Va ser el director de Barcelona Regional, l’Agència de Desenvolupament Urbà de Barcelona, entre el 2016 i el 2023, i, per tant, ha pilotat les polítiques urbanístiques dels governs d’Ada Colau. Però Josep Bohigas (Barcelona, 1967) porta l’arquitectura a la sang, i no només per la seva feina professional a l’estudi BOPBAA o en diferents col·lectius, sinó també perquè com a fill d’Oriol Bohigas va veure passar per casa seva gairebé totes les persones que en algun moment han construït la Barcelona de les darreres dècades. Va ser un dels impulsors de Manifesta 15, tot i que amb el canvi de govern va quedar fora de l’equip directiu. Ara, però, l’organització de la biennal europea l’ha nomenat el primer mediador creatiu de la Manifesta 16 Ruhr, que tindrà lloc el 2026 a la zona del Ruhr, a Alemanya.

Una de les grans obres de la Manifesta 15 Barcelona Metropolitana no surt destacada a la guia de la biennal. De fet, està pensada per passar desapercebuda. Es tracta dels treballs per fer accessible al públic, i segur, l’edifici de turbines de l’antiga central hidroelèctrica del Besòs, coneguda popularment com les Tres Xemeneies. És una de les principals seus de la biennal, i potser la més llaminera, ja que obre les portes al públic per primera vegada. Així que no és estrany que aquest dissabte al vespre unes 3.000 persones desbordessin el recinte per assistir a la inauguració oficial, presidida per la fundadora de Manifesta, Hedwig Fijen; la consellera de Cultura, Sònia Hernández; l’alcaldessa de Sant Adrià de Besòs, Filo Cañete; l’alcalde Barcelona, Jaume Collboni, i el ministre de Cultura, Ernest Urtasun. L’acte l'ha presentat la periodista Laura Sangrà i ha inclòs les actuacions de Brincadeiras i La Prenda Roja i una sessió de DJ de Jokkoo Collective.

La directora fundadora de Manifesta, Hedwig Fijen (Haarlemmerliede en Spaarnwoude, Països Baixos, 1961), assumeix a Barcelona el repte de l'edició més ambiciosa d'aquesta singular biennal d'art nòmada, desplegada per l'àrea metropolitana de la capital catalana.

El percentatge de persones grans dependents a Catalunya el 2021 va ser d’un 28,9%. El 2040 arribarà al 44,3% i d'aquí trenta anys més la taxa s’enfilarà fins al 51,2%. Així que els robots assistencials seran cada vegada més habituals. Però ¿com seran aquests robots? ¿Hi haurà un robot estàndard? ¿S’hi podran fer variacions perquè ens hi sentim més còmodes, o perquè funcioni d'una altra manera?

Arribar-hi des de Barcelona no és senzill –dos metros i un autobús si s’agafa transport públic–, però un cop allà, a la platja del Prat, el curt camí cap a la Casa Gomis, la perla arquitectònica de la finca de la Ricarda, té un punt d’iniciàtic. Ara més que mai, esclar, quan l’ombra de l’ampliació de l’aeroport torna a planar sobre la pineda, l’estany, els aiguamolls i els pocs ocells que encara s’atreveixen a aturar-s’hi. El camí està perfectament indicat amb uns cubs informatius que ja són exposició i que expliquen el context, la història i el conflicte d’un espai natural que Manifesta reivindica amb més efectivitat que mil declaracions.

L'edició barcelonina de la biennal nòmada d'art contemporani Manifesta ja és aquí. Aquest dijous comencen les jornades per a la premsa i els professionals, i dissabte s'inauguraran oficialment les exposicions, que es podran visitar del 8 de setembre al 24 de novembre a Barcelona i en una desena de ciutats més de l'àrea metropolitana: Sant Adrià de Besòs, l'Hospitalet de Llobregat, Cornellà de Llobregat, Sant Cugat del Vallès, Sabadell, Terrassa, Granollers, Mataró, Santa Coloma de Gramenet i el Prat del Llobregat. Es tracta de l'edició més ambiciosa d'aquesta biennal, plantejada, segons l'organització, amb l'afany de "descentralitzar la cultura de Barcelona i empoderar les ciutats que l'envolten". El pressupost és de 8,9 millions d'euros.

La reconstrucció d’edificis històrics desapareguts ha deixat una empremta profunda en el patrimoni de Barcelona. El pavelló alemany de Mies van der Rohe de l’Exposició Universal del 1929 encara es pot visitar avui a Montjuïc com un símbol de la modernitat europea del segle XX. I el pavelló de la República de l’Exposició Internacional de París del 1937, obra del GATPAC, és una altra icona que es va reconstruir a Horta-Guinardó el 1992 i avui acull una biblioteca de la Universitat de Barcelona (UB) especialitzada en la Guerra Civil.

Les autoritats sèrbies van actuar de manera terrible quan van tenir el control de Kosovo a finals dels anys 80: pel que fa a l’educació, van acabar amb l’ensenyament en albanès amb mesures com l’acomiadament generalitzat dels professors albanesos i el tancament d'escoles. Un dels episodis més cruents d’aquesta persecució es va produir el març del 1990 quan van ser enverinats entre 4.000 i 8.000 estudiants i professors arreu de Kosovo. Aquells fets van provocar una onada de mobilitzacions col·lectives. Una icona en són les ruïnes de l’escola Hertica, una de les 400 que es van crear en domicilis privats de la capital de Kosovo, Pristina, per poder fer classe en albanès, encara que fos clandestinament. Fins al 30 d’octubre, aquesta escola obre les portes al públic com un dels vint-i-cinc espais de la 14a edició de Manifesta, la biennal itinerant que se celebrarà a Barcelona el 2024.

L’art contemporani porta molt bones notícies a la ciutat de Barcelona en uns temps tan convulsos com els actuals: la capital i deu ciutats de l’àrea metropolitana seran la seu el 2024 de la 15a edició de la prestigiosa biennal d’art itinerant Manifesta, una de les grans cites de l’art contemporani a escala europea. A diferència d’altres biennals més encotillades, la Manifesta es caracteritza pel treball previ de recerca i mediació que fan amb els agents culturals de la ciutat que els acull. Per a l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, Manifesta serà “un impuls a tot el sector de la creació contemporània” i s’emmarca en “una estratègia de ciutat” i “una aliança metropolitana”. La Manifesta 2024 es farà a Barcelona i també a l’Hospitalet, Terrassa, Badalona, Sabadell, Mataró, Sant Cugat, Cornellà, el Prat de Llobregat, Granollers i Santa Coloma de Gramenet, amb les exposicions, seminaris i altres activitats de la programació en què es vincularan “les administracions, el teixit creatiu i la ciutadania”. Serà “un procés de baix cap a dalt que ajudi a configurar noves relacions per empoderar el conjunt de la ciutadania com a garant del dret a la cultura”, subratlla l’alcaldessa.