Després de treure’s l’espina de rodar un thriller amb Ruta salvatge, Marc Recha (l'Hospitalet de Llobregat, 1970) ha pogut fer realitat un altre somni: rodar una pel·lícula al monestir de Poblet, la primera que es filma íntegrament allà. Centaures de la nit, que s'estrena aquest divendres, és un experiment en blanc i negre –la fotografia és de Peter Zeitlinger, col·laborador de Herzog i Ferrara– protagonitzat per un repartiment d'actors majoritàriament cecs, una de les pel·lícules més radicals i lliures del director de Pau i el seu germà.

El Marc Recha que estrena aquest divendres la pel·lícula Ruta salvatge no és el prestigiós director de 53 anys habitual de Canes, Locarno i Sant Sebastià, sinó l’adolescent de 14 que alimentava la seva cinefília en sales de barri de l'Hospitalet de Llobregat o del barri de Sants de Barcelona on s’empassava dues o tres pel·lícules seguides de gèneres allunyats del realisme com l'aventura, el western i el terror. Eren també els gèneres dels seus primers curts, però els va aparcar quan va fer el salt al llarg per desplegar un cinema més personal, intimista i reflexiu. Ara, però, Recha ha pogut dirigir per fi un llarg de gènere criminal, i no hi falta res: gàngsters, intriga, assassinats i sexe, tot en català (i, puntualment, serbi) i en escenaris naturals de la Cerdanya.

Marc Recha és un dels pocs cineastes catalans que han competit per la Palma d'Or a Canes –al segle XXI, només ho han fet ell amb Pau i el seu germà i Isabel Coixet amb Mapa dels sons de Tòquio–. Però a casa nostra sempre li ha costat més fer forat: no ha guanyat mai cap Gaudí i en els últims dotze anys només li han produït dues pel·lícules molt petites. A més, ha anat de poc que la primera gran retrospectiva no l'hi fessin aquí sinó a Eslovènia, on van demanar-li tos els seus treballs per projectar-los a la cinemateca. Això va fer que Recha regirés les golfes i tragués la pols dels seus primerencs curts en súper 8, els quals va dipositar a la Filmoteca de Catalunya perquè fossin digitalitzats. Va ser llavors quan Esteve Riambau, director del centre, va proposar-li fer una retrospectiva completa que arrenca aquest dimarts i que, finalment, se celebrarà abans que l'eslovena, ajornada per la pandèmia.

"Sorprenent, paradoxal i, finalment, molt positiu". Així ha resumit Esteve Riambau, director de la Filmoteca de Catalunya, el balanç d'assistència de públic al centre durant el 2020. Enmig de la pitjor crisi que han vist les sales de cinema, la Filmoteca resisteix l'embat del covid i les limitacions d'aforament amb xifres d'assistència que serien l'enveja de qualsevol cinema comercial, sobretot en un any en què s'han suspès 607 sessions, prop del 50% de les previstes. A 30 de novembre, el nombre d'espectadors de les 637 sessions realitzades és de 58.286, amb una mitjana de 92 espectadors per sessió. Aquesta última és la dada més sorprenent, ja que tot i que inferior la dels anys més bons dels centre, és similar a la del curs de 2017. I la mitjana fins i tot puja als 156 espectadors per sessió en el cicle dedicat a Federico Fellini, el més popular entre el públic. Per Riambau, les xifres demostren "la confiança dels espectadors de la Filmoteca en la cultura i, en general, que la cultura és segura".