Junts i el PDECat han anunciat un acord amb el govern espanyol per retirar les esmenes a la totalitat que havien presentat a la llei d'equitat sanitària, la llei Darias, i que s'han de votar aquest dijous al Congrés. Els dos grups catalans asseguren que en la futura norma es respectarà el model català de concertació en el sistema sanitari, que "no té res a veure amb les privatitzacions d'Ayuso", segons fonts de Junts.

Convocatòria rècord a l'Estat de places per a metges i infermeres. El ministeri de Sanitat obrirà 11.112 places de formació sanitària especialitzada de cara al 2023, cosa que suposa un increment d'un 38%, és a dir, unes 3.000 places més de les que s'ofertaven a l'inici de la legislatura (l'any 2020), segons ha anunciat aquest dimecres la titular de Sanitat, Carolina Darias, després de reunir el ple del Consell Interterritorial de Salut. El gruix del paquet serà per als metges: el ministeri convocarà 8.503 places per a metges interns residents (MIR), un 4% més respecte a l'any passat. Un dels problemes del sistema sanitari actual és la manca de facultatius i, de fet, l'oferta de places MIR es va reduir en 7.000 places entre el 2011 i el 2016. En els últims anys el ministeri ha anat oferint més places, tot i que en l'últim any hi havia hagut un cert estancament.

El suïcidi és la primera causa no natural de mort a Espanya, sobretot entre els joves: 11 persones es maten cada dia i 220 ho intenten. Durant la pandèmia, la xifra d'intents de suïcidi es va disparar un 30%. A més, per cada suïcida que se'n surt, almenys hi ha sis vides més que es veuen directament afectades. Molta gent se sent sola davant les idees suïcides o la pèrdua de familiars i amics. Ara, però, tindran a l'abast un telèfon gratuït d'ajuda especialitzada disponible les 24 hores del dia i durant tot l'any que garanteix la confidencialitat i, a més, és fàcil de recordar: el 024. Tres xifres que poden canviar el rumb de moltes vides.

Espanya ha superat dimarts els 100.000 morts per coronavirus. Des que va esclatar la pandèmia ara fa dos anys, han mort 100.037 persones, 18.179 de les quals residien a Catalunya. Les dades actualitzades del ministeri de Sanitat espanyol apunten que s'han detectat poc més d'11 milions de positius, tot i que aquesta xifra és molt inferior a la real perquè durant mesos hi ha hagut un infradiagnòstic i ara, amb la davallada de casos, ja no es fa el seguiment dels contactes.

No és gens estrany que les campanyes electorals autonòmiques, europees o municipals arribin al Congrés dels Diputats. Tots els partits acostumen a aprofitar els altaveus que tenen al seu abast. El que ja no és tan freqüent és que el principal partit del govern recorri a la sessió de control per introduir el seu argumentari electoral. Ha passat aquest dimecres amb la campanya electoral a Castella i Lleó en marxa, quan diversos diputats del PSOE s'han dirigit a ministres de la seva mateixa formació: aquesta sessió està pensada perquè l'oposició fiscalitzi l'acció de la Moncloa. La bancada de la dreta ha fet inviable la intervenció del diputat per Segòvia José Luis Aceves, que en lloc d'adreçar-se a la vicepresidenta tercera, Teresa Ribera, ha utilitzat el seu temps per criticar els 35 anys de governs del PP a Castella i Lleó.

Nou enfrontament al govern espanyol, ara per la nova llei que impulsa el ministeri de Sanitat. L'objectiu és consolidar "l'equitat, la cohesió i la universalitat" i enfortir el sistema públic de salut, però Unides Podem sosté que no s'avança prou. El motiu? Que no es tanca la porta a més privatitzacions. La negativa del govern espanyol a facilitar l'avantprojecte dificulta constatar si, efectivament, es deroga o no allò que va aprovar José María Aznar el 1997 amb una llei que permetia la prestació de serveis sanitaris i sociosanitaris mitjançant entitats privades.

El ministeri de Sanitat ha cedit. Renuncia a imposar mesures obligatòries i finalment donarà llibertat a les comunitats per establir les mesures de relaxació de l'oci nocturn. Després que governs autonòmics encapçalats per Madrid i Euskadi votessin en contra del pla de desescalada del govern, es rebel·lessin contra les imposicions –Madrid ha arribat a presentar un recurs davant l'Audiència Nacional– i anunciessin que posarien en marxa el seu propi full de ruta, el govern espanyol ha acceptat que les seves mesures per reobrir les discoteques i celebrar grans actes multitudinaris siguin només recomanacions. Pel que fa a la restauració, Sanitat finalment no farà cap recomanació i ho deixa tot en mans dels governs autonòmics.

La polèmica per les mesures de la desescalada imposades per Sanitat està lluny de resoldre's. Mentre el govern espanyol busca fórmules legals per obligar les comunitats a complir el protocol estatal –acordat sense unanimitat dimecres– per tornar a la nova normalitat, els grups sobiranistes de Catalunya, Euskadi i Galícia al Congrés (ERC, JxCat, PDECat, CUP, EH Bildu i BNG) han demanat conjuntament aquest divendres la compareixença "urgent" de la ministra de Sanitat "per donar explicacions" sobre la imposició de les mesures.

El nou document aprovat aquest dimecres al Consell Interterritorial de Salut que detalla les mesures de la desescalada en l'oci nocturn i la restauració -obligatòries a tot l'Estat- ha provocat un xoc entre el ministeri de Sanitat i algunes comunitats. El document no s'ha aprovat per unanimitat: Catalunya, Galícia, Madrid, Andalusia i el País Basc hi han votat en contra, mentre que altres s'hi han abstingut, com Castella i Lleó. El País Basc ha rebutjat participar en la votació perquè considera que les directrius acordades envaeixen competències autonòmiques. "Aquestes mesures xoquen amb les establertes per Euskadi", han explicat fonts de Sanitat del govern basc. Fonts del departament de Salut de la Generalitat s'han pronunciat en el mateix sentit: "Les mesures que assumim són les que ha aprovat el Procicat".

