A l'escenari hi han col·locat la taula i la cadira del menjador com a símbol de la seva intimitat –aquí és on mengen, parlen, discuteixen, viuen–, però també com a metàfora de la parella que formen. "La conclusió és que som una taula i una cadira. Una taula i una cadira, Pau", diu Judit Colomer (Torelló, 1991) en un moment de l'espectacle Tendrament, que s'estrena aquest dijous a la Sala Beckett. El seu company d'escena i de viatge és Pau Vinyals (Ravós del Terri, 1986), i junts han construït una obra de teatre que parteix de la seva relació afectiva per qüestionar-se les herències rebudes del patriarcat, la manera de vincular-nos els uns amb els altres i les normes implícites en les parelles heterosexuals.

Hi ha un record profund que ha fet arrels a la memòria del director i dramaturg Manel Dueso (Sabadell, 1953). Als anys 80 va conèixer el Samba, un jove gambià que treballava talant arbres a Sant Hilari Sacalm. Un dia va caure-li un arbre a sobre i va quedar tetraplègic. Dueso hi va coincidir a l'hospital, perquè el Samba compartia habitació amb el germà del director, que tenia un diagnòstic similar. "El Samba era molt alegre. Jo el cuidava. Disfressàvem a tothom amb corbates, mullàvem les infermeres amb xeringues. Fins i tot als llocs més bèsties poden passar coses divertides", recorda Dueso. Aquest és l'esperit que impregna el seu darrer espectacle, Jambo Bwana, amb les interpretacions de Montse Germán, Antònia Jaume, Àurea Márquez i Usu Tambadou al capdavant. Es pot veure a la Sala Petita del Teatre Nacional de Catalunya del 17 de desembre a l'11 de gener.

S'acaba l'any i arriba una de les millors èpoques per fer i anar al teatre en família. La majoria d'escenaris del país s'omplen amb els nostres estimats Pastorets, imprescindibles a qualsevol agrupació teatral. Però més enllà del clàssic per excel·lència, els programadors omplen les sales professionals de propostes atractives per als infants. Des del nou espectacle del Mic fins a clàssics com El petit príncep i del circ dels Raluy al de l'Ateneu Popular 9 Barris, aquestes són les produccions més llamineres per apropar-se als teatres durant les festes de Nadal.

La Setmana Mundial del Teatre tindrà, l'any vinent, un repte majúscul. Per primera vegada, les sales catalanes s'han marcat l'objectiu d'omplir totes les butaques el 16 de març i, per tant, batre el rècord mundial d'espectadors un mateix dia al país. La campanya inclou, de moment, 25.456 butaques dels teatres adherits al projecte, que pot anar creixent si altres sales s'hi afegeixen. Segons la presidenta d'Adetca, Isabel Vidal, es podria arribar a les 150.000 localitats, ja que hi participaran tant els teatres públics com els privats i els ateneus. Es tracta d'una iniciativa impulsada per l'Associació d'Empreses de Teatre de Catalunya (Adetca), la revista Time Out i la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals amb el suport de la Generalitat, la Diputació i l'Ajuntament de Barcelona.

Des que la temporada 2011-2012 el teatre català va assolir la xifra rècord dels 3 milions d'espectadors, cada any s'ha marcat la fita de tornar-hi a arribar. El curs 2022-2023 ha estat a punt d'aconseguir-ho, segons les dades recollides per l'Associació d'Empreses de Teatre de Catalunya (Adetca). Entre l'1 de setembre del 2022 i el 31 d'agost del 2023, les sales han aplegat 2,78 milions d'espectadors, més de 407.000 respecte al curs anterior, i han coronat la segona millor temporada de la història del teatre català, per darrere del curs 2011-2012. També s'han superat totes les dades històriques de recaptació i s'ha fet rècord amb 84,89 milions d'euros. En termes d'ocupació, els teatres han arribat al 60%, sis punts percentuals per sobre de la temporada passada.

Bones notícies per a l'escena teatral. La temporada 2023-2024 començarà amb dos teatres més. Un és una petita sala que Àlex Rigola obrirà al barri de Badal i l'altra és la reobertura del Texas a Gràcia, reconvertit en una sala mixta de teatre i cinema.

