El 6 d'octubre del 1973, milers de soldats israelians es van veure obligats a menjar. Aquell dia el país celebrava el Yom Kippur, una de les festes més sagrades del judaisme basada en el dejuni i la pregària, quan va ser atacat militarment per Egipte i Síria, per la qual cosa molts membres de l'exèrcit van haver de deixar les celebracions per a una altra ocasió. Aquella guerra, que va durar unes tres setmanes, va ser un episodi més del conflicte àrabo-israelià. Però alhora va suposar un abans i un després per a l'economia mundial, ja que l'Organització de Països Exportadors de Petroli (OPEP, formada sobretot per estats àrabs) va engegar un embargament de cru als països occidentals (els Estats Units i alguns aliats sobretot europeus) que va disparar-ne el preu i va encetar la primera de les crisis del petroli que van sacsejar l'economia mundial i van disparar la inflació durant els anys setanta i principis dels vuitanta.

El primer any del retorn de Donald Trump a la presidència dels Estats Units ha ocasionat una pèrdua de valor notable del dòlar i un increment dels interessos del deute nord-americà, però en cap cas es pot considerar una caiguda sense precedents. Malgrat les amenaces de Washington als aliats més propers dels EUA –com ara Dinamarca–; la guerra comercial; les intervencions militars a Veneçuela i l'Iran, i els atacs a la independència de la Reserva Federal (la Fed, el banc central dels EUA), el bitllet verd ha fet valer la seva posició dominant com a divisa refugi per mantenir la fortalesa.

El 6 d'octubre, en el moment més complicat de la seva presidència, Javier Milei es va posar una caçadora de pell, va entrar en un pavelló de Buenos Aires ple a vessar i va saltar com una estrella del rock mentre cantava a ple pulmó clàssics del rock argentí. La idea era revitalitzar la campanya del seu partit per a les eleccions del 26 d'octubre i recordar als seus partidaris, i potser a si mateix, que la presidència havia estat emocionant i fins i tot divertida.

Pocs dies després d'anunciar una bateria d'aranzels contra la majoria dels països del món en un acte batejat per ell mateix com el Dia de l'Alliberament, el president dels Estats Units, Donald Trump, va fer marxa enrere i en va suspendre la majoria amb la intenció de “negociar”. Tot i que les borses van reaccionar amb números vermells i la majoria dels governs van fer arribar les seves crítiques a la mesura, la reculada de Trump es va deure, en bona part, a l'encariment dels bons del Tresor, els títols de deute del govern nord-americà.

El govern de Javier Milei ha iniciat el que anomena la tercera fase de la seva política econòmica. Divendres passat a la nit, el president de l'Argentina va fer un anunci per la cadena nacional on comunicava a la ciutadania que posava fi a l’anomenat cep canviari per a les persones, una regulació que limita la compra de dòlars –la moneda en què solen estalviar els argentins que poden– a un total de 200 dòlars per mes.

La invasió russa d'Ucraïna el febrer del 2022 va agafar per sorpresa molts governs europeus. El Kremlin feia anys que preparava una guerra que havia de durar setmanes i que, com l'annexió de Crimea el 2014, esperava que s'acceptés com a fet consumat per la UE, els Estats Units i la resta de països del món. El resultat, però, va ser que Ucraïna va resistir millor del que esperava gràcies, en part, al suport militar rebut de l'OTAN i altres estats, però també a la cascada de sancions econòmiques que va patir l'economia russa.

El denominat risc polític –la noció que unes eleccions poden tenir un impacte significatiu als mercats financers– va ser durant molt de temps una preocupació dels inversors en mercats emergents. Als països rics, en canvi, paraven més atenció als banquers centrals que als polítics. Però avui en dia les coses són una mica diferents. En els dies previs a les presidencials nord-americanes del 5 de novembre, els preus dels actius es movia d'acord amb les mitjanes de les enquestes. Wall Street xiulava al so del Trump trade, la idea que el nou president serà bo per als mercats.

L'ofensiva de les forces armades d'Ucraïna a la província russa de Kursk no només ha tingut repercussions militars, sinó també econòmiques. El ruble, la moneda russa, va tancar divendres la setmana amb una caiguda de valor del 5,72% respecte del dòlar des de l'inici de la incursió ucraïnesa en territori rus.

“Volem donar encara més certesa i solidesa al programa econòmic perquè deixi d’haver-hi ansietat sobre quan serà la sortida de les restriccions canviàries”, deia el ministre d’Economia argentí, Luis Caputo, en una roda de premsa recent. Les restriccions fan referència a la lliure compravenda de divises i del comerç exterior a l’Argentina, una mesura inicialment pensada per protegir tant la moneda com la indústria nacional i que amb el pas dels anys ha desincentivat les inversions estrangeres i ha generat un mercat paral·lel de divises.

