Des que Trump va començar el seu segon mandat, el món sembla viure en un estat de xoc i de fascinació alhora. Mai ens havíem imaginat que, en tan poc temps, algú pogués destruir un ordre internacional creat amb tant d’esforç, pogués anorrear el respecte a les institucions que ens semblaven més sòlides, pogués mostrar amb tanta claredat que el seu caprici és llei. Cada dia un ensurt, una sorpresa, un nou atac a la convivència aconsegueixen mantenir-nos en tensió, pendents dels acudits de Trump.

En un món d'infraestructures digitals en constant expansió, l'addicció, la confusió, la distorsió i la desorientació són cada cop més difícils d'eludir. Cada dia que passa costa més distingir el que és cert o real del que és fals o sintètic. Això darrer també es pot expressar d'una altra manera: anem acceptant, progressivament, més components artificials a les nostres vides. La confusió central més cantelluda, però, és intentar esbrinar què representa la intel·ligència artificial (IA). Com que l'univers de la consciència encara és un misteri, hi ha dues branques de pensament oposades en relació amb la IA i el paper que pot jugar a la nostra societat.

Els GAFAM s'han convertit en els emperadors del nou món. Cadascuna de les sigles correspon a Google –també Alphabet–, Apple, Facebook –ara Meta–, Amazon i Microsoft, per aquest ordre. Són els gegants tecnològics dels Estats Units, on han crescut a l'empara de tots els governs, i en particular els de Donald Trump. De fet, a l'altre costat de l'Atlàntic es parla dels "set magnífics" i a la llista s'hi inclouen Nvidia i Tesla. El seu poder traspassa l'esfera econòmica –es va fer evident en la presa de possessió de Trump aquest 2025–, cosa que no passa per alt a alguns governs, entre els quals l'espanyol. De fet, Pedro Sánchez va arrencar l'any parlant de "tecnocasta" i instant la Unió Europa a "plantar-hi cara". Obria un pols a les grans tecnològiques que onze mesos després ha recuperat.

Cloudfare és una empresa que hostatja webs i els presta serveis de control del seu trànsit. El seu conseller delegat ha anunciat que han desenvolupat una aplicació capaç de bloquejar els bots d’intel·ligència artificial que rastregen la xarxa. Si un dels seus clients ho desitja, els seus continguts originals no serviran per entrenar Grok, ChatGPT, Claude, Gemini i família. La pregunta, esclar, és si els mitjans s’atreviran a fer aquest pas.

Fa unes quantes setmanes, en un esdeveniment institucional a Brussel·les, un expert en polítiques digitals celebrava que l'aposta europea per la defensa obria una finestra d'oportunitat per a la intel·ligència artificial europea. Però advertia: “Necessitarem moltes més dades de les que tenim ara”. Ningú a la sala va semblar trobar-hi cap problema. Ningú va esmentar que un dels principis més importants del Reglament General de Protecció de Dades (RGPD) és precisament el de limitar la recollida de dades al que és estrictament necessari.

Catalunya se situa una vegada més com la comunitat autònoma amb el nombre d'empreses tecnològiques i innovadores d'Espanya més gran, segons l'Informe regional d'empreses tech i innovadores 2025 publicat per Ecosistema Startup, una de les bases de dades de start-ups i inversió més grans. Actualment, amb dades actualitzades fins al maig del 2025, Catalunya compta amb 2.351 companyies tecnològiques actives, per davant de la Comunitat de Madrid (2.189), i registra un creixement significatiu respecte al mateix període del 2024, quan es van comptabilitzar 2.064 empreses.

El neoliberalisme no era ni nou ni particularment liberal quan es va imposar fa cinquanta anys. El seu gran avantatge era la seva marcada desviació respecte del liberalisme clàssic: encara que rendia acatament als pensadors liberals, no compartia ni el seu mètode ni la seva idea del mercat. Avui ens trobem a punt d'una altra innovació ideològica igual de profunda.

Nvidia, el gegant dels xips per a la intel·ligència artificial (IA), preveu partir unes pèrdues de 5.500 milions de dòlars (més de 4.800 milions d'euros) el primer trimestre d'aquest any per la decisió del govern de Donald Trump d'exigir una llicència per exportar a la Xina els xips integrats H20. L'ordre, en el marc de la guerra aranzelària iniciada pels EUA contra la Xina, afecta també Hong Kong i Macau.

El terratrèmol borsari als EUA provocat per la irrupció de DeepSeek, el ChatGPT xinès, no sembla preocupar Donald Trump. El president estatunidenc ha qualificat l'ascens de la companyia asiàtica de "toc d'atenció" per a la indústria tecnològica nord-americana, però ha defensat que pot actuar com a revulsiu: "Si es pot fer més barat, si es pot fer per menys i aconseguir el mateix resultat final, crec que és bo per a nosaltres", ha dit als periodistes que l'acompanyaven a bord de l'Air Force One.