El hall del Teatre Poliorama de Barcelona és un sac de crits, rialles, nervis i també algun gemec. Fa una mitja hora que la canalla i els seus acompanyants van entrant a veure-hi Bye bye monstre, l’obra que la companyia Dagoll Dagom ha reestrenat per les festes nadalenques i que aquest matí de dissabte acull la visita de famílies en risc d’exclusió social, una iniciativa que es repetirà en tres funcions més. Anna Rosa Cisquella, directora de la companyia, explica que es tracta d’un espectacle amb un missatge “crític, optimista i divertit”, concebut arran de la pandèmia, però amb un lema que va més enllà d’aquesta terrible circumstància: “Els infants poden patir molts tipus de monstres, físics o mentals, i sentir-se sols sovint. I a l’obra la família decideix combatre unida els monstres vermells que volen entrar a casa seva. I ho fan cantant i ballant, que és el que moltes famílies feien en les èpoques més dures del covid, quan no podien sortir al carrer”, afegeix Cisquella, que ha col·laborat en la dramatúrgia amb Marc Artigau, autor del text, i David Pintó.

La salut mental va molt més enllà dels trastorns greus o les malalties cròniques. La pandèmia de covid ha escenificat també la importància del benestar mental i emocional a l’hora de fer front a moments d’estrès i incertesa. Segons un informe de l'Organització Mundial de la Salut (OMS) del març del 2022 els trastorns d’ansietat i la depressió van augmentar més d’un 25% arreu del món el primer any després del coronavirus. I la població més afectada en aquest sentit van ser les dones i els joves d'entre 20 i 24 anys.

La temporada teatral ha arrancat amb força i, amb el nou curs, es consolida una tendència que la pandèmia va acabar d’empènyer: l’avançament dels horaris de teatre. El Teatre Nacional, el Liceu i el Teatre Lliure de Montjuïc són els que mantenen els horaris més d’hora, a les set de la tarda, fins i tot més aviat que molts teatres europeus, que tenen funció entre dos quarts de vuit i dos quarts de nou del vespre. La majoria de sales de Barcelona, encara que no tan aviat, també han avançat horaris i programen les funcions a les vuit, quan fa pocs anys era norma estàndard que el teatre comencés a les nou del vespre (fins i tot a dos quarts de deu en el cas de l’antiga Sala Beckett, i al teatre Kursaal de Manresa recorden que s’havien esperat que s’acabés el Barça a quarts d’onze). Què ha passat? Per què s’ha decidit avançar horaris de manera unànime?

Malgrat les seves petites dimensions i l’obligada modèstia de les seves produccions, la Sala Flyhard segueix apostant per comèdies d’autoria catalana contemporània que acaben assaltant els teatres més grans i més comercials. És el cas d’Ovelles, una comèdia al voltant d’una peculiar herència que ha voltat per tot Catalunya i que d’aquí ben poc s’instal·la al Teatre Borràs. Tres quarts del mateix podria passar amb la nova comèdia del tàndem Carmen Marfà i Yago Alonso, La pell fina, que, de moment ha exhaurit totes les localitats fins al 27 de juny.

De vegades sabem el moment exacte de la detonació. L'assassinat de l'arxiduc Francesc Ferran, la primera aparició dels Sex Pistols a la BBC, el dia que Messi va signar el mocador de paper. Aquesta història té un dia concret en què tot es posa en marxa, la nit del dijous 26 d'octubre del 2017. També un lloc: un bar atrotinat del Barri Gòtic de Barcelona descrit com "de decoració tipus cova i llum tènue". Els parroquians habituals el coneixen pel seu nom de fantasia, Las Cuevas de los Rajahs, però qui sap si d'aquí a unes dècades serà popular per una placa que col·locaran a la porta. Hi esculpiran la frase següent: "Aquí va començar la comèdia de stand-up en català. Aquí va néixer El Soterrani".

L'Associació d'Empreses de Teatre de Catalunya (Adetca) s'ha mostrat contrària a mantenir el "doble topall" que obliga els teatres grans a no superar els 500 espectadors amb independència del percentatge d'aforament permès en cada moment. La presidenta d'Adetca, Isabel Vidal, considera que això no és "raonable ni justificat", i que la mesura no figurava en l'anterior pla per al sector abans del tancament. Vidal entén que teatres com el Tívoli o el Coliseum s'estiguin pensant molt bé si els compensa reprendre l'activitat en aquestes condicions, per bé que li consta que "faran l'impossible" per fer-ho. Adetca treballa "coordinadament" amb el departament de Cultura en una propera línia d'ajut que compensi "aviat" aquesta restricció.