La ministra d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions i portaveu del govern espanyol, Elma Saiz, ha defensat amb vehemència la regularització extraordinària anunciada per l'executiu. En una conversa amb la presidenta del Cercle d'Economia, Teresa Garcia-Milà, ha afirmat que "la immigració ordenada i integrada és la peça clau per sostenir la prosperitat econòmica de les pròximes dècades". Ha aplaudit, a preguntes de la presidenta del Cercle, Teresa Garcia-Milà, que hi hagi comunitats autònomes, com Catalunya, que reclamin competències en matèria d'immigració dins del marc constitucional. Ha admès que hi ha qüestions, com ara la sanitat i altres, que requereixen una gestió de proximitat.

El Cercle d'Economia ha decidit entrar en una matèria central que provoca debats i fins i tot enverina la política: la immigració. En una nota d'opinió, un document a través del qual aquesta entitat es pronuncia sobre qüestions essencials, el Cercle reclama al PSOE i al PP un pacte per ordenar la immigració, que requereix, argumenta, ser tractada com una política d'estat. El document, titulat La necessitat d'una política migratòria: model productiu, integració i benestar social, retreu la manca d'una "veritable política immigratòria" a Catalunya i Espanya i l'aplicació "d'una successió de respostes reactives i fragmentàries", com ara la regularització anunciada pel govern espanyol, que veu necessària però alhora com "la constatació d'un fracàs, que no hauria de perpetuar errors del passat". Una de les recomanacions del Cercle és revisar la política d'arrelament, poc utilitzada en altres països, i que tot i ser concebuda com a excepció s'ha convertit en la via més ordinària d'accedir a la residència i al treball. l, a més, contribueix a precaritzar el mercat laboral, a fomentar un model econòmic de salaris baixos en el qual no creix prou la renda per càpita i a generar un efecte crida que incrementa la immigració irregular. Sense definir com, el Cercle defensa "modular" l'entrada d'immigrants i alinear-la amb l'objectiu de canviar cap a un model econòmic de més productivitat i menys intensiu en mà d'obra de salaris baixos.

La manca de talent i personal qualificat per cobrir llocs de treball no és només un problema de les empreses, sinó que també afecta el creixement econòmic. La patronal vallesana, Cecot, ha llançat avui aquest crit d'alerta i ha plantejat a través d'un informe titulat Cap a un mercat de treball sostenible 38 propostes per afrontar el problema, que té diferents vessants, que van de la demogràfica als canvis en el mercat laboral. Entre les propostes hi ha adequar l'horari escolar al laboral, promoure la jubilació activa i reversible i fomentar més el teletreball, entre altres destinades a atraure més talent a les empreses.

Una dècada per començar a fer els tràmits per obtenir la nacionalitat espanyola és un període excessiu. Ho subratlla el Consell Econòmic i Social (CES), un òrgan consultiu del govern espanyol, que en el seu informe sobre la realitat migratòria a Espanya adverteix que el sistema espanyol d’accés a la nacionalitat per residència és massa lent, desigual i poc transparent, i reclama reformes urgents per garantir la igualtat de tracte i el respecte als drets humans. També denuncia que els menors estrangers no acompanyats no tinguin una via especial per tenir el passaport espanyol un cop assoleixen la majoria d'edat, després d'estar sota la tutela de l'administració.

Va ser per culpa de la microeconometria, que volia estudiar a la Universitat Pompeu Fabra, que Antonio Di Paolo (Pescara, 1981) va acabar a Barcelona el 2004. A Bolonya havia après passivament castellà dels estudiants d’intercanvi que no parlaven italià i va tenir clar que a ell no li passaria el mateix amb el català. Va fer tot el possible per aprendre'l ràpid: va apuntar-se a les assignatures impartides en català i es va llançar a la "pràctica" fins a poder respondre els exàmens en català. Després van venir les classes que impartia com a investigador predoctoral a la Universitat Autònoma i, per tant, una immersió total en català.

El nombre d’aturats (persones sense feina i amb disponibilitat per treballar) del primer trimestre ha augmentat en 47.200. Es tracta d’un nombre important que ha fet saltar alguna alarma i que ha provocat buscar en les sèries històriques altres primers trimestres negres. Ha aparegut el del 2012, quan l’atur va pujar en 61.500 persones. Però la situació contextual no és equiparable, perquè aquell any es va tancar amb una xifra esgarrifosa per sobre del 26% d’aturats, quan ara estem a Catalunya per sota del 9%.

