La Universitat de Lleida (UdL), una universitat pública i de prestigi que data del 1297, combina una llarga tradició universitària amb una estructura jove i dinàmica que aposta per una formació i recerca de qualitat així com per la internacionalització. Actualment, és la quarta millor universitat de l’Estat en docència i la setena en recerca segons U-Ranking 2024. El seu punt fort és l’estudi de l’agroalimentació i dels boscos i per ser referent mundial en tecnologia dels aliments.

Reforçar el català com a llengua oficial pròpia i institucional de la Universitat de Lleida (UdL), fomentar el coneixement i l'ús de les llengües oficials a Catalunya (català, castellà i occità-aranès) i impulsar el plurilingüisme i el multilingüisme de la comunitat universitària, garantint-ne els drets i deures, són les prioritats del Pla de llengües 2024-2026 de la UdL que va aprovar la setmana passada el consell de govern.

El curs d’enginyeria tècnica agrícola es va estrenar a Catalunya el 20 de novembre de 1972 en un edifici cedit per la Diputació, als afores de Lleida. S’hi van matricular una desena d’estudiants que rebien classes en aules d’un antic internat on encara quedaven matalassos amuntegats a les parets. Els professors, mitja dotzena, no van arribar a cobrar el sou fins a acabar el curs.

En quatre dies, més de 80.000 persones han vist el discurs que va pronunciar durant l'acte de graduació a la Universitat de Lleida, davant de 300 persones entre professors, estudiants i famílies. És una intervenció breu, d'uns dos minuts, que s'ha fet viral a les xarxes i que va escriure unes hores abans simplement per donar veu "al que pensa molta gent però que ningú s'atrevia a dir" del món universitari.

La Càtedra Educació i Patrimoni Immaterial dels Pirineus (CEPIP) de la Universitat de Lleida (UdL) ha distingit el treball de tres noies en el marc de la primera edició dels Premis Càtedra Pirineus UdL, que s'han atorgat coincidint amb el cinquè aniversari de la declaració per part de la UNESCO de les Festes del Foc dels Solsticis als Pirineus com a patrimoni cultural immaterial de la humanitat. Dues de les guanyadores són de la Universitat de Lleida, Nerea Sánchez i Èlia Riba, mentre que la tercera, Georgina Marín, és alumna de la Universitat de Barcelona (UB). Davant les actuals circumstàncies sanitàries pel covid-19, els guardons s'han lliurat en un acte que s'ha dut a terme en format virtual.