Vet aquí una història de dones, als anys cinquanta, en una petita comunitat noruega que viu de la pesca. La protagonitzen més o menys una noia que transita cap a l'adolescència, la seva mare i la seva tieta. La noia, que es diu Tora, és filla d'un soldat alemany ocupant desaparegut, el padrastre n'abusa sexualment; la mare purga la pena d'haver estat col·laboracionista (pel simple fet d'haver tingut amors amb el soldat enemic), per tant, és una supervivent, i la tieta, treballadora i una mica més oberta de mires, és l'exemple a seguir. És un món trist, pobríssim, ple d'homes que esperen que els donin feina, passius i assalvatjats, borratxos i fins i tot tarats físicament. En aquest sentit, les violacions, amb tota la càrrega d'abús físic i de tota mena que comporten, són tractades amb un cert distanciament, que és el reflex del mateix distanciament que s'imposa la noia davant del fet, amb el silenci que l'acompanya, esclar (la mare no en sap res).