El Banc Central Europeu (BCE) està decidit a tirar endavant la creació de l'euro digital. Aquesta institució és l'única de la Unió Europea amb capacitat legal per crear diners i decidir quina és la moneda de l'eurozona i fa anys que insisteix que els ciutadans cada vegada opten més per pagar amb mitjans digitals –targetes o aplicacions–, cosa que ha portat la institució a buscar una alternativa pública a la digitalització dels pagaments.

Les tensions geopolítiques de la Xina amb els seus països veïns, sobretot Taiwan, i amb els Estats Units han reduït l'entrada d'inversions estrangeres al gegant asiàtic. Els conflictes diplomàtics oberts per Pequín arriben mesos després que el govern del president Xi Jinping es veiés obligat a tallar de soca-rel la política de covid zero que havia implementat dins de les seves fronteres des de l'esclat de la pandèmia, i que havia afectat negativament l'activitat a la segona economia del món.

El ruble, la moneda russa, continua la seva davallada als mercats de divises i ja val només un centau de dòlar. Les sancions imposades pels països occidentals han anat erosionant progressivament el tipus de canvi fins als nivells més baixos registrats per la moneda des de la invasió d'Ucraïna el febrer del 2022.

El president del Brasil, Luiz Inácio Lula da Silva, té un neguit que no el deixa dormir: "Cada nit em pregunto per què tots els països hem de basar el nostre comerç en el dòlar", va declarar fa dues setmanes en una conferència durant la seva primera visita oficial a la Xina. "Per què no podem comerciar amb les nostres divises? Qui ha decidit que el dòlar sigui la moneda?", va afegir el polític sud-americà entre els aplaudiments del públic assistent a l'acte, organitzat pel Nou Banc de Desenvolupament de Xangai.

El ruble, la moneda russa, fa uns quants mesos que perd valor als mercats de divises i ha assolit la cotització més baixa respecte al dòlar en més d'un any. Les raons que expliquen la caiguda és la reducció dels ingressos de l'estat provinents de les exportacions de petroli i la sortida d'empreses estrangeres del país.

L'euro ha caigut per sota dels 99 cèntims per primera vegada en gairebé dues dècades, després d'un cap de setmana en què l'aturada del subministrament de gas rus s'ha convertit de nou en un maldecap per al mercat energètic europeu. La moneda comuna ha retrocedit fins als 0,9880 dòlars als mercats asiàtics, el nivell més baix des del 2002, mentre que la lliura esterlina també ha arribat a un nou mínim dels últims dos anys 2 anys i mig, 1,14445 dòlars.

L'euro ha guanyat terreny aquest dimecres davant del dòlar i els principals bancs espanyols han pujat a la borsa a causa de les informacions publicades en diversos mitjans internacionals sobre que el Banc Central Europeu pot aprovar aquest dijous un increment dels tipus d'interès superior a l'anunciat inicialment.

El valor de l'euro als mercats internacionals de divises continua en caiguda i aquest dimarts ha assolit momentàniament la paritat amb el dòlar nord-americà, un fet que no passava des del 2002. La causa principal de la devaluació de la moneda europea és el fet que el Banc Central Europeu encara no ha apujat els tipus d'interès, a diferència de la majoria de bancs centrals de la resta d'economies avançades del món.

"El període en el qual l'economia del país ha pogut viure de les reserves s'ha acabat". Així de clara va ser Elvira Nabiúl·lina, la governadora del Banc Central de Rússia, sobre les capacitats de l'economia del seu país per continuar resistint les sancions imposades pels països occidentals. Segons la banquera, a l'economia russa li esperen mesos molt complicats, especialment a partir del segon i tercer trimestre d'aquest any, amb restriccions al comerç exterior, en un moment en què el Kremlin ja es troba amb grans dificultats per pagar el deute.

El president de Rússia, Vladímir Putin, ha anunciat que només acceptarà pagaments en rubles en les vendes de gas natural a països hostils, entre els quals hi ha tots els estats membres de la Unió Europea, així com els Estats Units i el Regne Unit, entre altres. "He decidit implementar com més aviat millor una sèrie de mesures per transferir els pagaments pel nostre gas natural dels anomenats països hostils en rubles", ha indicat Putin en una reunió amb membres del govern rus, segons ha informat l'agència Efe.

L'acord entre el Regne Unit i la Unió Europea pel Brexit ha estat rebut amb relativa fredor pels mercats. El fet que les negociacions s'hagin tancat a primera hora de la tarda de la vigília de Nadal ha provocat que els inversors europeus no hagin pogut reaccionar a la notícia de l'acord, ja que la majoria de mercats del continent havien tancat unes hores abans.