3 metres d'ample, transcorrerà pel costat del riu Noguera Pallaresa i la carretera C-13. Està previst que, un cop superats tots els tràmits administratius, es puguin iniciar les obres a finals del 2021. La inversió prevista és de 2,2 milions d'euros. La via, habilitada per vianants i ciclistes, serà la primera d'aquestes característiques del Pallars Sobirà.