Ariadna Urroz (Sant Just Desvern, 1994) és des d'aquest juliol diputada de Junts al Parlament. Arriba a la cambra catalana en substitució de David Saldoni, que deixa la vida política. És membre de l'executiva nacional del partit i fins fa pocs dies també era secretària general de la Joventut Nacionalista de Catalunya (JNC), càrrec que assumia des del 2023.

La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha presentat el seu futurible executiu i com a comissària de Medi Ambient ha apuntalat una de les ministres europees que s'han mostrat més obertament en contra de l'oficialitat del català a la Unió Europea, la sueca Jessika Roswall (Vilhelmsson, 1972). "Hem vist les estimacions i són molts diners", es va queixar després de saber que Brussel·les calcula que l'ús de la llengua catalana a les institucions comunitàries costaria uns 44 milions d'euros anuals.

"Allí me colé y en tu fiesta me planté", cantava Mecano als 80. Qui s'ha colat aquesta setmana a la festa del compositor d'aquesta cançó, Nacho Cano (Madrid, 1963), és la Policia Nacional, per escorcollar el local d’assajos del musical que produeix, Malinche, i posteriorment detenir-lo per presumptament tenir contractats immigrants en situació irregular. Cano, més enllà d’haver sigut una pota fonamental d'un dels grups musicals de més èxit a Espanya, ha dedicat els seus últims anys al seu musical però també a la política, ja que s’ha convertit en un autèntic defensor de la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso. La devoció per la dirigent correspon també a la bona sintonia i les facilitats que li ha donat per tirar endavant l’espectacle: inicialment s’havia de fer en un terreny cedit per l’Ajuntament de Madrid on volia construir una piràmide asteca enorme, i finalment es fa en un recinte firal controlat per la Comunitat de Madrid. Ayuso va ser qui li va atorgar la Medalla de la Comunitat. En la cerimònia, el compositor va tornar-li la banda que li havia imposat perquè la presidenta "se la mereixia" i va comparar la seva "valentia" amb la de la reina Isabel la Catòlica. La seva amistat es tradueix també en vacances compartides a la mansió que Cano té a Eivissa.

Com ara fa un any, el president del Club Nàutic de Sanxenxo, Pedro Campos (Cuntis, 1950), ha tornat a allotjar per segon cop a la seva casa de Nanín el rei emèrit des que va fugir d'Espanya fa tres anys. Ell és una de les persones més properes a l'exmonarca des que es van conèixer el 1983 a través de l’empresari català Josep Cusí (propietari del Bribón) gràcies a la seva passió per les regates. De fet, Joan Carles I pot navegar perquè Campos ha adaptat velers antics perquè pugui competir assegut i així esquivar els problemes físics que des del 2009 li impedien practicar el seu esport preferit.

No és gaire estimat al PP balear. Hi ha poques traïcions polítiques més grosses que haver estat president autonòmic amb un partit i després canviar de jaqueta. José Ramón Bauzá (Madrid, 1970) és definit com una persona de tracte suau. Però, tot i així, la polèmica sempre l'ha perseguit, recentment per la denúncia d'assetjament laboral per part d'un dels seus assessors a Brussel·les.

Carles Puigdemont la va temptejar un parell de vegades per entrar en política, però Gemma Geis ho va declinar. Aleshores estava centrada en la seva carrera universitària: doctora en dret i professora agregada de la Universitat de Girona (UdG), va preferir convertir-se en la vicerectora més jove de l’Estat (2013-2017). Fins que va arribar l’1-O. Tot el que va viure i veure aquell dia la va remoure tant, que no va poder rebutjar l’oferta que, de nou, li va fer Puigdemont per encapçalar la llista de JxCat a Girona a les eleccions al Parlament del desembre del 2017. 

Daniel Serrano (Barcelona, 1976) és des del març una crossa invisible per al PP al Parlament. No milita al partit, però ocupa el tercer escó de la formació al grup mixt. Els conservadors asseguren que no es coordinen, però sovint voten en el mateix sentit. I tot i que assisteix als plens –s’asseu al costat dels populars–, no hi participa. Immers en una causa judicial per agressió sexual que dijous va quedar arxivada, els últims quatre mesos ha sigut com un diputat fantasma del PP. Però en el seu cas no habita a les golfes –allà és on els grups van enviar Vox a l’inici de la legislatura–, sinó que comparteix despatx amb la diputada Lorena Roldán.