Entre el 2019 i el 2023 el nombre de persones migrants als països de l’OCDE ha augmentat gairebé un 30%. Es tracta, per tant, d’un fenomen global que ha estat particularment intens tant a Catalunya com al conjunt de l’Estat: tres de cada quatre llocs de treball creats entre el 2019 i el 2024 han estat ocupats per persones nascudes a l’estranger. Es calcula que el 31% de la població de Catalunya en edat de treballar i el 42% entre els 30 i els 44 anys han nascut fora d’Espanya, i que el 40% de la població infantil de Catalunya (entre 0 i 4 anys) té almenys un progenitor nascut a l’estranger. Estem davant d’un canvi estructural que reclama un debat informat i serè, confrontant les opinions amb els fets.

Aquest cap de setmana parlem de diners. La crisi del cost de la vida dels últims anys ha destapat les dificultats de viure en un món amb els preus a l'alça i amb els sous estancats. En el dossier d'aquest diumenge ens demanem si els salaris han augmentat de manera suficient a Catalunya en les últimes dècades i preguntem als experts quines solucions poden compensar la pèrdua de poder adquisitiu que molts treballadors noten quan consulten cada mes les seves nòmines.

"Amb la tornada a la feina em plantejo canvis profunds, professionals i vitals. I et volia preguntar si hi ha algun moment de l’any millor per fer girs radicals. Gràcies!"

"El creixement de l'ocupació es mantindrà durant tot l'any". Així d'optimista s'ha mostrat el ministre d'Inclusió i Seguretat Social, José Luis Escrivá, durant la presentació de les dades anticipades d'afiliació a la Seguretat Social d'aquest mes d'abril. El motiu principal: que fins i tot en un escenari de guerra a Ucraïna, que ha trastocat la recuperació econòmica de la majoria de països, i amb una de les inflacions més altes dels últims 30 anys, al mercat laboral continuen havent-hi brots verds. Espanya superarà per primer cop els 20 milions de treballadors cotitzant a la Seguretat Social, ha anticipat Escrivá aquest dijous. En concret, a 21 d'abril hi ha 20.057.588 afiliats, una xifra que supera fins i tot la de l'estiu de bonança econòmica previ a la crisi financera del 2008.

El 2021, tot i les restriccions a causa del covid, l'augment de la inflació i els problemes de desabastiment, va ser l'any de la recuperació del mercat laboral després del sotrac del 2020 provocat per la pandèmia. Així ho constata l'informe anual, Estado del mercado laboral, que elaboren conjuntament el portal de feines InfoJobs i l'escola de negocis Esade i que han presentat aquest dimarts. Durant l'any passat el portal va publicar més de 2,2 milions d'ofertes de treball, xifra que representa un 49% més respecte al 2020. ¿Però quins van ser els perfils més demandats per les companyies?

Aire per als més de 100.000 treballadors que continuen afectats per un expedient de regulació temporal d'ocupació (ERTO). El govern espanyol ha consensuat amb els agents socials –sindicats i patronals– que els ERTO actuals vinculats al covid-19 es prorroguin durant un mes, és a dir, fins al 31 de maç, per acabar de tancar els serrells del mecanisme que ha de permetre transitar cap als ERTO de la reforma laboral. Així ho han confirmat fonts del diàleg social, després de la reunió d'aquest dilluns amb l'executiu, i de fet la mateixa ministra de Treball, Yolanda Díaz, ja va anticipar divendres que donaria un mes de marge a les empreses per adaptar-se als nous models.

Les crítiques van ser més o menys silenciades, però, quan es va fer públic el pla inicial del ministre de la Seguretat Social, José Luis Escrivá, d’ampliar de 25 a 35 anys el període per calcular la pensió que es cobrarà, moltes veus, en concret les de les dones, van posar el crit al cel perquè-tot i que això tindria un impacte heterogeni- hauria significat una retallada encara més dràstica a les seves pensions.

Les empreses que acomiadin un treballador durant els sis mesos després d'haver sortit d'un expedient de regulació temporal d'ocupació (ERTO) hauran de tornar les exoneracions de la Seguretat Social de tota la plantilla que hagi estat inclosa en l'expedient temporal i amb recàrrecs, no només les de l'empleat acomiadat. Així ho ha comunicat la direcció general de Treball en un document al qual ha tingut accés l'ARA a la direcció general d'Inspecció de Treball davant dels dubtes que aquest últim organisme tenia sobre la redacció de la normativa.