Si senten un soroll, sàpiguen que és d’ells, que és de Madrid. El PSOE celebra el seu congrés aquest cap de setmana, Pedro Sánchez vol donar imatge de tancament de files i (espòiler) la tindrà. Per més amnisties que pacti amb els independentistes, la tindrà. Perquè l’alternativa és que caigui el govern i anar-se’n tots a l’oposició. A veure qui és el maco que aguanta sis anys governant, com Sánchez, amb judici del procés, una pandèmia i una derrota electoral convertida en una investidura. Conscients que Sánchez ho aguanta tot, el PP, que no està millor, entre la incompetència criminal de Mazón i el lideratge de Feijóo, està fent molt de soroll per presentar Sánchez com un corrupte. De moment, no se’n sortirà.

"Periodisme d’investigació? És que n’hi ha d’altre?". La cita de Ramon Barnils va presidir una nit més l’acte de lliurament dels premis d’aquest grup de periodistes que honora la memòria d’un dels referents del país, i ja en són deu edicions. I els periodistes Cesc Maideu, Aleix Moldes i Núria Orriols, de l’ARA, van ser distingits amb el guardó en l’apartat de mitjà nacional pel seu treball a l’hora de destapar l’estructura paral·lela d’ERC que, entre d’altres, va executar una campanya de falsa bandera contra els germans Maragall fent servir l’Alzheimer.

“Xavier Vinader va morir el 2015, ¿imagineu què hagués pogut fer el 2018, el 2019 i el 2020?”, es pregunta l’editor d'Edicions 3i4, Eliseu Climent, durant la presentació al Palau de la Generalitat dels tres llibres que acaba de publicar: Confidencial, de Xavier Vinader (Sabadell, 1947 - Barcelona, 2015); Escrits de combat, de Joan Fuster (Sueca 1922-1992), i Contra el nacionalisme espanyol, de Ramon Barnils (Sabadell, 1940 - Reus, 2001). I sí, segurament molts dels que eren a la presentació de les antologies enyoren Vinader. Com explica David Fernàndez, que ha prologat Confidencial, molts periodistes anaven a casa de Vinader a la recerca d’auxili espiritual. L’entusiasme del periodista nascut a Sabadell per l’ofici era encomanadís. Ho deia en una entrevista a l’ARA el 2015: “O hi creus o no hi creus. I quan hi creus fas una mena de sacerdoci amb la professió. T’adones que té força, que un bolígraf pot ser una arma capaç de transformar un país si se sap fer servir”. Vinader no tenia por i tenia molts motius per tenir-ne: li van posar una bomba a casa, el van intentar segrestar i va viure l’exili i l’empresonament (en democràcia) pels seus reportatges. Segurament Climent té raó. Ara, el 2020, Vinader sabria més que alguns alts càrrecs i ho explicaria.