Fa una setmana va saltar a l’esfera mediàtica per encarar-se a uns okupes amb una destral. Però Salvador Balliu (Caldes de Malavella, 1964) ja era conegut a Girona per ser un dels alcaldes històrics de la Selva i per, precisament, ser una de les veus que més ha denunciat les ocupacions de cases per plantar-hi marihuana.

Laura Duarte (Vigo, 1983) va estudiar periodisme a la Universitat Rey Juan Carlos de Madrid i, després d’un any treballant a Europa Press i un parell en un gabinet de comunicació, ja va entrar al Pacma com a responsable de premsa. Allà va conèixer el matrimoni que li acabaria donant en herència el partit. L’expresidenta Sílvia Barquero i el seu marit, l’exvicepresident Luís Víctor Moreno, que controlaven el Pacma, van entregar el relleu a Duarte després de quedar-se sense l’anhelat escó a les europees de l’any passat.

Poc s’imaginava Montserrat Mindan (Barcelona, 1963) quan era responsable d’educació del Consell Comarcal de l’Alt Empordà que uns altres col·legis, els del referèndum de l’1 d’Octubre, l’acabarien portant a declarar als tribunals. L’ara alcaldessa de Roses ha sigut una de les alcaldesses jutjades per la seva col·laboració amb l’1-O i és, des de dimecres, la primera a haver estat absolta. Un jutjat de Figueres ha rebutjat aquesta setmana condemnar-la a un any d’inhabilitació per desobediència tal com demanava la Fiscalia al considerar que no hi ha proves que hagués donat “ordres expresses” de col·laborar amb el referèndum del 2017. Mindan podrà continuar així sent una alcaldessa de “proximitat” i implicada amb la ciutat, com la defineixen els que la coneixen bé. La mateixa proximitat i implicació que la duia, quan treballava al consell comarcal, a tastar personalment els menús escolars dels 68 municipis de la comarca per comprovar-ne la qualitat, o que fa que cada any participi activament en el Carnestoltes de Roses, on són molts els que la recorden disfressada d’estruç o de corsari amb la seva colla de tota la vida. També en termes polítics Mindan ha hagut de triar recentment vestit. Regidora de CiU des del 1999 -va entrar a l’Ajuntament de la mà del llavors alcalde Carles Pàramo i va anar escalant responsabilitats des de l’àrea de turisme (parla anglès, francès i alemany) fins a arribar a primera tinent d’alcalde i finalment a alcaldessa el 2013-, va haver d’escollir entre quedar-se al Partit Demòcrata o fer el pas al nou partit de l’expresident Carles Puigdemont. Va triar continuar el camí amb JxCat.

Quan Oriol Junqueras va aterrar al capdavant d’ERC sempre insistia en els seus mítings que el seu partit, per guanyar, s’havia “d’assemblar al màxim” a la societat que aspirava a representar. De cara a les eleccions del 14-F, els republicans faran un pas més en aquest camí. En el lloc 28 de la llista per Barcelona hi serà Clara Palau (Sabadell, 1958), que, si surt escollida, es convertirà en la primera diputada trans del Parlament. Palau va entrar a militar a Esquerra “a partir del Carod” perquè va considerar que el partit feia un canvi per convertir-se en una formació “més d’esquerres”. Però en conversa amb l’ARA reivindica que la voluntat de transformar la societat li ve de lluny, quan encara no podia ni imaginar la notorietat que dona figurar en una llista al Parlament. Li ve de molt abans fins i tot de fer el trànsit.

Amant com és de l’esport i de les maratons, el jutge José de la Mata s’ha acostumat també en la seva carrera a l’Audiència Nacional a les causes extenses i de llarg recorregut. Per les seves mans han passat des de parts de la trama Gürtel -que va heretar del magistrat Pablo Ruz quan Mariano Rajoy encara era a la Moncloa- i els papers de Bárcenas, al cas del 3% i la presumpta corrupció que envolta la família Pujol, als integrants de la qual va proposar el juliol passat portar-los a judici acusats d’organització criminal i blanqueig de capitals.