El ritme de vacunació a l'Estat viurà aquesta setmana una acceleració sense precedents. Després dels problemes amb AstraZeneca i Janssen, que van portar la Unió Europea a encomanar-se a Pfizer amb la compra de 50 milions de dosis addicionals aquest trimestre, l'escenari ha canviat radicalment. La ministra de Sanitat, Carolina Darias, ha anunciat aquest dilluns des de la Rioja que avui Espanya batrà el rècord d'arribada i repartiment de vacunes entre les comunitats, amb més de 2 milions de dosis en un sol dia. En concret, es tracta d'1.763.190 dosis de Pfizer, 103.200 d'AstraZeneca i 188.400 de Moderna, a l'espera que Janssen enviï la segona remesa compromesa per a aquest abril. Pel que fa a Catalunya, li pertoquen 280.000 dosis de Pfizer, 30.200 de Moderna i 16.900 d'AstraZeneca.

Espanya rebrà aquest dimecres a primera hora els primers vials de la vacuna de Janssen, l'únic preparat monodosi contra el covid dels quatre en ús a la Unió Europea. Després de setmanes amb avançaments i retards en les previsions, finalment la filial de Johnson & Johnson complirà amb els calendaris i enviarà una primera remesa de 300.000 dosis per repartir entre les comunitats autònomes. Aquestes vacunes, que permetran accelerar el ritme de vacunació perquè només cal una injecció per persona, es destinaran inicialment a la població que té entre 70 i 79 anys, segons ha anunciat aquest dilluns la ministra de Sanitat, Carolina Darias.

Confinament perimetral de totes les comunitats, toc de queda com a molt tard a les 23 h i reunions en espais públics i privats de fins a sis persones i quatre màxim en interiors. Aquestes seran finalment les restriccions que entraran en vigor al conjunt de l'Estat -amb l'excepció de les Canàries i les Balears, que no tenen prohibició de viatjar-hi si es fa una PCR- a partir de dijous de cara a les festes de Setmana Santa. El ministeri de Sanitat i les comunitats no han arribat a un acord en el si del Consell Interterritorial de Salut per endurir les mesures, tal com havia sondejat la titular del govern espanyol, Carolina Darias, en una sèrie de trucades a consellers autonòmics dimarts al vespre. Sanitat proposava el tancament de l'activitat no essencial a les 20 h, tal com ha avançat aquest matí El Mundo i ha confirmat la consellera de Salut, Alba Vergés, que era reticent a la idea a l'espera de conèixer-ne més detalls.

Els casos de trombosi en persones vacunades recentment amb la vacuna d’AstraZeneca han portat Espanya a sumar-se als països que han decidit suspendre temporalment l’administració de la vacuna desenvolupada per Oxford. Sanitat va anunciar ahir la suspensió durant dues setmanes -a l’espera del dictamen que ha de fer l’Agència Europea de Medicaments (EMA)- de la immunització amb la vacuna d’AstraZeneca després de reunir d’urgència el Consell Interterritorial per comunicar-ne la suspensió “cautelar i temporal” a les comunitats autònomes. Alemanya, França i Itàlia havien pres la mateixa decisió “per precaució” hores abans. Suècia i Letònia també s'han sumat a la suspensió temporal aquest dimarts.

Espanya es curarà en salut i no administrarà la vacuna d'AstraZeneca a persones més grans de 80 anys. És el pròxim col·lectiu a qui, després de l'administració en residències i entre el personal sociosanitari, li pertoca ser immunitzat en la campanya de vacunació espanyola. Tot i que la Comissió de Salut Pública ha ajornat per demà dijous la decisió final sobre si administra les dosis d'AstraZeneca entre les persones més grans de 65 anys, la ministra de Sanitat, Carolina Darias, ha informat que s'ha decidit que siguin les de Pfizer i Moderna, que tenen ARN missatger, les que s'administrin a les persones més grans.

Carolina Darias assegurava ahir dimarts que assumia el "repte" de ser ministra de Sanitat amb "il·lusió, responsabilitat i molta humilitat". Avui, després de prometre el càrrec davant del rei i que Salvador Illa li lliurés la nova cartera, ha detallat que el seu pla és seguir el "camí traçat" pel seu predecessor, de qui ha lloat la "temprança" i el to "esperançador". Però el fet és que Illa deixa el ministeri en el pitjor moment de la tercera onada, amb un rècord diari tant de contagis com de morts, que ahir es van elevar a 591 al conjunt de l'Estat, les xifres més altes des de la primera onada. Darias ha d'afrontar molts reptes, però recollim els més imminents.

Pedro Sánchez és un home avesat als canvis d’última hora. A girs estratègics per lligar de peus i mans els seus rivals i limitar la seva capacitat de reacció. Ho va fer el penúltim dia del 2020 amb la decisió de prescindir del seu ministre de Sanitat en plena pandèmia per intentar guanyar les eleccions catalanes. Però ahir, davant de la marxa de Salvador Illa en un moment crític de la pandèmia de coronavirus per començar la campanya de les catalanes, va evitar les sorpreses. Tot i mantenir la incògnita fins a l’últim moment, el president espanyol va optar per una remodelació mínima del govern que no altera els equilibris amb el seu soci de coalició, Unides Podem. Tampoc la quota catalana a l’executiu.