Amb aquest títol, Josep Maria Fonalleras ha publicat fa poc un llibre que ens porta a Roma. La seva Roma, que no és necessàriament la nostra. I què és Roma? Quantes Romes hi ha? No ho sabem i per això hi tornem i hi tornem sense parar. Només de dir Roma s’acumulen les imatges, les de la Roma romana, les de les ruïnes de la Roma imperial, la d’aquells dos marrecs que una lloba de bronze alleta. La de la cúpula de Miquel Àngel, que aixopluga la ciutat amb la seva perfecció inigualable. I la Roma cristiana primitiva, catacumbes, frescos, i basíliques. Penso en San Clemente, en San Giorgio in Velabro, en Santa Maria in Cosmedin, en aquella mà que fiquem en aquella boca del vestíbul i en aquell turonet fet d’àmfores trencades, el Testaccio. I en els altres turons, l’Aventino, el Palatino, el Vaticà… I en el riu que serpeja, amb la seva illa al mig, i en la Roma barroca, mostrari de les més altes arquitectures. Em ve al cap el meu estimat Borromini, el filaberquí de la Sapienza, l’oratori de Sant Felip Neri, San Carlo i l’emoció del seu claustre, les garlandes d’estrelles de San Giovanni in Laterano. Penso en la Piazza Navona, en aquella Santa Agnese del projecte de la qual en queda ben poca cosa però que no deixa de ser un teló magnífic per a la font dels quatre rius. Penso en Bernini, en la seva columnata, en el Palau Barberini, amb les dues escales, la de Bernini i la de Borromini, que per a mi és la millor. Penso en Santa Maria de la Pace, en Santa Maria in Via Lata, penso en la Piazza del Popolo, amb les dues esglésies bessones i amb els dos Caravaggio on Sant Pere mor de cap per avall, i amb el santuari del pintor que és San Luigi dei Francesi, la llum atrapada en un moment precís, amb el dit de Jesús que assenyala el comptable…

"He estat a prop d’una persona que té el virus (ara ja té anàlisis negatives, és a dir, això es cura) i m'he d’estar a casa 14 dies", escrivies a principis de març a El Periódico, poc abans que tot el país s'hagués de confinar per la pandèmia.