Jordi Nadal ha estat un dels historiadors catalans més rellevants i més influents del darrer mig segle. Durant quasi cinc dècades es va dedicar amb passió a l’ensenyament de la historia econòmica a les universitats de Barcelona (1952-1968), València (1968-1970), Autònoma (1970-1981), de nou Barcelona (1981-1999), i finalment fou catedràtic emèrit a la Pompeu Fabra. Va estar fortament influït pel seu mestre Jaume Vicens i Vives, un home que, com ell mateix reconeixia, produïa un “impacte magnètic". "Sense les classes de Vicens, jo no hauria estat historiador”, deia. Nadal s’implicarà ben aviat en l’ambiciosa proposta del seu mestre de posar al dia la ciència històrica en aquest país, de renovar-la i de vincular-la als més dinàmics i renovadors corrents historiogràfics internacionals.

Quan la meva promoció va entrar a la UAB, creada de feia poc i amb uns professors mítics que representaven la voluntat de renovació crítica del món universitari, patíem les turbulències dels darrers anys del franquisme i teníem unes enormes ganes d’aprendre. Els noms famosos no apareixien i vam voler tenir-los. Cada un d’ells va ser una batalla. Les vam guanyar totes. Segur que els vam fer treballar més del compte, però el nostre entusiasme era gran i ells devien percebre-ho com un desafiament que els motivava. El primer èxit va ser en Jordi Nadal, a història econòmica d’Espanya. Foren unes classes extraordinàries. Acabava de publicar El fracaso de la revolución industrial en España, 1814-1913, que vaig ser el primer a comprar a l’esplèndida llibreria Documenta de Cardenal Cassanyes –van obrir el paquet de llibres davant meu–. El llibre, i el seu mestratge, són dels que t’orienten una vida –acadèmica, esclar-. Hauran estat quaranta-cinc anys de treball plegats com a mestre, ell, i deixeble, jo, frontera que només es va dissoldre quan ell es va jubilar. Sempre vaig sentir el seu escalf i suport. Espero que ell sentís la meva admiració i amistat.

Jordi Nadal i Oller, que va tenir una trajectòria de més de cinquanta anys brillant i era un dels grans referents de la historiografia catalana i espanyola, ha mort. Nascut a Cassà de la Selva el 1929, va estudiar filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona. Va ser allà on es va convertir en deixeble de Jaume Vicens Vives. Va prosseguir els seus estudis a Tolosa, a París i a Liverpool, i es va convertir en un dels màxims coneixedors i investigadors de la història de la població i industrial. En una entrevista que li van fer assegurava que portava "la indústria a la sang". Es referia també al fet que era fill d’una família de fabricants de taps de suro. El seu avi era treballador en un taller de taps i va tenir l’audàcia de veure les possibilitats del tap de xampany. Va acabar obrint una fàbrica i exportant taps de suro allà on més es consumien: França. Aquesta valentia i visió de l'avi era el que trobava a faltar Jordi Nadal. Sovint lamentava que Espanya era un país que exportava poc perquè no tenia una indústria potent.