Quin país es pot encabir a la Rotonda del Capitoli de Washington? Resposta: alguna cosa així com un Portugal i una Tailàndia. La riquesa neta de les famílies de cadascun és d'uns 1,3 bilions de dòlars, si fa no fa, segons les últimes dades disponibles de fa uns anys. Aquesta és aproximadament la riquesa acumulada dels multimilionaris que van ser a la segona presa de possessió presidencial de Donald Trump a Washington el passat 20 de gener. Bernard Arnault, propietari de l'imperi del luxe Moët Hennessy Louis Vuitton (LVMH) i home més ric d'Europa, va representar els forrats del Vell Continent. Mukesh Ambani, un industrial indi que és l'homòleg asiàtic d'Arnault, hi va representar els del Sud global.

Austràlia ha imposat la prohibició de les xarxes socials als menors de setze anys, en una de les mesures més exhaustives del món destinades a protegir els joves dels possibles perills que hi ha a internet. No obstant això, molts detalls encara no estan clars, com la forma en què s'aplicarà i quines plataformes es tindran en compte.

Desenes de grans empreses tecnològiques han començat a reorganitzar les seves plantilles per invertir en intel·ligència artificial (IA), i han suprimit així fins a 34.000 llocs de feina aquest any, segons explica el Financial Times amb dades de Layoffs.fyi, que fa un seguiment del desgast del sector. Segons el diari britànic, un total de 138 empreses tecnològiques han acomiadat personal aquest any, per invertir en noves àrees com la intel·ligència artificial generativa per impulsar la seva pròxima fase de creixement.

Mals pronòstics per a la tecnològica Lleida.net, dirigida pel lleidatà Sisco Sapena, que ha posat en marxa un pla de reestructuració "integral" com a resposta a la caiguda del 20% de les vendes durant els primers tres trimestres d'aquest any. Aquesta reestructuració inclou un expedient de regulació d'ocupació (ERO), la reducció de personal a les seves filials i sucursals de Colòmbia i el Perú, el tancament de diverses filials i una nova política financera.

Tinc 46 anys i m’he matriculat a un màster de gestió de temes tecnològics. Em pregunto si amb la meva edat és massa tard, si això canviarà la meva carrera.

El conseller delegat d'Amazon, Andy Jassy, va advertir els empleats que complissin amb el pla de retorn a les oficines de la companyia o que consideressin buscar feina en una altra banda, segons va confirmar l'empresa a CNN. Aquest missatge reflecteix la pressió que exerceix la multinacional als seus treballadors dels Estats Units perquè compleixin la política que els obliga a acudir, almenys tres dies a la setmana, al lloc de treball.

Maria Ressa sap Com plantar cara a un dictador. Ho ha hagut de fer contra Rodrigo Duterte, el president de les Filipines –autoritari tot i que elegit democràticament– que va intentar empresonar-la per haver publicat articles crítics amb les seves polítiques al seu mitjà digital Rappler. Però diu que no es refereix a ell (o no només) quan fa servir aquesta expressió per al títol del seu llibre (en català a Edicions 62), publicat després de rebre el premi Nobel de la Pau el 2021 "pels seus esforços per protegir la llibertat d'expressió". Hi relata la seva trajectòria periodística i les seves reflexions arran de la campanya d'odi en línia que ha rebut –amenaces incloses– per fer la seva feina com a periodista.

Tot i les males notícies dels acomiadaments que han perseguit el sector tecnològic els últims mesos, com els acomiadaments massius a Facebook, Amazon o Google, de moment Barcelona esquiva la situació. Segons l'informe d'ocupació al sector TIC presentat aquest dimarts pel Cercle Tecnològic, els afiliats a la Seguretat Social de professionals tecnològics a Barcelona va augmentar un 15,3% el 2022 en comparació amb l'any anterior. Aquesta xifra es tradueix en 81.956 nous afiliats al sector, que representa el 7% de la força laboral a Catalunya en un sector que, segons l'organisme, ja suposa més del 10% del PIB català.

El 2016 vaig fundar una agència creativa amb seu a Nova York especialitzada en contingut de marca. Com que entre les agències creatives de l’època s’havien posat de moda noms que semblaven de bandes punks, per desgràcia vaig triar The Insurrection. Des de la setmana passada l’únic que ha envellit pitjor que el nom és l’elecció del banc: el Silicon Valley Bank, que ara s’ha convertit en l’exemple més espectacular de fallida bancària des de la crisi financera del 2008. (Vaig perdre breument l’accés als fons de la nostra empresa, però tot ha acabat bé; no eren gran cosa i me’ls ha cobert la Corporació Federal d’Assegurança de Dipòsits.)

Als EUA, Amazon, Apple, Facebook, Google i Twitter. A la Xina, Alibaba, ByteDance i Tencent. Són companyies de gran dimensió que influeixen de manera creixent en la societat, l’economia i fins i tot la seguretat nacional, que abans estava estrictament sota el control dels governs. A Europa no passa: la dimensió de les companyies no ho permet.

Les dinàmiques de l’economia digital, caracteritzades per la provisió de serveis deslocalitzadament, plantegen reptes importants més enllà de la presència física de l’empresa en qüestió en un territori determinat. La seva ubiqüitat desfà fronteres, també en termes de fiscalitat. Això ha revifat els debats internacionals al voltant d’aquesta qüestió amb el punt de mira en les grans tecnològiques.