La mort de tots els visons a Dinamarca mereix un capítol a la pròxima temporada de la sèrie política danesa de Netflix Borgen. A partir del descobriment d’una mutació del coronavirus que afectava aquests animals, el govern danès va ordenar ara fa un any sacrificar tots els exemplars del país, ni més ni menys que 17 milions: hi havia el triple de visons que d’habitants. I aquella decisió arrossega encara avui conseqüències econòmiques, polítiques i mediambientals.

Iniciat el procés de vacunació contra el covid-19, és el moment de pensar en la propera pandèmia, i això vol dir qüestionar la nostra relació amb els animals. L’agent etiològic de l’actual pandèmia és un coronavirus d’origen zoonòtic: un contagi d’origen animal que es va detectar en un mercat on hi havia animals vius engabiats i amuntegats. No és l’única zoonosi que hem patit: la grip aviar o la febre del Nil en són altres exemples.

Va ser el 4 de novembre passat quan el govern de Dinamarca va anunciar que hauria de sacrificar tota la població de visons del país, entre 15 i 17 milions. La primera ministra del país nòrdic, Mette Frederiksen, ho va justificar com una mesura per evitar posar en risc l'efectivitat de la futura vacuna contra el covid-19. Segons va explicar la mandatària, les autoritats daneses havien detectat que una mutació del covid-19 que havia passat d'aquests animals als humans debilitava la capacitat del cos humà de produir anticossos, cosa que podria reduir l'eficàcia de les futures vacunes. La nova variant de la malaltia s'havia estès entre les granges de cria del país nòrdic i havia acabat saltant als humans. Per aquest motiu Frederiksen va decidir actuar de manera contundent.