El monòleg que tanca l'Ulisses de James Joyce sota l’epígraf de Penèlope és una cirereta per a les actrius. Encara recordem La noche de Molly Bloom, versió de José Sanchis Sinisterra del 1981 amb Magüi Mira, la represa el 2001 de Rosa Novell i la més recent, d’Àngels Bassas a la Sala Muntaner –el 2018– i per primer cop en català. Com saben, el monòleg de Molly Bloom és un torrent de paraules escrites sense puntuació en què la dona de Leopold Bloom, en una nit d’insomni i al llit amb el seu marit, projecta sense ordre records de la infantesa, de la maternitat i reflexiona instintivament sobre la relació amb els homes. I és en els homes, el seu marit, el seu amant Boylan i el jove protegit Stephen Dedalus que el director belga Jan Lauwers i l’actriu Viviane de Muynck han enfocat la seva versió, segons explica l’actriu a manera d'introducció.