Saber si una persona té la malaltia de l’Alzheimer gairebé sempre és un procés molt lent. S'analitzen els símptomes, es passen proves cognitives, visuals i verbals, i potser es fa una tomografia per emissió de positrons (PET), una imatge per ressonància magnètica o una punció lumbar per detectar la presència de dues proteïnes al cervell: les plaques d’amiloides i els cabdells TAU, associades amb la demència. La comunitat científica fa temps que advoca per canviar els criteris de definició de la malaltia per deixar de posar tot el pes en el comportament i tenir més en compte els biomarcadors que indiquen la presència de la patologia abans dels símptomes.

En recerca biomèdica, normalment s’analitzen els diferents òrgans de manera individual, com si fossin elements desconnectats els uns dels altres. Això permet simplificar els estudis, atès que redueix enormement les variables que cal analitzar. I es tradueix en resultats més clars i estadísticament més significatius.

Els més de 21.000 contagis de coronavirus detectats l'última setmana fan inviable el rastreig de contactes a Catalunya. La propagació del virus està descontrolada i tant l'atenció primària com els serveis de vigilància epidemiològica estan arribant al límit. Els centres d'atenció primària (CAP) han fet més de 100.000 visites per sospites de covid els últims set dies, el triple que la setmana anterior, i estan tramitant 600 baixes laborals al dia per a positius i contactes estrets. Juntament amb l'Agència de Salut Pública de Catalunya, la primària ha incrementat en un 300% les trucades a positius i contactes i està programant entorn d'unes 200 proves diagnòstiques al dia. La tendència s'ha capgirat fins i tot els caps de setmana: si habitualment les xifres de detecció queien dràsticament els dissabtes i diumenges, aquest cap de setmana s'han disparat les consultes un 25%, i han passat de les 5.000 visites a urgències del cap de setmana passat a les prop de 13.000 registrades entre aquests passats dissabte i diumenge.

Els malalts de covid-19 no són les úniques víctimes d'aquesta pandèmia. Els pacients d'altres malalties, com ara el càncer, s'han vist afectats pel retard en diagnòstics i tractaments. Concretament, s'han diagnosticat un 21% menys de nous casos de càncer, segons un estudi liderat per l'Associació Espanyola contra el Càncer (AECC) que recull dades de 37 hospitals de l'Estat durant el mesos de confinament, de març a juny. Aquest descens del 21% en els nous diagnòstics es tradueix en 50.000 pacients a qui encara no se'ls ha detectat el càncer, "i se sap que la curació del càncer està estretament vinculada a l'estadi en què es diagnostica", ha recordat Mariluz Amador, directora mèdica de l'AECC i coordinadora de l'estudi. La caiguda més important en els nous diagnòstics es va registrar entre els mesos d'abril i maig, amb un 32% menys que el 2019.